La presentació de la Declaració del Fòrum d'alcaldes ha comptat amb la presència de Jordi San José, Andreu Francisco, Josep Mayoral i Anna del Frago. Foto: NacióGranollersL'Ajuntament de Granollers ha acollit aquest dimecres la presentació de la Declaració del Fòrum d'alcaldes i alcaldesses per l'educació a Catalunya. La presentació ha comptat amb la presència dels alcaldes de Sant Feliu del Llobregat, Jordi San José; d'Alella, Andreu Francisco; de Granollers, Josep Mayoral; i l'alcaldessa de Barberà del Vallès, Anna del Frago.
Actualment, el Fòrum d'alcaldes i alcaldesses per l'educació a Catalunya està integrat per uns 70 ajuntaments catalans, una xifra que no està tancada, ja que "el fòrum és obert a noves incorporacions que vulguin afegir-se al debat". Els ajuntaments participants expressen en la Declaració una "enorme preocupació" sobre les conseqüències que pot tenir la crisi en el sistema educatiu "si es manté la davallada de recursos pressupostaris" que, sumada a la pèrdua de rendes familiars, "pot produir una fractura social i de convivència".
Wert i Montoro, un binomi "d'extraordinària rellevància"
L'objectiu, segons ha afirmat Josep Mayoral, és el de "treballar conjuntament per l'educació, i fer-ho des de la proximitat del municipalisme". Les preocupacions del Fòrum han estat focalitzades, bàsicament, en quatre eixos. El primer, segons ha detallat l'alcalde de Granollers, el de crear un espai de reflexió "per debatre sobre l'efecte de les retallades pressupostàries en el projecte educatiu".
El segon, "reflexionar sobre les aportacions de la Generalitat en la matèria, com ara pel que fa a les escoles bressol". El tercer, la reivindicació de la coresponsabilitat dels ajuntaments en el sistema educatiu, ja que "és moment de mirar plegats els problemes i trobar solucions conjuntament". Per últim, una gran preocupació pel que fa al conjunt de lleis que afecten els municipis en matèria político-educativa, bàsicament la llei Lomce i la llei Arsal. "Wert i Montoro formen un binomi d’extraordinària rellevància pel que fa als greuges de la musculatura democràtica", ha afirmat Mayoral.
En el seu torn, Anna del Frago ha manifestat que la Declaració presentada "vol manifestar, d’entrada, no només la gran preocupació que tenim tots els alcaldes i alcaldesses que formem part del Fòrum, sinó aconseguir que es reflexioni sobre què cal prioritzar en els esforços en la inversió educativa". Del Frago també ha destacat que el debat al qual es va sotmetre la Lomce aquest mateix dimarts "s’ha produït amb 11 esmenes a la totalitat, cosa que posa de relleu tots els defectes i mancances de la llei". Per últim, l’alcaldessa de Barberà del Vallès ha alertat que els municipis "tindrem moltes dificultats per mantenir aquells aspectes que mantenen la cohesió entre els nostres ciutadans", per afegir que "la situació crítica està arribant a uns límits on ja no es pot anar més enllà".
La cohesió social, obligació dels ajuntaments
Jordi San José ha seguit en la línia apuntada per Anna del Frago: "estem en un context de risc de fractura social", fet que demostra el creixement de l’atur, la disminució de les rendes i l’aparició de bosses de pobresa. "La cohesió social és una obligació dels ajuntaments. És la gran prioritat, i l’educació forma part d’aquesta cohesió social". En aquest sentit, la idea de coresponsabilitat és fonamental per als municipis que formen part del Fòrum d’alcaldes i alcaldesses per l’educació a Catalunya. Tal com ha assegurat San José, "volem tenir veu en la participació educativa dels nostres municipis, tal com ja en teníem en l’esperit que era el pacte nacional per l’educació". Per això, segons l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, és fonamental que no hi hagi un sistema educatiu "que tingui dues velocitats".
Ha acabat la presentació de la Declaració Andreu Francisco, alcalde d'Alella, que ha sostingut que "l’educació és fonamental per a qualsevol societat i el seu futur" i ha alertat d’una triple amenaça que posa en perill el sistema educatiu. El primers dels perills ve de part del govern Espanyol, "que vol apartar-nos del nostre model educatiu i allunyar-lo de les administracions més pròximes a la ciutadania". El segon, del tarannà de la Generalitat en els darrers anys, "amb una voluntat d’anar prescindint del paper dels ajuntaments". La tercera amenaça és "l’espoli fiscal que pateix el país i l’asfíxia financera de la Generalitat", fet que produeix una manca de recursos i que el sistema educatiu "hagi anat sacrificant millores".
Els quatre alcaldes han anunciat, en finalitzar la presentació, que el proper trimestre hi haurà una nova trobada del Fòrum d'alcaldes i alcaldesses per l'educació a Catalunya, amb l'objectiu de seguir lluitant per tal que els ajuntaments "no siguin una administració subsidiària" en matèria educativa.
