Mayoral s'adreça als asssitents en l'acte en record de les víctimes al cementiri. Foto: NacióGranollers Granollers no oblida, ni vol oblidar. Són les nou del matí i el cementiri municipal aplega ciutadans, autoritats, entitats i, també, representants d’altres ciutats bombardejats, tots ells presents a l’acte memorial d’homenatge a les víctimes del bombardeig de 1938. Un sentit minut de silenci —el mateix temps que va durar el fatídic atac— serveix per obrir un acte que serà cru, emotiu i la mostra de la voluntat de tot un poble. Dues peces corals de Bach són l'única força que pot trencar aquesta estona de silenci contingut que ha fet bategar el cementiri durant 60 segons.
L’acte prossegueix, després de l'aparaició de la música, amb la intervenció de Joan Pi, de l’associació d’exinternats del franquisme, que ha escrit el poema "Granollers, ciutat màrtir" i el comparteix amb tots els presents. "Eren les 9 del matí en punt…", comença i pel seu relat passen bocins de la història de l’horror. "Un esgarrifós esglai"… "ciutat difuminada per una espessa boira de pols i fum"… "el bombardeig més sanguinari de tota la guerra"… i una "terrible consternació". Retrat viu del dolor i de la realitat.
La memòria és la resposta al silenci
La següent en dirigir-se als assistents és Montserrat Ponsa, que llegeix en nom de Federico Mayor Zaragoza, president de Cultura per la Pau. Un breu parlament que acaba amb un "fills nostres, mai més" que torna a fer ressonar les notes de Bach. Tot seguit, Joan Garriga, comissari dels actes d’aniversari del Bombardeig, anima els assistents i a tota la ciutadania a fer un crit de resistència. "Som un país de resistència. Després del bombardeig hi ha el silenci, imposat per la dictadura. I la resposta al silenci és la memòria".
Una memòria que també han hagut de reviscolar, a desgrat i amb molt de dolor, els habitants de Foligno, la ciutat italiana que va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, quan la població tenia una important indústria de guerra on es fabricaven avions de combat Savoia, el mateix tipus d'avió que va bombardejar Granollers l'any 1938. Rita Zampolini, com a representant del municipi, s’adreça en italià a tots els presents. Però hi ha paraules que no necessiten traducció: dittatura, fascisti, Europa i libertà, la paraula que li fa tallar el discurs, emocionada i amb la veu entretallada. Encara fa mal, la llibertat.
Sense oblit per fer un «mai més»
Clou l’acte i els parlaments l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, que agafa el micròfon amb la mà i, amb el rostre seriós i un to greu, comença pel principi: "mai més". Diu, taxatiu, que la ciutat de Granollers no oblida. "Granollers recorda el passat per construir el futur. Tenim l’obligació de no callar, de dir que les bombes no generen cap endemà". Mai més. "Ni a Granollers, ni a cap altra banda del món".
Josep Mayoral també ha tingut una menció especial per dos convidats d’excepció, presents a l’acte i a tota la jornada d’aquest divendres, Kirmen Uribe i Carmen Mussche, filla de Robert Mussche, un periodista que va retratar l’horror del bombardeig en primera persona, novel·lat al darrer llibre d’Uribe. "Ens hauríem de quedar amb el missatge de Mussche quan no va ser capaç de fer res per salvar la vida d’un home que estava sota la runa. No es parava de preguntar si havia fet prou. I això és el que ens hem de pregunar: hem fet prou? Granollers fa prou?". I amb la pregunta, i el Cant dels Ocells, Granollers no respon. Granollers no oblida. I el record reivindica, per sempre, la pau.
Un dels moments més emotius de l'acte ha estat quan Carmen Mussche ha fet l'ofrena floral en record de les víctimes. Foto: NacióGranollers
Molts ciutadans han volgut ser presents a l'ofrena per l'aniversari del bombardeig. Foto: NacióGranollers
