El responsable de les polítiques econòmiques d’ICV va continuar dient que “davant l’actual canvi de cicle econòmic cal un canvi de model productiu, incrementant les inversions públiques en innovació i tecnologia, defensant el teixit industrial i apostant per crear activitat econòmica i ocupació en nous sectors estratègics”. Per a Torrecillas, entre aquests nous jaciments d’ocupació cal destacar “els relacionats amb el desenvolupament de la Llei de la Dependència i la nova Llei de Serveis Socials, així com els vinculats als avenços en sostenibilitat, com poden ser l’obra pública associada al transport ferroviari o el desenvolupament de les energies alternatives”.
Finalment, Torrecillas va garantir que “ICV vetllarà perquè no siguin els treballadors i les treballadores qui paguin la pitjor part de la crisi actual”, i va afegir que “no podem compartir la proposta del ministre Solbes sobre la flexiseguretat, ja que la paraula flexibilitat s’ha usat durant anys per avalar mesures desreguladores que han deixat indefensa la població treballadora”.
Per la seva part, el president d’ICV del Vallès Oriental, Jordi Garriga, va fer un balanç molt negatiu de les darreres dades d’atur a la Comarca. Garriga va dir que “al Vallès Oriental ja tenim una taxa de desocupació del 10,1%, dos punts per sobre la mitjana catalana, i en municipis com Canovelles, La Llagosta, Palautordera, Sant Celoni i Mollet superem el global comarcal en fins a tres punts”. Va afegir a continuació que “aquesta distribució geogràfica de l’atur demostra que la crisi no afecta només el sector industrial, sinó que és transversal i toca molt especialment la construcció i el sector serveis”.
El màxim responsable de la formació ecosocialista a la Comarca va incidir en el fet que “a banda dels sectors que habitualment són més vulnerables en situacions de crisi – dones, joves i majors de 45 – aquesta vegada ens trobem amb una realitat nova, que és la de l’augment de l’atur entre la població nouvinguda”. Davant d’aquesta situació, Garriga va demanar als ens locals “una major inversió en serveis socials per evitar que la competència en l’accés als mateixos esdevingui font de conflictes entre la població autòctona i els col·lectius immigrants”.
