En Pol, un nadó de dos anys i mig, va morir de l'anomenada leucèmia linfoblàstica B-madura KMT2A-MLLT3, un tipus poc comú, molt agressiu i enganyós de la malaltia. Ara, la Núria i el Sergi, els seus pares, han iniciat una campanya per recaptar fons que serveixin per conèixer millor aquesta leucèmia, trobar noves teràpies de tractament i millorar la supervivència. Els detalls es poden trobar a la pàgina que han creat amb la Vall d'Hebron o al perfil d'Instagram @ellegadodepol.

En conversa amb NacióGranollers, aquests dos joves granollerins expliquen que ara es veuen amb forces per explicar-ho: "Iniciem la campanya perquè, fa un any i nou mesos, el nostre fill va morir per un tipus de leucèmia que és molt rara i agressiva. Els metges i investigadors de la Vall d'Hebron s'han compromès a estudiar-la i a buscar tractaments que funcionin, perquè amb en Pol res va funcionar", explica la Núria.

"Té les característiques de vàries leucèmies, però té una reacció molt explosiva. Hi ha documentats molt pocs casos al món", afegeix en Sergi. A la seva web expliquen que "pot confondre a l'hora de la diagnosi, perquè té aparença de cèl·lula ben formada però amaga la immaduresa i explosivitat de les leucèmies del lactant, que li atorga un terrible pronòstic, podent-se curar menys de la meitat dels casos amb els tractaments actuals".

La seva campanya de recollida de fons ha començat d'allò més bé. En pocs dies ja han recaptat diversos milers dels 30.000 euros que busquen aconseguir per la primera fase. Uns fons que, segons expliquen, donarien per dos anys de finançament: "L'objectiu inicial són 30.000, però el projecte d'investigació són uns 100.000. La idea és començar i anar investigant amb les cèl·lules immortalitzades d'en Pol. L'objectiu és que se'n diagnostiquin més, perquè segurament hi ha hagut més casos".

[h3]El procés de dol[/h3]
La Núria i el Sergi reconeixen que encara es troben en procés de dol. De fet, asseguren que no acaben d’assimilar el que els hi passa. També diuen, però, que ara tenen forces per visibilitzar la seva lluita, en part gràcies al personal de la Vall d’Hebron, on s’hi van estar tretze mesos, i que el personal del centre es va convertit en una segona família. Però també gràcies a les forces que els hi dona el seu fill: "El fet que la iniciativa porti el seu nom també ens ajuda a tirar endavant", destaca en Sergi.

Aquests dos granollerins diuen que el seu fill els hi va regalar una màxima: que, tot i les dificultats, no s’ha perdre mai el somriure i cal tirar endavant. I anuncien que per aconseguir-ho també els ajudarà el procés d’embaràs en què es troba la Núria.