Expedició vallesana al tram 449 de la Via Catalana, a Vilassar Foto: Jordi Asturgó

El dia s’aixeca gris, lleig i ressacós per la tempesta de la nit anterior. Un despertar mandrós de festa entre setmana, i nerviós de diada assenyalada. Inventari d’armari d’última hora amb resultat desesperant: cap samarreta groga. Orquestra de whatsapps del grup que coordina l’operatiu d’amics granollerins cap a la via. Molta fresca, plugim constant i motxilla preparada: entrepans, capelina i transistor. Trobada, amb retards incorporats. Samarreta groga (FM Blancs i Blaus 2012), in extremis. Cotxes, vestits d’estels i senyeres. Camí cap a mar.

Vilassar de Mar, tram 449. Ens l’aprenem de memòria, definitvament. Com el PIN del mòbil. Passejos d’estiueig modernista. Canyes, clares i vermut amb la vista cap al cel. Palpem l’ambient a la plaça de l’Ajuntament. De diumenge d’agost plujós. Trucades a famíila i amics escampats pel territori. Envegem el bon temps de Girona en amunt i de Tarragona en avall. Fotos de #postureoIndepe, entrepans, tuppers casolans. Transistor de l’àvia. Espera entretinguda.

Una avioneta d'Intereconomía
Dos quarts de cinc. Comença a sortir el sol. Gent i més gent i més gent. Dial amunt, dial avall. Fotos i Instagram. "Jo encara tinc 3G". Cercavila de tambors i gegants. Un tren de Renfe que anima la multitud a cop de clàxon. Al cel, entre càmeres alades, una avioneta intereconòmica amb la pancanta "España, juntos más fuertes". Rialla massiva. Ignorància massiva. I s’acosta l’hora. Massa soroll per un transistor modern, desplaçat per auriculars postmoderns. Presa de possessió del lloc indicat. Sardines desordenades. Caos ordenat i disciplinat.

En un costat, una mà familiar i a l’altre, una d’estranya i petita. L’Eduard, de 5 mesos. Una mà, una mà i un dit. Compte enrere, estil Pep Callau. Cruixen les falanges. 17:14. Un campanar llunyà, repica. S’apareix el record recent de Victus. Zuviria, Don Antonio, Santa Clara. Tots els que s’han quedat pel camí. Mirades i pells de gallina. Un plor i un somriure de l’Eduard. Segadors, Independència i... una Guimbada. Esperit 100% granollerí entre vilassarencs desconcertats. Sol que ja pica. Remor llunyana de discursos trascendents. Repàs de Twitter i més fotos. "Envia-la al grup". Mal de peus, veu esquerdada, però regust de victòria.