A partir dels anys 60, amb la popularització de l'automòbil, les famílies buscaven llocs on passar el cap de setmana i es comencen a construir urbanitzacions de forma massiva en zones properes a Barcelona. Aquest fet, però, va canviar a partir de finals dels vuitanta quan el model de les urbanitzacions ja s'havia expandit per tot el país.
"Era l'època de les hipoteques barates i les parelles joves pels mateixos diners que podien comprar un pis petit a Barcelona compraven una casa amb piscina a les urbanitzacions", explica Francesc Muñoz, doctor en geografia urbana i assessor de l'exposició Subúrbia, al CCCB. De fet, entre 1985 i el 2005 a la demarcació de Barcelona es va construir una mitjana d'una casa per hora.
La pressió immobiliària va fer que les urbanitzacions es convertissin majoritàriament en primera residència, tant de persones que marxaven de la ciutat com de molts dels qui hi anaven a estiuejar. El Departament de Territori, però, no té dades globals sobre quanta gent viu en aquests complexos residencials a Catalunya. Això fa que sigui difícil mesurar en xifres les necessitats d'aquesta població i, encara més complicat, planejar la mobilitat i connectivitat d'aquests indrets.
Les urbanitzacions deficitàries
A la demarcació de Barcelona hi ha un total de 673 urbanitzacions identificades de les quals la meitat presenten dèficits urbanístics. En aquests nuclis deficitaris es calcula que hi viuen un total de 78.000 persones, que representen un 2,8% de la població de la demarcació. L'any 2009 hi va haver el primer intent de revertir els dèficits d'aquests complexos amb la llei 1/2009, coneguda com a llei d'urbanitzacions, que pretenia afavorir-ne les obres de condicionament i integrar-les en el poble on pertanyen.
50%de les urbanitzacions de la demarcació de Barcelona presenten dèficits urbanístics
Corbera de Llobregat és un poble que té al voltant de 170 quilòmetres de carrers i prop de 4.600 parcel·les distribuïdes en 30 urbanitzacions -és el municipi de Catalunya que en té més-. La població actual és de més 15.500 persones, una tercera part dels quals viuen en conjunts residencials amb dèficits urbanístics, segons dades de la Diputació de Barcelona.
D'aquestes urbanitzacions, 12 ja han estat "recepcionades completament", segons explica l'alcaldessa Rosa Boladeras. La recepció d'una urbanització és el procés d'adaptació d'un conjunt residencial als estàndards urbanístics que requereix la llei. Per tant, comporta acabar amb els dèficits urbans: tenir clavegueram, il·luminació, una via en bon estat i estar connectat a la xarxa d'aigua i electricitat. A Corbera, des de la crisi de 2008, no s'han fet més obres de recepció. "Les últimes que es van fer sortien a 40.000 euros per parcel·la i això, avui en dia, és totalment inassumible", explica Boladeras.
"Les últimes obres de recepció que es van fer sortien a 40.000 euros per parcel·la i això és totalment inassumible"
rosa boladeras, alcaldessa de corbera
La urbanització Cases Pairals de Corbera és una de les 338 urbanitzacions regularitzades a la demarcació de Barcelona, però el procés no va ser gens senzill. Van haver d'instal·lar un enllumenat públic en condicions i també un sistema de clavegueres. "Les obres del clavegueram van portar molts problemes", assegura Daniel Cabrero, president de l'associació de veïns en declaracions a Nació.
La primera empresa que se'n va ocupar va deixar les obres a mitges, la segona ho va continuar amb unes canonades que es van malmetre ràpidament i la tercera va utilitzar un metall que va acabar formant bonys al paviment. "Finalment, ho vam aconseguir, però a Cases Pairals ens podem considerar privilegiats, hi ha moltes urbanitzacions de Corbera que encara s'autogestionen l'enllumenat i altres serveis", afegeix.
Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva, és un poble format majoritàriament per urbanitzacions. Malgrat que una gran part ja són considerades legalment com a "nucli urbà", hi continuen els problemes derivats de la seva estructura urbanística dispersa. Té al voltant de 54 quilòmetres de carrers, una distància equivalent als quilòmetres en línia recta entre Badalona i Vic. Una de les urbanitzacions que queda per regularitzar en aquest municipi és Ca n'Hosta, que no disposa de clavegueram ni d'enllumenat públic.
En Mateo hi viu i explica que hi ha molts propietaris que no es fan càrrec de la seva parcel·la i també moltes propietats que han estat embargades pels bancs. Això ha dificultat l'acord entre veïns perquè l'ajuntament pogués recepcionar la urbanització i dotar-la dels serveis més essencials. Francesc Muñoz apunta que l'elevat cost econòmic d'aquestes obres fa que sigui molt complicat que tots els habitants puguin assumir-les. "L'impacte de la llei d'urbanitzacions ha estat mínim. Un dels reptes que s'han d'assumir és adaptar la normativa, fer-la més àgil i dotar econòmicament les administracions", explica Muñoz.
Molta aigua per poca població
Normalment, les cases unifamiliars que formen les urbanitzacions tenen jardí, arbres i herba per regar, a més, també hi sol haver més punts de consum d'aigua. "Les poblacions amb més habitatges unifamiliars consumeixen tres vegades més d'aigua que moltes ciutats", apunta Muñoz. La cobertura de la xarxa d'abastament d'aigua a les urbanitzacions amb dèficits urbanístics de la demarcació de Barcelona és del 44%, però la meitat d'aquests complexos no disposen de sistema de sanejament.
