-Com neix aquesta estratègia?
-D'una manera espontània: pel repte d'haver de comunicar a molta gent el mateix contingut i, sobretot, assegurar-te que el missatge arribava.
-I vostè és la persona que ho fa.
-Si! Miri, jo tenia una companyia d'arts de carrer, Revoluclown, on posava l'accent en l'energia i la comunicació. Vaig veure que era útil començar amb energia per predisposar que les coses vagin bé. A les cues passa el mateix i el contingut del nostre missatge arriba i som eficients.
-També hi posa humor.
-Sí. Jo m'ho plantejava, però no de forma teòrica, sinó per fer humor des del present, sense coses preconcebudes. Jo puc tenir una idea de què comunicar, però estic obert al què em proposen. I també tinc clar que, a la cua, la gent valora que siguis més empàtic, disponible i comunicatiu que no graciós i expliquis acudits. Els recursos o el que explico són coses que han passat a les cues i que ens ajuden a entendre més aquest procés d'entrada.
L'Òscar dona la benvinguda al punt de vacunació massiva del Palau d'Esports de Granollers Foto: Jaume Ventura Busquets
-Funciona, aquesta estratègia?
-Sí. Estic content de mirar-los i veure com responen. També és veritat que amb tanta gent, inevitablement, hi haurà gent que no li agradarà i que vindran condicionats per altres experiències i amb una actitud més a la defensiva amb l'entorn on ens trobem. La nostra estratègia ajuda a trencar això, a estar més obert. Jo vull construir-ho amb la gent, i no a costa d'algú.
-I tot això, amb la mascareta posada!
-Sí! De fet, jo tenia dubtes, perquè acabes gesticulant molt, però m'ha agradat veure la mirada amb la gent i el retorn tan empàtic que tenen. I la predisposició a resoldre el conflicte! Perquè, no ens enganyem: tothom ve amb els seus. Clar, els protocols són útils per ordenar, però quan hi ha tanta gent i tanta diversitat, això no queda reflectit en els protocols.
-La importància de les mirades.
-Jo m'enrollo molt, ho reconec (riu). Però he hagut de ser molt directe. Començo sent el primer estímul perquè et prestin atenció, i funciona. Però també funciona el silenci. Parar, mirar i respirar amb la gent. Això que fem és breu i directe i ràpid, però passen moltes coses. Parlo uns 15 minuts i tinc la sensació que he parlat molta més estona.
-Vaja.
-És necessari escoltar, que la gent entengui que estàs al seu costat, que no estàs administrant un servei com un privilegi, sinó per unes raons. Hem de trencar aquesta actitud defensiva i que vegin que estàs amb ells. Hi ha gent que ve amb idees confoses i condicionat per fòbies o experiències negatives.
-Si no apliquessin aquesta estratègia, com creu que entraria la gent?
-Depèn de quin concepte de servei tinguis. Qui consideri que només es venir, vacunar i evitar problemes, doncs endavant. Però si també vols apaivagar conflictes, aconseguir una experiència constructiva i quallar referents positius, han de passar moltes coses més.
-Vostè s'ha fet viral. Com ho viu?
-Tampoc crec que tingui més efecte. El que ens plantegem és com aconseguir que una cosa que fas cada dia sembli fresca i nova. Alguna de les persones ve per la segona dosi i em pregunta si la recordo, quan passen per aquí cada dia unes 4.000 persones en dos torns. M'agrada que hagin establert un vincle que veuen que és especial.
-El veig satisfet.
-Ens hem trobat amb un servei atípic. Les coordinadores Gemma, Maria i Desiree ens han donat espai perquè provem les nostres competències, els nostres espais, i que funcionem de forma coordinada desenvolupant uns talents que poden resultar útils pel servei.
-Que no només venen a punxar.
-Clar. No s'ha de relativitzar la situació i el patiment que han viscut tantes persones. No sé si ens en sortirem amb més o menys humor, però si amb energia i disposició de buscar un punt més enllà. Una pandèmia mundial es viu un cop a la vida. Ja que hi som, l'hem d'afrontar de la forma més comprensible possible. És el primer cop a la historia que podem afrontar una pandèmia amb els recursos i estructures sanitàries per assistir a tanta gent. I contenir-la.
[plantillacoronavirus]
