Aquesta setmana vam poder avançar que l'energètica pública d'Àustria vol convertir l'embassament de la Baells en una megabateria. El projecte de construir una central hidràulica reversible va transcendir fa dos anys, però la incorporació d'una empresa referent com Verbund ha suposat un impuls notable i un "canvi de perspectiva", també al Berguedà.
Les centrals reversibles o de bombament no són cap novetat. A Catalunya en tenim dues -i una tercera compartida amb la Franja de Ponent- i la més antiga ja supera els 50 anys. Arreu del món també n'hi ha i ara, amb la transició energètica, viuran un boom per la necessitat de donar flexibilitat a un sistema generació renovable que depèn molt de la meteorologia.
El funcionament és simple: quan sobra energia es fa pujar l'aigua cap a un embassament superior mentre que quan el sistema en necessita, es fa caure i es turbina com una central hidroelèctrica convencional. A mesura que el nostre mix depengui més de la solar i l'eòlica -i especialment a partir del 2030 quan comenci la desconnexió nuclear-, aquestes instal·lacions seran imprescindible per regular el sistema
El Col·legi d'Enginyers xifra el potencial de les reversibles a Catalunya en 14 GW -les actuals en sumen 0,5- amb un total de 20 projectes. El més madur és el de la Baells. Hi ha projecte, socis potents, contactes amb les administracions de la comarca i s'han avançat el passos previs a la tramitació. També destaca que L'Energètica -l'empresa de renovables de la Generalitat- el considera estratègic i, en la mesura de les seves reduïdes possibilitats, estudia participar-hi com a soci minoritari.
Des del Berguedà la incorporació de Verbund i la presència de L'Energètica ha suposat un punt d'inflexió en la percepció de projecte. Malgrat que els grups ecologistes locals mantenen el rebuig total, institucions com el Consell Comarcal comencen a veure-ho amb més bons ulls. En aquest sentit, és clau que en el procés de converses s'hi puguin incloure contrapartides com solucionar problemes d'electrificació a la zona i, en un àmbit més general, intentar resoldre d'una vegada el desmantellament de l'antiga central tèrmica de Cercs. De fet, cal tenir en compte que l'Alt Berguedà ha assumit ja molts sacrificis energètics -el trauma del tancament de les mines de carbó, la contaminació de la tèrmica o un pantà que va submergir fins a tres pobles- i ara, aquesta oportunitat de país, ha de ser el mínim de lesiva per a l'entorn local.
De fet, cal tenir en compte una anomalia. Qualsevol instal·lació energètica de més de 50 MW -la central reversible en tindrà 539- s'ha de tramitar a Madrid. És incomprensible, però si cap dels governs liderats per partits independentistes ho va poder modificar, ara amb el PSC, tampoc es pot esperar cap canvi. Davant d'aquesta perspectiva, té molt més sentit implicar-se en condicionar i participar en projectes com la central reversible de la Baells, que desentendre's del procés i que es gestioni en despatxos a centenars de quilòmetres. En aquest sentit, és clau la participació de L'Energètica: no només per adequar-lo a les necessitats del Berguedà i del país, sinó per garantir-ne una gestió amb interès públic -el Parlament ha validat aquesta setmana que s'impliqui en els grans projectes-. Catalunya necessita reversibles i hem de decidir com les volem.
Huracans amb el segell de la crisi climàtic
L'huracà Milton ja ha deixat enrere Florida. A manca de balanços definitius, aquest divendres es comptabilitzaven 16 morts i encara 2,5 milions de persones sense llum. Tal com va passar amb Helene -més de 220 víctimes mortals-, són ciclons tropicals amb el segell de la crisi climàtica. Ho demostren estudis d'atribució com els realitzats per World Weather Attribution.
- És l'huracà que es va intensificar més de pressa: de tempesta tropical a categoria 5 en menys de 24 hores.
- Es va formar al golf de Mèxic que estava 1 ºC per sobre la mitjana, una probabilitat que el canvi climàtic ha multiplicat per 100.
- Milton va deixar pluges un 20% més abundants i vents un 12% més intensos a causa de l'escalfament global.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Helsinki eliminarà els cotxes a la zona de l'Estació Central: es convertirà en un "paradís" per a vianants, ciclistes i tramvies (llegit a Yle.fi).
- Huracans com Helene mostren que les energies renovables també s'han d'adaptar als fenòmens extrems causats per la crisi climàtica (llegit a Semafor).
- Segona pitjor collita a Anglaterra d'ençà que hi ha registres: "És clar que el canvi climàtic és l'amenaça més gran per a la seguretat alimentària del Regne Unit" (llegit a The Guardian).
- La tempesta Kirk inunda un dels edificis de l'Assemblea Nacional francesa on tenen els despatxos la majoria dels diputats (llegit a Le Monde).
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!