La Galàxia M 82 –coneguda com a "Galàxia del cigar"– presenta anells de pols que travessen el disc (groc), els intensos brots de formació estelar (en blau) i, sobretot, l’estructura filamentosa del supervent galàctic (en vermell) de gas calent i ionitzat, que s’escapa de forma perpendicular al disc de la galàxia. Foto: Proyecto Estallidos Estelares.

La descoberta de la Supernova SN 2014J, situada a la galàxia M 82, s’ha convertit en la gran notícia astronòmica d'aquests dies. Diversos astrònoms porten dies observant i analitzant aquesta troballa de rellevància incontestable: la SN 2014J és la Supernova de tipus ‘Ia’ més propera a nosaltres des de la Supernova que va observar l’astrònom alemany Johannes Kepler, l’any 1604. Amb tot, l'any 1972 hi va haver una altra Supernova a una distància similar, "però la importància d'aquesta és que ara tenim tots els instruments per poder-ne obtenir tota la informació possible", afirma l’astrofísic granollerí Lluís Galbany (DAS/UC, Xile), que l’ha estat observant detalladament entre el dijous 23 i el diumenge 26 de gener a l'Observatorio del Roque de los Muchachos (ORM, La Palma).

L’astrofísic granollerí Lluís Galbany, espectador privilegiat
La Supernova descoberta per Kepler l’any 1604, a diferència d’aquesta, va succeir a la nostra galàxia, a una distancia de 20 mil anys llum, i es va poder veure a ull nu. La nova descoberta, però, "és realment molt rellevant", tal com afirma Lluís Galbany en declaracions exclusives a  NacióGranollers , "perquè és molt propera i perquè hem vist empremtes de carboni a l’espectre, cosa que és indicador que l’estrella progenitora és una nana blanca de carboni i oxigen, tal com teòricament s’espera. A més, que la Supernova sigui tan propera significa la possibilitat d’entendre millor com son aquest tipus de Supernoves".

Galbany forma part de l'equip que ha pogut observar i analitzar aquest gran descobriment. "Jo he tingut la sort de tenir programades unes observacions al William Herschel Telescope pocs dies després de l'explosió, cosa que ens ha permès estudiar-la detingudament", afirma. Lluís Galbany forma part del projecte anomenat 'Estallidos estelares', liderat per Mercedes Mollà (CIEMAT). "L’objectiu del projecte és estudiar la metal·licitat de les galàxies hostes de Supernoves per tal de trobar efectes sistemàtics en la tècnica que utilitza aquestes epxlosions per mesurar distàncies cosmològiques".

El més impressionant és que la Supernova és tan propera que "es podrà veure amb uns bons prismàtics durant uns dies, situada entre l'Óssa Menor i la Major", tal com comenta Galbany. El projecte del càlcul de propietats físiques i químiques de galàxies que han albergat Supernoves de tipus 'Ia', que l'equip d'investigació estava desenvolupant al Telescopi William Herschel, serà part de la tesi de l'estudiant Manuel Moreno-Raya (CIEMAT).

Història d’una descoberta inesperada
La història de la troballa es remunta al dimarts 21 de gener. L’astrofísic anglès Steve Fossey impartia una classe pràctica d’observació astronòmica a un grup d’estudiants del University College de Londres (UCL). Mentre centrava el camp a la galàxia M 82, Fossey va observar que la tenia una estrella brillant que mai abans s’havia observat. L’anàlisi no va mostrar cap dubte: acabaven de descobrir una Supernova. En poc més d’un dia, astrònoms aficionats i professionals van apuntar els seus telescopis a la galàxia M 82 i van confirmar el descobriment.

Però, què és una Supernova? "Una Supernova és una estrella que ha explotat, alliberant així al medi interestel·lar de la seva galàxia el material que tenia a l’interior, i també molta energia", explica Galbany. "En explotar, la brillantor de l’estrella augmenta enormement, fins al punt de poder-se observar en galàxies molt llunyanes". I què són les Supernoves de tipus 'Ia'? "Es produeix en el cas de l’explosió d’una estrella nana blanca que es desestabilitza en atraure massa d'una companya, provocant una explosió termonuclear". Aquest tipus de Supernoves són més lluminoses i les restes de l’estrella morta s’expandeixen a alta velocitat, agafant els 20.000 km/s.

Tal com assenyalen des de l’equip d’investigació, "ara hi ha moltes preguntes a l’aire: quines sorpreses ens guarda l’estudi detallat d’una Supernova de tipus 'Ia' com aquesta? Podrem millorar el coneixement actual de las Supernoves de tipus 'Ia' com a indicadors de distància i descobrir la naturalesa de la misteriosa energia fosca que accelera l’expansió de l’Univers?". La investigació acaba de començar i Lluís Galbany espera trobar algunes respostes ben aviat. 

L'astrofísic Lluís Galbany al telescopi William Herschel Telescope Foto: Manu Moreno