El parc natural de la serra de Collserola és el gran pulmó verd de l'àrea metropolitana de Barcelona. Tanmateix, en un context d'emergència climàtica, la preocupació perquè pugui patir un gran incendi forestal és creixent. No només provocaria un greu impacte sobre el paisatge i la biodiversitat, sinó un greu risc per a les persones que hi viuen o que l'utilitzen com a parc metropolità.
Per intentar preparar Collserola per un escenari d'aquestes característiques, el Departament d'Acció Climàtica està realitzant treballs de gestió forestal. Abasten una superfície de 255 hectàrees de quatre municipis -els més grans fets mai a la zona-, en el marc del perímetre de protecció prioritària (PPP), un instrument de planificació que identifica totes les actuacions de prevenció a executar en un massís.
Els treballs van començar el 9 d'abril i estan condicionats tant al període de nidificació d'espècies protegides com a les mateixes condicions de risc d'incendi. Entre el 15 de juny i 15 de setembre s'aturaran i acabaran tenint una durada efectiva de 12 mesos. El pressupost que hi destina Acció Climàtica és de 730.542 euros, en el marc d'una estratègia per al conjunt del país que s'enfila fins als 72 milions del 2022 fins al 2025. "Aquesta planificació no s'havia fet mai. Dels 30 massissos ja n'hem acabat 27 i l'estem executant com estava previst", ha assegurat el conseller David Mascort en una visita aquest dijous a Collserola.
Aconseguir discontinuïtats horitzontals i verticals
Reduir la càrrega combustible pot permetre modificar el comportament d'un incendi, limitar-ne la propagació o ser una oportunitat per als equips d'extinció. "És clau trobar espais on els Bombers puguin fer mal a l'incendi", ha explicat gràficament el titular d'Acció Climàtica. "Per identificar-los se simula el comportament d'un incendi potencial", explica Eloi Beulas, cap de secció de Boscos a la demarcació de Barcelona.
Aquests llocs són els punts estratègics de gestió (PEG). Allà s'hi treballa de manera intensa a partir de seleccionar i talar arbres, reduir l'estrat arbustiu així com triturar les restes. L'objectiu és aconseguir discontinuïtats horitzontals i també verticals, per evitar que un incendi pugui saltar del sotabosc a les capçades.
Una de les actuacions més avançades és a la zona del turó d'en Corts, a tocar de Vallvidrera. Forma part d'una primera fase 111 ha que també abasta els termes Molins de Rei, el Papiol i Sant Cugat del Vallès. La segona, ja després de l'estiu, actuarà en 144 ha més a la Floresta (Sant Cugat del Vallès) i al Tibidabo (Barcelona). Els treballs s'han coordinat amb el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola.
Precisament, el president d'aquest ens, l'alcalde Jaume Collboni, ha reclamat avui per carta al Departament d'Acció Climàtica que compleixi el compromís d'una partida addicional anual d'1 milió d'euros. Mascort ha aprofitat la visita a Collserola per contestar-lo i responsabilitzar comuns i Junts d'haver tombat els pressupostos: "Si els comptes s'haguessin aprovat, aquesta aportació seria una realitat".
Un respir per a la vegetació
La pluja de les darreres setmanes ha obert la porta a derogar a curt termini l'emergència per sequera. Però més enllà de les reserves als embassaments, ha permès un respir als boscos que estaven en una situació extrema aquest mateix febrer.
David Mascort ha admès que la situació ha millorat, malgrat que continua l'estrès hídric per haver acumulat 42 mesos de sequera. "S'han mort més arbres per manca d'aigua que no pas per incendis", ha destacat.
La situació a Collserola també ha viscut un punt d'inflexió. Les dades del Servei de Prevenció d'Incendis mostren que ara mateix el perill és baix. En aquest sentit, malgrat que les dades de la vegetació encara són entre baixos i normals, està previst que millorin a curt termini, a l'espera de noves pluges que puguin normalitzar la situació. "La campanya de l'estiu ara té millors perspectives", ha conclòs el conseller.
Les actuacions vinculades als perímetres de protecció prioritària també inclouen infraestructures de prevenció com pistes o dipòsits d'aigua. En aquest sentit, Eloi Beulas ha explicat que aviat es licitarà la substitució dels primers vuit punts d'aigua d'un total de 24.