Mollet, Parets i Granollers són els ajuntaments més transparents als seus webs

Més del 90% dels consistoris catalans ofereixen una informació deficient a les seves pàgines web

Publicat el 11 de març de 2013 a les 19:00
La gran majoria de pàgines web municipals suspenen en trasparència. Foto: Adrià Costa

Les pàgines web dels juntament de Mollet, Parets i Granollers ofereixen forces eines de participació per seguir els plans de govern, saber qui són els representants polítics, com gestionen els recursos col·lectius i quines eines de participació ciutadana ofereixen. Però podrien oferir-ne més, seguint l'exemple de Sabadell o Sant Feliu de Llobregat. Així ho constata el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya elaborat pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'estudi avisa que el 90% dels webs dels ajuntaments catalans (57 de 947), entre els quals la majoria dels del Vallès Oriental, ofereixen una informació deficient a les seves pàgines web.

Mollet és el catorzè ajuntament català en la taula de transparència, amb un 73% d'indicadors positius (el mateix percentatge que el 2012). Segons l'estudi, al lloc web de l'ajuntament molletà li manca la biografia o currículum dels regidors, la retribució dels càrrecs electes o la publicació dels acords de govern. Tot i això, és el municipi del Vallès Oriental que obté millor puntuació. Rere Mollet se situa Parets del Vallès (66% d'indicadors positius), Granollers (63%), les Franqueses del Vallès i Caldes de Montbui (61%) i Sant Feliu de Codines (51%); aquest últim és un dels municipis catalans amb menys de 10.000 habitants que obté millor puntuació.

Granollers es queda a mitges
Pel que fa a la pàgina web de l’Ajuntament de Granollers, l’estudi destaca que no dóna informació sobre el calendari de treball dels òrgans de govern, no publica la relació de llocs de treball de la corporació i les retribucions segons les categories, no explica les retribucions les retribucions dels càrrecs electes, ni informa sobre l'execució del pressupost. Tampoc ofereix eines de participació per l'elaboració o el seguiment del Pla de Govern, el Pla d'Actuació Municipal o el Pla estratègic.

La resta de consistoris de la nostra comarca, 36 (Granera no té web), ofereixen una informació deficient o molt deficient a les seves pàgines a Internet. Municipis com Cardedeu o Figaró-Montmany (49% d’indicadors positius) queden a poc de l’aprovat, però els hi manca des d'informació dels representants del govern, fins a dades del Pla de Govern, el Pla d'Actuació Municipal o el Pla estratègic. Els municipis menys transparents als seus respectius lloc web són Castellcir (17%), Tagamanent (15%), Montseny i Gualba (12%).

L'estudi reclama mesures per millorar
El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya fa una avaluació dels recursos que ofereixen els ajuntaments als seus webs sobre qui són els representants polítics i com gestionen els recursos col·lectius. El resultat indica que aquesta informació és, en termes generals, insuficient i deficient: només 57 dels 947 webs analitzats han assolit més del 50% d'indicadors positius. I el 95% no informa sobre el pla d'acció del mandat. L’estudi conclou que "les dades posen de manifest la necessitat de que les diputacions adoptin mesures per a millorar la informació dels webs dels municipis amb menys de 10.000 habitants". 

Totes les conclusions de l'informe