La Universitat de Girona (UdG) no demanarà perdó. El rector de la UdG, Quim Salvi ha defensat l'actuació de la universitat en el cas per discriminació lingüística que la vicealcaldessa i exconsellera d'Universitats, Gemma Geis, va denunciar el 2024 que havia patit durant la prova per consolidar la seva plaça com a professora. Aquest febrer la síndica de greuges va instar la institució a disculpar-se amb Geis, però, en un comunicat, Salvi assegura que van actuar de manera “activa” per preservar els seus drets.
La UdG va proporcionar la traducció simultània del català al castellà al llarg del procés selectiu esmentat, a la vegada que va procurar la traducció al castellà dels exercicis presentats per la candidata, facilitant així el procés d’avaluació per part dels dos membres de la Comissió de parla no catalana, evitant d’aquesta manera cap possible situació de biaix per raó de llengua", assegura en la comunicació el rector Salvi, que manté que "la professora Geis va poder fer ús del català amb normalitat" i que la universitat té un "compromís ferm amb la defensa expressa de la llengua catalana".
El cas es remunta a principis del curs passat. Va ser aleshores quan es van dur a terme les proves -convocades al juliol del 2023- per estabilitzar la plaça de professora agregada de Dret Administratiu, que Geis ocupava com a interina. La vicealcaldessa de Girona feia temps que impartia docència a la UdG, i després d'agafar-se una excedència quan va ser nomenada consellera d'Universitats, havia reprès les classes amb la sortida de Junts del Govern.
En aquestes proves, més de la meitat dels membres que formaven part del tribunal eren de fora de Catalunya. En concret, tres dels cinc —cosa que segons diu l'entorn de l'exconsellera, no és habitual—. Inicialment, pocs dies després de la convocatòria, Gemma Geis va presentar-hi recurs demanant que se'ls recusés per manca d'imparcialitat, arran de la relació acadèmica que tenien amb l'altre candidat que optava a la plaça.
Una professora titular de Dret Administratiu de la UdG que també és membre de la Comissió Jurídica Assessora (CJA). En concret li va recriminar manca "d'ètica universitària", perquè la traducció havia costat uns 4.000 euros. A més, també va dir-li que la seva petició perquè se'ls recusés era "una manca de respecte". D'altra banda, un professor de la Complutense de Madrid, que també integrava el tribunal, va defensar que estigués compost per membres de fora de Catalunya, perquè això demostrava "què és universitat" i va lamentar que, per fer l'avaluació, no s'hagués utilitzat un idioma “comú”.