Cortines de Gas Letal. Aquest és el títol de l'article d'opinió del
President del Comitè Executiu Local de CiU a Mollet del Vallès, Joan Daví i que podeu llegir íntegrament aqui.

CORTINES DE GAS LETAL

Comença a ser habitual que l'actual Govern de la Generalitat (PSC-PSOE-Ciutadans pel Canvi, ERC-Catalunya 2002 i IC-Verds - Izquierda Unida Alternativa (PSUC Viu i Partit dels Comunistes de Catalunya ), llenci cortines de fum per tapar les seves promeses incompletes. Ens van prometre que farien 42.000 habitatges protegits en tota la legislatura, però al dia d'avui, quan gairebé porten dos anys governant, només n'hi ha 2.000 de construïts.

La solució emprada pel conseller d'Habitatge, ha estat un cop més deixar anar una nova cortina de fum, però aquest cop no ha estat un fum verd i sostenible propi de la també seva conselleria de Mediambient, ha esta una cortina de gas letal anomenada avantprojecte de Llei del Dret a l'Habitatge, la qual no aporta solucions viables a temes bàsics que de segur que cal afrontar, com són els pisos buits o la sobreocupació d'altres habitatges. L'avantprojecte de Llei s'ha elaborat d'esquenes al sector i no compta amb el suport de sindicats, col·legis professionals, promotors immobiliaris i de la resta de les forces polítiques catalanes.

La proposta que s'estableix en l'avantprojecte d'expropiar pisos buits, el conseller Milà no l'ha consensuat amb la resta del socis del govern tripartit de la Generalitat de Catalunya, circumstància que va provocar un fort rebuig per part del PSC-PSOE. Essent això una demostració més que l'actual govern no té un model de país, sinó que en té tres com a mínim. Els consellers del tripartit no es mouen en base a l'interès general de Catalunya, sinó en base als seus interessos de partit.

Val a dir que el contingut social del dret a l'habitatge no té perquè conduir a la declaració d'utilitat pública d'un habitatge, amb la conseqüent expropiació per raó de l'ús o no ús que se'n faci. De la mateixa manera que el dret al treball no comporta la confiscació de les empreses que no generen nous llocs de treball.

La mesura d'expropiar també es pot rebutjar per simples criteris d'eficàcia econòmica, donat que el cost d'expropiar un pis buit, permetria construir-ne quatre de nous de protecció oficial, i així li ha recordat al conseller Milà el PSC-PSOE. A més, l'expropiació de pisos buits tindria una insignificant transcendència en el mercat, ja que el volum d'habitatges buit a expropiar seria mínim en relació a la demanda, si es té en compte, a mes, que no existeix cap cens d'habitatges buits.

No obstant això cal recordar que la legislació actual ja preveu l'expropiació en casos d'habitatges de protecció oficial, però aquest supòsit no s'aplica gairebé mai. Cal pensar també que si ara no s'han posat en marxa els registres de solars sense edificar, tot i estar ja previstos per la llei, per què cal pressuposar que s'aplicarà el nous registre d'habitatges buits?

Què passarà amb les segones residències que temporalment estan buides? Aquestes formen part de la cultura del nostre país i són una font de riquesa pel territori on s'ubiquen que no cal oblidar. Com també és bo recordar que destacats dirigents d'Iniciativa per Catalunya - Verds són uns destacats usuaris temporals de segones residències a la Cerdanya, a Menorca o a la Costa Brava Nord.

No es pot pensar que ara sigui el moment de destinar recursos públics per poder expropiar pisos, quan hi ha molts ajuntaments que fan una política en sentit contrari, tot venent en subhasta el sòl del qual disposen. Abans que s'aclareixin tots plegats.

Cal apostar per una altra política d'habitatge que ja fan alguns Ajuntaments, entre ells el de Mollet del Vallès, que fomenti l'ocupació de pisos buits a través de mesures que donin seguretat als propietaris sobre el cobrament del lloguer i la conservació de l'immoble. Caldria també estimular fiscalment l'arrendament, tant pel llogater com pel propietari.

L'habitatge és un dels temes que més preocupa als ciutadans i ciutadanes del nostre país, però a Catalunya en aquesta matèria fa tres anys que hem perdut el tren. La mesura demagògica de l'expropiació d'habitatges buits, proposada pel conseller d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya és cara, impossible d'aplicar i en definitiva inútil i per tant molt més pròpia d'un model cubà, que no pas una mesura imaginativa d'un país europeu encaminada a potenciar la sortida al mercat de pisos de lloguer.

Joan Daví Mayol
President del Comitè Executiu Local de CiU a Mollet del Vallès.