S'acaba la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Una celebració que cada vegada passa més inadvertida i que s'impregna de la sensació que no s'acaba de fer un salt endavant. Les dades de partida no són dolentes -especialment a la ciutat de Barcelona i a la primera corona metropolitana-, però queden lluny dels objectius marcats.
Més enllà de qüestions culturals i de dèficits històrics com el de Rodalies, he intentat esbrinar per què l'àrea de Barcelona no acaba de ser un referent en mobilitat sostenible amb la geògrafa Núria Pérez Sans (Institut Metròpoli) així com Adrià Ramírez (PTP), Adrià Arenas (BACC) i Eduard Folch (FemBici). Apunten a aquests tres grans factors:
- Una intermodalitat insuficient i una manca de visió global.
- Un protagonisme excepcional de la moto.
- Un entorn insegur per a la bicicleta.
En el darrer cas, tradicionalment totes les mirades s'han posat a la xarxa de carrils bici. Pels que fa 25 anys circulàvem per la ciutat, ara ens sembla glòria. Però la veritat és que continua sent millorable, desconnectada i amb grans buits en punts claus -increïble el cas de plaça Catalunya-. Ara bé, un dels elements tradicionalment oblidats ha estat la de dotar d'infraestructures d'aparcament segur.
Hi ha diverses experiències interessants -el Bicibox de l'AMB, els Bicitancats de FGC o l'aparcament inaugurat a Girona, entre altres-, però no hi ha una política clara que ho situï com una prioritat i busqui una estratègia per al conjunt de Catalunya tant de construcció d'instal·lacions públiques com de fomentar-ne de privades. En aquest sentit, no és d'estranyar que cooperatives com Cúbic acabin d'obrir un bicigaratge al barri de Gràcia de Barcelona, un dels que tenen un major ús d'aquest mode sostenible, però més dificultats per guardar-les a casa.
Tot plegat, en un context on els robatoris s'han disparat. Les denúncies han crescut un 34% en dos anys, però només es comuniquen als Mossos o a la Guàrdia Urbana un terç de les sostraccions. Jordi Honey, investigador de l'ICTA-UAB, és clar i català: ha esdevingut un "fre de mà" a l'impuls de la bicicleta. Les dades no enganyen: un 17% de les víctimes n'acaben abandonant l'ús.
En un moment en què grans capitals com París i Londres recullen el testimoni de ciutats bikefriendly com Amsterdam o Copenhaguen, Barcelona no passa d'una quota del 3,8% -sumant-hi patinets- i amb un preocupant biaix de gènere (5,7% en homes i només un 2% en dones). La xarxa sempre serà millorable -en seguretat i extensió-, però que no hi hagi unes mínimes facilitats per permetre l'aparcament segur és un fre injustificable a un mode de transport que no només és sostenible sinó que allarga la vida.
Una bona notícia amb la capa d'ozó
Acostumats a dades i tendències negatives, ja està bé poder destacar-ne de positives. El Protocol de Montreal per frenar el forat de la capa d'ozó és, segurament, l'acord internacional més exitós en matèria ambiental. Com diu la cançó, a vegades ens en sortim.
- La formació del forat aquest estiu s'ha endarrerit i l'extensió a mitjan setembre és clarament inferior respecte als darrers anys.
- La tendència a mitjà termini, iniciada amb la prohibició dels CFC, és de recuperar les concentracions anteriors als anys 80 del segle passat.
- El 2060 es podria recuperar la situació de partida (i el 2040 fora de les regions polars).
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Les illes paradisíaques amenaçades per l'augment del nivell del mar: els països insulars del Pacífic són els més afectats per la crisi climàtica malgrat ser-ne els menys responsables.
- La Haia assumeix la crida del secretari general de l'ONU i esdevé la primera ciutat del món en prohibir la publicitat de combustibles fòssils.
- Suècia, el país que va encunyar el terme flygskam (vergonya de volar) redueix els impostos a l'aviació malgrat que farà augmentar les emissions (llegit a Euronews).
- Inoxtag, el youtuber francès que intenta conscienciar dels residus a l'Everest amb un documental que ja acumula 29 milions de visualitzacions en cinc dies (llegit a Le Monde).
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!