Un dels murs fet amb tècniques de bioenginyeria. Foto: Aj. Santa Eulàlia

Santa Eulàlia de Ronçana ha rebut aquesta setmana la visita de cinc experts europeus especialitzats en recuperacions fluvials. Entre ells, David Holland, encarregat del projecte que s'està desenvolupant al Tàmesi al seu pas per Londres, de cara els propers Jocs Olímpics. A les respectives visites, els experts van ser rebuts per l'alcalde de Santa Eulàlia, Joaquim Brustenga (CiU), a banda d'experts tècnics col·laboradors en el projecte de Pla de millora ambiental i hidràulica del riu Tenes al seu pas pel municipi vallesà.

Dilluns va ser el professor italià de la Università della Sapienza, de Roma, Paolo Cornelini, qui va tenir l’oportunitat de rebre les explicacions pertinents i veure sobre el terreny l’obra que s’ha desenvolupat a la Font de Sant Cristòfol. Es tracta d’un mur construït amb tècniques de bioenginyeria que substitueix els tradicionals murs de formigó. Això, segons el Director Tècnic de Naturalea, Albert Sorolla, fa que l’estructura perdi rigidesa i guanyi en mobilitat de manera que es pugui adaptar millor a les avingudes importants d’aigua. Cornelini va destacar la importància de desenvolupar aquest tipus de tecnologies als rius de la conca mediterrània europea, on encara no s’hi havia fet un projecte de les característiques i l’extensió del de Santa Eulàlia. Segons el professor, aquestes tècniques són efectives i bones pel medi ambient.

Un projecte que engloba cinc quilòmetres de riu
Fins ara, la bioenginyeria s’ha anat aplicant a rius de zones més centrals d’Europa, per això els experts s’han interessat per veure com és la seva aplicació a Catalunya, on els rius acostumen a tenir més força que els nòrdics. Dimecres, quatre experts més, David Holland, del Regne Unit; Lennart Ringstrom, de Suècia; Volker Seidel, d’Alemanya; i Lysiane Freire, vinguda de França, van poder veure el nou Gual de Sant Isidre. Holland va assegurar que "és molt interessant veure projectes a gran escala", ja que ell està fent servir tècniques semblants al seu projecte dels parcs olímpics de Londres, tot i que, segons va aclarir, treballa sobre una zona més petita, uns 3 quilòmetres, davant els 5 quilòmetres en que s’està treballant al Tenes.

Sorolla va explicar als experts que el principal problema de la llera és la canya, una espècie molt invasora que no facilita la baixada del riu. Per això, a banda de la bioenginyeria, s’està actuant per eradicar-la, substituint-la per espècies autòctones que respectin l’entorn fluvial i representin un benefici ecològic pel Tenes al seu pas per Santa Eulàlia. Després de la visita, els experts es van mostrar interessats pel que havien vist i van defensar les tècniques de bioenginyeria emprades davant de les tradicionals basades en el formigó, ja que treballar amb dinàmiques naturals afavoreix l’adaptació del riu a les intervencions humanes.

L'alcalde de Santa Eulàlia, l'expert europeu, Albert Sorolla i el cap d'obres. Foto: Aj. Santa Eulàlia