Els que som del Barça estem gaudint com feia anys que no passava. Una proposta de futbol atrevida, l'aposta pels joves del planter i aquella idea que la millor estratègia per guanyar implica jugar bé. Però ser “més que un club” -o pretendre ser-ho- va molt més enllà: una defensa de la llengua i la cultura catalana, una implicació amb els valors democràtics i, perquè no, una clara aposta per la sostenibilitat.

Pretendre exigir coherència en una indústria global com el futbol és ingenu. Ara bé, no ho hauria de ser reclamar gestos. Com per exemple la de mostrar que una altra manera de desplaçar-se és possible. O que, si més no, es poden escollir modes de transport menys insostenibles.

El diumenge passat, coincidint amb el darrer dia de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, el Barça va fer un dels desplaçaments més curts de la Lliga. Entre la Ciutat Esportiva Joan Gàmper i l'Estadi de la Ceràmica hi ha tot just 290 quilòmetres. S'haguessin pogut desplaçar en Euromed -dues hores fins a Castelló- o en autobús -poc menys de tres hores fins a la porta del camp-.

El club blaugrana, en canvi, va optar per l'avió. El curtíssim vol entre el Prat i el polèmic infrautilitzat aeroport de Castelló es va haver de complementar amb un trajecte més llarg per carretera de quasi 40 quilòmetres fins al recinte on es disputava el partit. Moltes emissions per guanyar relativament poc temps.

Evidentment, no és un problema del Barça. El Reial Madrid va arribar a fer volar quatre avions -dos trajectes plens i dos de buits- per desplaçar-se el desembre de 2022 entre la capital espanyola i Valladolid -hi ha trens que connecten ambdues ciutats en 58 minuts-. De fet, un reportatge de La Vanguardia xifrava en un 27% els desplaçaments en avió que s'haurien pogut evitar. Una alternativa ferroviària que, per cert, l'ara madridista Kylian Mbappé es va prendre a broma quan jugava al PSG.

Que pugui dificultar una mica la logística -molts clubs no veuen clara l'opció ferroviària per qüestions de seguretat-, no vol dir que sigui impossible. Un equip d'elit com el Betis utilitza el tren de manera habitual -tenen un acord amb Renfe perquè sigui el tranport oficial-, també ho fan diversos clubs de la Premier mentre que l'Espanyol evita l'avió almenys als despçaments al País Valencià. Però sobretot, especialment si se'n fes difusió, seria un altaveu potent per fer entendre la necessitat de descarbonitzar-se. En definitiva, un bon gol al canvi climàtic.

Tots els detalls del retorn del linx ibèric

El Govern aposta pel retorn del linx ibèric. Era un projecte que estava en un calaix, però el nomenament de Jordi Sargatal com a secretari de Transició Ecològica l'ha reactivat. Aquesta setmana n'he pogut parlar amb Marc Vilahur, director general de Medi Natural. Això és tot el que sabem fins ara:

• Es pretén reintroduir en zones estepàries de Ponent, com un element natural de control de la superpoblació de conills.
• El 2025 s'iniciarà un diàleg amb els agents implicats, l'any següent es dedicaria a garantir-ne els hàbitats i no s'alliberaria cap animal, com a mínim, fins al 2027.
• L'última cita creïble de linx ibèric autòcton és de 1957 -després de dècades de regressió-, però el 2019 un individu procedent de Portugal es va plantar a les portes de Barcelona.

La volta al món en quatre notícies

1. Biden defensa el seu llegat ambiental i adverteix que el negacionisme climàtic de Trump suposa un risc per al futur del planeta (llegit a The Guardian).
2. Susana Muhamad, la infatigable ambaixadora ambientalista del president colombià Gustavo Petro (llegit a El País).
3. Les nits tropicals també es multipliquen a França i les mínimes superiors als 20 ºC avancen de sud a nord (llegit a Le Monde).
4. L'Amazònia es converteix en el major emissor de gasos d'efecte hivernacle (llegit a O Globo).

🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!