L'escriptora Isabel-Clara Simó aquest dimarts a la llibreria Laie Foto: Xevi Freixa Per a Isabel-Clara Simó, veïna de l'Ametlla del Vallès, hi ha dues classes d'escriptors. "Els que miren cap endins i creen el seu melic literari, i els que miren cap enfora". L'escriptor perfecte, diu, és el que sap fixar la vista en ambdues dimensions. Ella, però, es considera dels segons; li agrada "ficar el nas als llocs, escoltar les converses als autobusos..." fins al punt que bromeja: "Una vegada em fotran una hòstia".
Justament el seu últim llibre, 'Tota aquesta gent' (Edicions 62, 2014), que va presentar dimarts passat a la llibreria Laie de Barcelona, és un recull d'històries breus, gairebé impressionistes, tan quotidianes com les que poden passar a l'autobús o al carrer. L'entrada de Simó al món de la literatura el 1978 va ser també amb un llibre de relats, 'És quan miro que hi veig clar'. Tot i així l'autora prefereix escriure novel·la, com va explicar durant la presentació, en què va tenir també unes paraules pel procés català i Solidaritat Catalana, el partit polític on milita.
Durant la presentació, Simó també ha recordat "l'alegre intensitat" amb què va viure la campanya electoral de Solidaritat Catalana, formació de la qual és militant. Fins i tot s'ha referit a la independència quan en parla de l'element que uneix les parts del seu últim llibre: "L'element és el títol, tots nosaltres, que som tots uns infeliços, uns fracassats, transitem per la vida sabent que hem perdut la partida..." I, parlant de partides, just després afegia: "Bé, serem independents". També ha fet referència al bon moment cultural que s'està vivint i a les retallades d'"ases" en cultura: "Realment, el govern d'Espanya et fa venir ganes de ser independentista encara que no ho siguis".
Llegeix l'entrevista completa a Nació Digital
