
"Es tracta d'una actuació exercitada per la Delegació del Govern a Catalunya amb la finalitat última d'entorpir o dificultar mitjançant una utilització esbiaixada dels tribunals de justícia la voluntat municipal amb vista a la seva participació en una determinada associació i al pagament de les seves quotes", afirma la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona. Amb aquesta contundència, la jutgessa, Ramona Guitart, desestima el recurs de la Delegació del Govern a Catalunya contra l'Ajuntament de Mont-ras (Baix Empordà) per haver-se integrat a l'Associaciació de Municipis per la Independència (AMI) i, en conseqüència, pagar-ne la quota.
En aquest sentit, la sentència destaca que els 262 euros que paga l'Ajuntament "representa un miserable 0,017 per cent del pressupost municipal" i afegeix que "resulta sorprenent que impugni precisament aquest pagament del pressupost municipal i no ho faci en relació amb la multitud d'activitats que organitza l'Ajuntament". I, tot seguit, cita un llistat d'activitats que van del solfeig a les puntes de coixí, passant pel Pilates, el pessebrisme i les sevillanes.
Aquesta és la primera sentència sobre les quotes de l'AMI, en una nova croada de la delegada del govern a Catalunya , Maria de los Llanos de Luna, que ja ha denunciat un total de 31 ajuntaments arreu del país . Entre aquests n'hi ha vuit del Vallès Oriental: Campins, Cardedeu (causa arxivada pel Contenciós número 10 de Barcelona), Figaró-Montmany, L'Ametlla del Vallès, La Garriga (causa desestimada pel Contenciós número 6 de Barcelona), Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera i Santa Eulàlia de Ronçana. El primer ajuntament de Catalunya en rebre la notificació va ser Caldes de Montbui. Al Vallès Oriental, 29 municipis estan adherits a l'AMI i paguen la conseqüent quota. A més, també en són socis el Consell Comarcal del Vallès Oriental.
Una acció legítima
Seguint amb Mont-ras, la sentència també subratlla la legitimitat de l'acció del consistori: "Tenint en compte que els ajuntaments són ens de caràcter polític (...) tenint també en compte que la societat catalana està immersa en un procés sobiranista (...) gens més lògic i natural que els municipis que per raons polítiques estimin desitjable el procés sobiranista actuïn conjuntament".
La sentència també ordena que sigui la Delegació del Govern a Catalunya qui pagui les costes del procediment.