Un dels grans temors dels responsables de prevenir i extingir els incendis és quan es desenvolupen a tocar de zones habitades, especialment en urbanitzacions. Catalunya n'ha viscut alguns de molts problemàtics i, per això, una llei obliga els propietaris -i els ajuntaments de manera subsidiària- a mantenir unes franges de protecció de 25 metres. En el sector, fa temps que es qüestiona que siguin suficients, però ara un simulador utilitzat per la UPC demostra que generalment no són efectives i que, en la majoria de casos, haurien de ser com a mínim el doble d'amples.
Una simulació científica que valida una percepció estesa
L'incendi del Pont de Vilomara del 2022 ha estat el més recent que ha afectat de ple zones urbanitzades. A banda de 1.700 hectàrees forestals -va amenaçar el parc natural de Sant Llorenç del Munt- va arrasar una trentena de cases dels nuclis de River Park i les Brucades.
Aquell succés va ser una nova constatació que les franges de protecció de les urbanitzacions no eren suficients. Són obligatòries d'ençà que es va aprovar la llei 5/2023, però la seva efectivitat s'ha posat sovint en dubte. Ara, un simulador utilitzat pel Centre d'Estudis del Risc Tecnològic de la Universitat Politècnica de Catalunya certifica de manera científica una percepció cada vegada més estesa tant per part dels serveis de prevenció com els d'extinció.
L'eina utilitzada es basa, explica la investigadora Elsa Pastor, en simular les lleis físiques i químiques que regulen la propagació del foc. Aquest fet permet estimar quines condicions de temperatura i radiació es podrien assolir a les cases en funció d'elements com l'amplada de la franja, la densitat d'arbres, el vent o el pendent del terreny, entre altres.
La Catalunya Nord marca el camí
Si els 25 metres generalment no són suficients, quina amplada mínima haurien de tenir una franja de protecció d'una urbanització? Diversos experts en gestió forestal assenyalen que la clau depèn de reduir la càrrega de combustible del conjunt del paisatge, però això és difícil de marcar per llei.
Els investigadors de la UPC s'han fixat en la realitat de la Catalunya Nord. Allà, la legislació francesa marca que han de ser d'almenys 50 metres, però, en canvi, permeten una densitat una mica major d'arbres. Elsa Pastor explica que l'aplicació d'aquestes condicions -més amplada, però més densitat-, donen uns resultats sensiblement millors.
En aquest sentit, la franja permet que el foc deixi de cremar en les capçades dels arbres -per tant, passa a ser molt menys intens-, però una presència major de peus que a Catalunya també acaba actuant com a element protector. "Generen un efecte d'apantallament del vent i de la radiació de l'incendi", explica la investigadora a Nació.
Elsa Pastor aclareix que, finalment, són les condicions del terreny les que determinen si els 25 o els 50 metres són suficients: "Un dels punts forts de la nostra metodologia és que es puguin dissenyar franges més efectives en funció de les característiques de cada cas".
Els resultats del simulador desenvolupat pel Centre d'Estudis del Risc Tecnològic s'han presentat aquesta setmana en el marc del 4th European Symposium on Fire Safety Science que se celebra a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la UPC i que ha comptat amb 32 ponències dels principals investigadors de la ciència del foc de tot el món.
El temes principals que es tracten són el comportament dels materials davant el foc; la dinàmica i l'impacte del foc en estructures; els incendis forestals i forestals-urbans; l'evacuació i el comportament humà; i d'altres qüestions com les explosions i els incendis industrials, els incendis de bateries o panells solars; i els codis i normes contra incendis.
En el simposi, els investigadors del CERTEC també han presentat un projecte basat en ulleres de realitat virtual per simular el comportament d'incendis i que els Bombers de la Generalitat ja han pogut provar en el seu mòdul d'entrenament. Concretament, permet afrontar diversos escenaris de propagació a la zona de Vallvidrera, al vessant barceloní de Collserola, un dels espais més vulnerables pel possible impacte d'un incendi a la població.