
L'Ajuntament de Caldes de Montbui es nega a retornar a l'Estat espanyol els 680.000 euros que aquest li reclama per la liquidació del 2009. L'alcalde del municipi, Jordi Solé (ERC), ha anunciat en una entrevista a VOTV que comunicaran al govern espanyol que no volen pagar aquests diners perquè consideren que la demanda parteix d'un error del Ministeri d'Economia i Hisenda, i als consistoris "no ens pertoca assumir els errors de l’Estat". Solé ha afirmat que es tracta de donar un cop de puny sobre la taula juntament amb diversos ajuntaments catalans.
En principi, però, la iniciativa de l'Ajuntament de Caldes tindria un fort caràcter polític, de pressió, més que no pas pràctic. A hores d'ara, els consistoris catalans que tenen previst negar-se a retornar a l'Estat els diners avançats el 2009, no es plantegen anar més enllà de fer una declaració d'intencions, amb l’objectiu que el govern estatal reaccioni d’una manera o altra.
Els ajuntaments catalans han retornar a la caixa de l'Estat 576 milions d'euros, d'acord amb la liquidació definitiva d'impostos del 2009. D'aquesta xifra, 137 milions correspon als municipis de menys de 75.000 habitants. El govern central va avançar aquests diners en base a una previsió d'ingressos dels ajuntaments que s'ha confirmat que era massa optimista. El diferencial, negatiu per als consistoris, provocarà que hagin de retornar al Ministeri d'Economia aquesta quantitat.
Portar l'executiu espanyol als jutjats
En la mateixa línia que Caldes, aquest matí l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), format per ERC, ICV i CiU, i amb el virtual president d'Esquerra, Oriol Junqueras, com alcalde, ha remès un requeriment a la Direcció General de Coordinació Financera i les Entitats locals per tal que no s'obligui al consistori a retornar 473.510 euros rebuts en concepte de bestreta de l'any 2009. Un requeriment que podria arribar fins als Jutjats del Contenciós-Administratiu.
Amb unes finances escanyades, l'Ajuntament de Sant Vicenç ha pres la primera iniciativa legal per evitar retornar els diners reclamats. El pla B d'aquest primer pas és portar l'Estat al Jutjat Contenciós Administratiu en base a la deslleialtat i al càlcul "irresponsable" de l'Administració central. Aquesta seria una primera operativa que segons Junqueras necessitaria de suport "polític i social, més enllà del marc jurídic".