Mayoral, membre de la xarxa internacional Alcaldes per la Pau, ha recordat els bombardejos: "Granollers va ser bombardejada per cinc avions italians que van arrasar la ciutat: van provocar 224 morts en un minut", ha recordat l'alcalde. També ha lamentat que la capital del Vallès Oriental "va ser escollida per Mussolini per sembrar el terror i veure què passava". En aquest sentit, ha volgut posar de relleu la tasca de ciutats com Granollers a l'hora de divulgar la memòria històrica. "Ciutats que hem vist la sang als nostres carrers tenim l'obligació d'explicar-ho i fer un clam conjunt a favor de la Pau", ha reblat.
Ciutats atacades i memòria històrica
El Diplocat i l'Observatori Europeu de Memòries (EUROM), amb la col·laboració del Centre for Research in Memory Narrative and History de la Universitat de Brighton han comparat les experiències de Barcelona i Londres, atacades indiscriminadament per les forces de l'Eix. A través de diverses ponències i taules rodones, la jornada The bombings of Barcelona and London. Memories of a shared history, organitzada aquest dimarts a l'Imperial War Museum de Londres, també ha servit per compartit diverses estratègies per recuperar la memòria històrica.
La directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Falcó, juntament amb els diputats Joan Josep Nuet i Montse Palau i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, aquest dimarts a Londres Foto: ACN / Sara Prim
La directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Falcó, també ha assistit a les jornades, així com el diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan Josep Nuet, i la diputada de Junts Pel Sí, Montserrat Palau, que han participat en una de les taules rodones sobre els bombardejos i els símbols feixistes que encara romanen en alguns punts de Catalunya. A diferència del què va passar al Regne Unit, Nuet ha volgut posar de relleu que "els feixistes a l'Estat Espanyol no van ser derrotats" i que, per tant, encara hi ha una tasca "incompleta" a nivell legislatiu, una tasca "imprescindible" per arribar a la reconciliació. "Sense justícia no es pot parlar de reconciliació", ha dit Nuet en una de les taules rodones. "Amb dolor no hi pot haver reconciliació", ha afegit Palau.
Segons el secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Albert Royo, l'acte d'aquest dimarts és "una aportació a la creació d'una memòria històrica compartida" que Catalunya vol dur a terme des d'una perspectiva "europeista, pacifista i solidària". Els bombardejos feixistes de finals els anys 30 i principis dels 40 "uneixen Catalunya i el Regne Unit" i permeten "establir un llaç" amb la comunitat britànica. L'exportaveu del grup de discussió sobre Catalunya al parlament britànic, Christopher Bambery, ha participat en les jornades, així com l'escriptor i historiador britànic, professor visitant de la Universitat de Kent i associat al King's College London, Antony Beevor, que ha pronunciat la conferència inaugural i Gabriel Moshenska, professor de la University College London.
"Molta feina per fer" en matèria de memòria històrica
De fet, la contribució del món acadèmic, sobretot a través de diverses universitats britàniques, ha estat fonamental per dur a terme les jornades. "Al Regne Unit hi ha una llarga tradició d'estudi de la lluita antifeixista", ha explicat Royo, que ha lamentat que a l'estat espanyol "això és més una excepció que no pas una regla". " A Catalunya s'està fent molta feina per recuperar la memòria d'aquells que van lluitar contra els colpistes però a Espanya encara hi ha molta feina a fer", ha subratllat Royo, citant el 'Valle de los Caídos' com un dels exemples d'aquesta necessària revisió de la gestió de la memòria històrica.
En una línia similar, el director de l'Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé, també ha fet una crida a "tenir cura" de la memòria històrica i a entendre-la "com un dret que reforça la democràcia". "Cal treballar la memòria transnacional; comparar i intercanviar processos memorials, des del present" i fugint de visions "estrictament locals", ha explicat Guixé, que ha criticat la "política de memòria 'low cost' i basada en titulars" que sovint es duu a terme, sobretot, a l'Estat espanyol. "Espanya té més deures que Catalunya en matèria de memòria històrica", ha lamentat, alertant que aquests processos democràtics "no es poden manipular, cancel·lar ni adoctrinar".
La influència dels bombardejos feixistes sobre Catalunya al món
"Catalunya i Espanya van ser dels primers indrets que van ser bombardejats sistemàticament per les forces de l'Eix", ha explicat Guixé, subratllant que Londres "es va emmirallar en Barcelona" quan anys després també va ser atacada indiscriminadament "pels ocells de ferro" de l'aviació feixista. "Aquests bombardejos van ser molt importants a nivell simbòlic però també perquè van contribuir a desenvolupar les tècniques emprades per l'aviació de guerra", ha explicat l'escriptor i historiador britànic, Antony Beevor. Un atac sobre la població civil que "va influir l'actitud i l'anàlisi britànic sobre què podia passar a Londres", ha afegit Beevor. Tot i que i ha reconegut que la capital britànica comptava "amb una millor defensa", Beevor ha admès que totes dues ciutats "tenen moltes similituds pel que fa a l'atac sobre població vulnerable".
