Article d'opinió de la Secretària de la dona d'ERC de Granollers, Lluïsa Cunillera

Publicat el 25 de novembre de 2005 a les 14:30
En motiu del Dia Internacional contra la violència vers les dones, que se celebra avui divendres, 25 de novembre, la Secretària de la dona d'ERC de Granollers, Lluïsa Cunillera, ha publicat un article sobre el tema. Aqui podeu llegir-lo íntegrament.


25 de novembre: Dia Internacional contra la violència vers les dones

Companyes i companys,

Us adreço aquestes línies moguda pel desig de compartir amb vosaltres el dolor que em causa cada acte de violència contra una dona. Perquè el meu cos de dona se sent també humiliat i maltractat; violentat per l'abús del poder i de la força; i perquè, en la meva petitesa, em remou la ràbia i la impotència davant d'aquests fets. Alguns diran que totes les violències són condemnables i tindran raó; la dona n'ha estat víctima al llarg de la història, com l'home. Però les dones han estat doblement víctimes, perquè a més de patir les guerres, l'esclavitud, l'exercici del poder o la manca de llibertat, han estat sotmeses als homes del seu propi poble, dels que parlaven la seva pròpia llengua, dels companys de treball, dels membres de la seva família... i ho han estat pel fet de ser dones.
Sovint pensem que la violència contra les dones és un fet que es dóna fora del nostre entorn, perquè imaginem un únic tipus de violència. Pegar, maltractar, matar una dona són fets d'extrema gravetat que no semblen formar part de la nostra vida; més aviat semblen propis de les capçaleres de diaris i cadenes televisives. Però hi ha molts tipus de violència contra les dones que constitueixen el germen de situacions més greus i que formen part de l'experiència més propera i quotidiana: la discriminació, el prejudici, el menysteniment, l'insult, el llenguatge que invisibilitza, l'encalç sexual... Uns i altres són la mostra d'una violència exercida des del poder masculí que la societat ha consagrat, per tant, una violència estructural del conjunt de la societat.
Estic convençuda que compartim el rebuig a la violència de gènere. Però amb això no n'hi ha prou. Crec que des de la posició política que ocupem, com a dones i homes d'ERC, hem d'assumir el compromís de tallar amb totes les violències contra les dones. I ho hem de fer de forma visible, ferma i en cada una de les actuacions que realitzem.


Per acabar, em vull adreçar especialment a les dones d'Esquerra, per la part que ens pertoca en aquest procés de canvi necessari i urgent. Crec que nosaltres, dones occidentals, europees, catalanes, que ens considerem emancipades sense deixar de ser dones, és a dir, assumint amb goig la nostra diferència sexual, tenim una responsabilitat molt gran i, a mi, personalment, m'agrada assumir-la. Hem de portar al món dels homes, de la política masculina, que sovint no acabem d'entendre ni de compartir, la política de les dones, que és la veritable política, que és la política de la quotidianitat; l'única política de sentit. Una política basada en la diferència sexual, que no ens separa ni estableix jerarquies, sinó que mostra la grandesa de ser dona i, també, la grandesa de ser home. Nosaltres, que tenim la capacitat d'acollir la vida en el nostre cos, podem portar la vida a la política. I oblidar-nos algun dia de les presses i les urgències, del que convé dir i del que cal callar, per deixar parlar els nostres cors i escoltar de debò les persones que ens envolten; per posar en pràctica una altra manera de fer que aculli i no separi el fer del sentir.
Una de les grans troballes del feminisme planteja que allò que és personal és polític. Només la política que acull les persones, que les valora en el que són, que atén els sentiments i que es basa en l'amor pot transformar el món. Aquesta transformació és absolutament necessària per aconseguir que homes i dones puguem viure en llibertat i això només serà possible quan la violència hagi desaparegut de les nostres vides.

Lluïsa Cunillera
Secretària de la dona d'ERC de Granollers