FORA EL FEIXISME DELS NOSTRES HABITATGES
El 1939, la dreta més reaccionària s'alçava vers la legalitat democràtica guanyant la guerra contra la República. En pocs mesos, Franco va esborrar qualsevol rastre del progressisme republicà, va obligar a retirar tota la retolació en català i va fer perseguir aquells i aquelles que en feien bandera. Després, gairebé 40 anys de dictadura feixista. Finalment, una transició de mínims, una monarquia (imposada per Franco), i 3 dècades d'una democràcia amb voluntat de silenciar i oblidar tot el que s'havia viscut en l'últim mig segle.
Amb l'actual Govern estatal, hem vist com eren retirats, sempre amb l'oposició del PP, monuments al "caudillo", com es canviaven els noms d'alguns carrers... Mentrestant a Catalunya, després de 23 anys d'inacció, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) ha proposat un pla per a l'eradicació definitiva d'un dels vestigis franquistes més estesos pel nostre país; les plaques dels habitatges de protecció oficial.
Joves d'Esquerra Verda (JEV), amb el suport d'ICV, ja havíem presentat diverses mocions sobre aquest tema a diferents Ajuntaments del territori català. Ara, el Govern de Catalunya ofereix la possibilitat de canviar, de forma totalment gratuïta, les deshonroses plaques amb el jou i les fletxes (símbol de "La Falange") i la inscripció "Ministerio de la vivienda", per unes de noves, sense simbologies polítiques i sota l'empara del Departament d'Habitatge.
Diversos ajuntaments ja havien tirat endavant, per compte propi, iniciatives similars anteriorment, i alguns del Vallès Oriental ja s'han acollit a aquest pla i preparen els pressupostos per a enviar-los al DMAH, i així eliminar, de manera definitiva les restes d'una dictadura criminal (i quina no ho és?) de les parets dels nostres municipis.
Per tot això, JEV presentarem una proposta de Moció a tots els ajuntaments del Vallès Oriental, instant els diferents governs, siguin del color polític que siguin, a unir-se a aquest gest de radicalitat democràtica i de rebuig, no només a una dictadura feixista, sinó també a una manera de fer política basada en la més burda propaganda partidista.
No cal dir que creiem fermament en la història com a mètode d'aprenentatge de les societats, i per tant defensem la recuperació de la memòria històrica. Però la història, sobretot quan es tracta d'una història de genocidi i repressió, cal tractar-la degudament, amb cura i cautela, amb respecte per tots aquells i aquelles que la van patir. I això no serà una realitat mentre algú que va ser empresonat per parlar en català o per reivindicar les seves llibertats democràtiques, topi caminant pel seu poble, amb els símbols victoriosos dels que durant tants anys van ser els seus opressors. Al cap i a la fi, sobretot, cal saber situar cadascú al lloc que li pertoca: els colpistes feixistes a un costat i els defensors de la democràcia i les llibertats a l'altre. Cada ajuntament sabrà a qui vol homenatjar.
Jordi Manils
Coordinador de Joves d'Esquerra Verda al Vallès Oriental
