El llavors alcalde de la ciutat, Pere Iglesies, va ser el receptor de les desenes de mostres de condol que van arribar a la ciutat, provinents de Mèxic, Anglaterra, Perpinyà i de la pròpia comarca entre d'altres. Les poblacions properes, colpejades doblement per la cruesa de la guerra i per l'atac a la seva capital, no van dubtar en mostrar la seva solidaritat. La prova en són els telegrames guardats curosament dins l'Arxiu Municipal de Granollers. Reposen dins una carpeta clara, esperant les consultes, i revelant els sentiments d'una època convulsa, violenta i injusta, que va atacar durament els ciutadans del Vallès Oriental.
Aquí, i gràcies a la gentilesa de l'equipament públic, en mostrem una petita part que fa referència directa a la historia de la nostra comarca i a les seves poblacions:
El telegrama sentit, que va enviar Castellterçol l'1 de juny de 1938. Foto: Arxiu Municipal de Granollers.
Paraules com brutal, impressionant, injustificat, criminal, bàrbar, o expressions com "tragèdia humana", es repeteixen sense aturador a les pàgines impremtades amb ràbia. Pels que ho van viure en pròpia pell i encara recorden, aquella escena terrible no es pot esvair.
Tot just un infant, Jordi Baulies i Cortal explica dins el projecte digital MEMORO com les bombes llançades van caure sobre el centre neuràlgic de la població, ple de ciutadans que procuraven iniciar el seu dia amb normalitat, i sense encertar cap dels centres que podien ser "estratègics" per la guerra. Per ell, va ser, ni més ni menys, que una demostració "exemple del què podia passar", referint-se a l'avanç de les tropes feixistes al front. La mateixa percepció la compartia en aquella època l'alcalde de Palautordera Joan Colomer i Prat, que va enviar una missiva a Iglesies clamant contra una agressió que tenia per objectiu "donar satisfacció al seu instint criminal segant la vida dels innocents", segons les seves paraules.
Joan Colomer escriu al seu amic Pere Iglesies, alcalde de Granollers. Foto: Arxiu Municipal de Granollers
Una ciutat valenta. Així era Granollers, que en aquells moments tenia 14.000 habitants, per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. El seu telegrama s'afegeix als enviats pels ajuntaments de Vilamajor i Montmeló, que tot condemnant el bombardeig, es van mostrar en disposició per ajudar en tot el que calgués a la ciutat afligida.
Caldes de Montbui va acordar en sessió plenària transmetre el condol. Foto: Arxiu Municipal de Granollers
L'Ajuntament de Montmeló també es va solidaritzar amb la ciutat. Foto: Arxiu Municipal de Granollers.
Vilamajor qualifica de 'criminal' el bomardeig al centre de Granollers. Foto: Arxiu Municipal de Granollers
La mateixa visió d'atac indiscriminat la va tenir el periodista Ferran Salamero, del diari La Vanguàrdia. El corresponsal a la població va ser l'encarregat de transmetre la crònica per telèfon a la capçalera, que l'1 de juny del 1938 obria la seva portada amb un editorial on expressava que "Granollers es un pequeño pueblo catalán, pacífico y alegre, alejado de todo contacto directo con la guerra. La prueba más patente es que el bombardeo que ayer sufrió fue su bautismo de sangre. Es decir, en veintidós meses los traidores que han escudriñado todos los rincones donde pudiera alojarse algo, que se pareciera a objetivo militar no habían encontrado pretexto alguno para fijarse en Granollers. Nó los había ayer tampoco y la condición de las víctimas acusa bien a las claras que, no los había, ni los buscaban, ni pretendían.excusarse ,en ellos. Mujeres y niños, mercados y escuelas. Estas son las víctimas y estos son los lugares donde se encontraban. Dejaron caer las bombas sobre el casco de la población que a cuatro mil metros de altura debe de aparecer no más grande que un puño. Y pudieron irse con la conciencia tranquila de haber cumplido el propósito que llevaban".
El text es refereix als indicis de les activitats quintacolumnites a la ciutat, un aspecte que també evoca el supervivent Emili Ramon, i al que també fan referència els telegrames emesos pels Sindicats d'Oficis Varis d'UGT de Cardedeu i Vilanova del Vallès.
El S.O.V de Cardedeu anima a lluitar contra els 'emboscats'. Foto: Arxiu Municipal de Granollers
L'atac, com ja es conegut per tothom, es va efectuar a les 09:05 del matí. I va durar poc més d'un minut. Després, entre la pols i el pànic, va sorgir la duresa de la mort, i l'impacte de les gairebé 400 víctimes. Silenciosa, com les sirenes d'alarma que no van sonar per alertar els ciutadans, es va imposar segant d'arrel les esperances i les vides de tot un poble. Almenys 80 edificis van quedar reduïts al no res.
74 anys després, Granollers segueix recordant aquell minut fatídic. Fent secundari el fet de si l'atac va ser indiscriminat i dirigit cap a la població, o si va ser un error de l'aviació italiana que no va encertar els objectius estratègics que custodiava la ciutat. Avui Granollers prioritza el diàleg, i el record. I la solidaritat amb les víctimes de les guerres actuals, un aspecte que com es veu a les cartes publicades, ja es va exercir a la comarca l'any 1938.
