La nova campanya d'excavacions al jaciment de la Draga de Banyoles ha descobert noves restes de fusta que correspondrien a les construccions neolítiques. En concret, s'han localitzat grans taulons i elements estructurals que podrien correspondre a les parets o als paviments de les cabanes. A més, han recuperat diversos estris com mànecs, un batedor o un fragment de cistell en estat orgànic o parcialment carbonitzats. Les excavacions d'enguany han donat continuïtat a les que es van fer l'any passat i que van permetre localitzar restes de fusta de cabanes de 7.300 anys d'antiguitat en un estat de conservació “excepcional”.
Els treballs, que s'han dut a terme durant tres setmanes al sector B del jaciment, han permès recuperar aquestes restes, en les quals predomina la fusta de roure, en forma de taulons i mitjos troncs, segons la funció a què estaven destinats.
En canvi, entre els estris, s'ha documentat l'ús de teix i boix, fustes de gra més fi i menys abundants en l'entorn durant el neolític. Aquesta selecció de fustes segons la finalitat denota un coneixement sofisticat i una cura en l'elecció dels materials per part dels habitants neolítics.
Els materials recuperats es troben actualment en fase d'estudi per part dels experts, que esperen que aquestes troballes aportin nova llum sobre les tècniques de construcció i les pràctiques quotidianes dels pobladors neolítics de La Draga.
La campanya d’enguany ha comptat amb la participació d’estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, del màster d’arqueologia Nàutica i subaquàtica de la Universidad de Cádiz, i investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més també hi han participat membres de la Institució Milà i Fontanals del Consell Superior d'Investigacions Científiques i de l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social.
Un jaciment descobert als 90
El jaciment arqueològic de La Draga, descobert l'any 1990 a la vora oriental de l’estany de Banyoles, és un dels assentaments d'agricultors i ramaders més antics del nord-est de la península Ibèrica i un dels primers poblats neolítics lacustres d’Europa (5200-4800 aC). La situació del jaciment, en permanent contacte amb el nivell freàtic, ha propiciat una excepcional conservació dels materials orgànics, des dels pilars de fusta de les cabanes fins a eines (mànecs d’aixa, falçs, pals cavadors, etc.), restes de cistelleria o fins i tot cordes. Aquest fet fa que La Draga sigui un dels jaciments cabdals per estudiar el neolític europeu.