Corbera de Llobregat té uns 300 quilòmetres de canonades i, segons els càlculs de l'Agència Catalana de l'Aigua, és un dels municipis de la demarcació de Barcelona en què més aigua es malbaratava per fuites a la xarxa. En el seu cas, les dades de l'ACA apuntaven que la meitat del subministrament d'aigua es perdia abans d'arribar a les aixetes.
50%del subministrament de l'aigua a Corbera de Llobregat es perdia abans d'arribar a les aixetes, segons els càlculs de l'ACA
L'alcaldessa Rosa Boladeras explica que l'equip de govern no està d'acord amb aquest càlcul. "Sabem que discrepar no serveix de res, però hi ha molts factors que no es tenen en compte: donem aigua a altres municipis i tenim activitats econòmiques que en gasten molta", declara. No obstant això, Boladeras reconeix que hi ha moltes fuites i que l'ús que es fa de l'aigua "no és òptim".
En qualsevol cas, assegura que ja s'han pres mesures per arreglar aquests desperfectes a la xarxa. "Hem aprofitat el fons Next Generation i també les ajudes de l'ACA per intentar capgirar la situació", explica l'alcaldessa a Nació.
Aquests casos es repeteixen en altres indrets de Catalunya com la urbanització Selva Brava, a Llagostera (Gironès) on, a més, no hi ha hagut servei d'aigua potable durant setmanes. Aquest mes d'agost, l'ajuntament va haver d'habilitar tres fonts de subministrament públic i també va posar al servei dels residents les dutxes del pavelló d'esports municipal.
L'alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, explica que el problema es deriva de l'incompliment de l'empresa Rec Madral, que s'encarregava del subministrament d'aigua a Selva Brava i Font Bona. "Aquesta empresa feia temps que no s'ocupava del manteniment de les instal·lacions i el servei es deteriorava, els veïns es podien passar dies sense aigua a casa seva", explica Llinàs.
El consistori ha hagut d'assumir les obres de les canonades i enguany s'ha assumit el servei. "Ara l'ajuntament ha rescatat el servei i oferim l'aigua des de l'empresa que gestiona el servei a la resta del municipi", declara Llinàs. Aquesta problemàtica amb l'empresa Rec Madral també ha succeït a Maçanet de la Selva, a la urbanització Residencial Park, on el consistori també ha hagut d'assumir la gestió del servei d'aigua.
Incendis forestals, un risc creixent
El canvi climàtic també afecta aquests complexos residencials. Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals i geògraf, assenyala que els incendis seran el principal factor de risc per a les urbanitzacions per les característiques del bosc mediterrani, l'augment de la massa forestal i el canvi de temperatures.
"Els incendis seran el principal factor de risc de les urbanitzacions per l'augment de les temperatures i de la massa forestal"
MARTÍ BOADA, DOCTOR EN CIÈNCIES AMBIENTALS
Un dels incendis greus que van afectar urbanitzacions es va produir l'estiu de 2022 al Pont de Vilomara (el Bages). Va cremar 1.700 hectàrees i una trentena de cases, a River Park i a les Brucades, al terme de Sant Fruitós del Bages.
Dues dècades abans a Maçanet de la Selva es van viure escenes de pànic en un incendi que va arribar a travessar l'autopista AP-7, va obligar a desallotjar unes 5.000 persones dels nuclis de Mas Altaba, El Molí, Bellavista i Maçanet Residencial Park i en va destruir totalment una desena d'habitatges. Aquell mateix any, per cert, es va aprovar la llei de mesures de prevenció dels incendis en les urbanitzacions que, entre altres, regula les franges de protecció.
Un model insostenible
Les urbanitzacions ocupen superfícies molt grans amb habitatge aïllat, de quatre vents. Són, doncs, grans superfícies edificades amb molt poca densitat de població. A més, la majoria d'aquests complexos no disposa de connexions de transport públic i tots els desplaçaments s'han de fer amb vehicle privat. "Ambientalment parlant, tot això és insostenible. Si tenim en compte que el petroli barat s'ha acabat, aquest tipus d'urbanització tan dependent de l'automòbil està obsolet", explica Francesc Muñoz.
Muñoz creu que per resoldre aquesta situació caldria un acord de país per deixar de construir aquest tipus d'urbanització o, si més no, establir una regulació de la quantitat de cases unifamiliars que es poden construir a cada municipi. "Hi ha tot un mercat que viu d'això i aturar-ho és molt complicat", afirma Muñoz.
"No podem mantenir un territori amb aquests nivells de fragmentació i de consum d'aigua"
francesc muñoz, professor de geografia
D'altra banda, l'expert també proposa altres mesures pal·liatives contra el malbaratament de recursos naturals com la prohibició dels jardins d'espècies atlàntiques, com la gespa, que impliquen una gran despesa d'aigua. "No podem mantenir un territori amb aquests nivells de fragmentació i de consum d'aigua", declara Muñoz.
Les noves urbanitzacions
Malgrat els problemes de sostenibilitat que plateja aquest model, encara hi ha moltes promocions d'aquest estil que s'aproven i es construeixen. Un exemple és la urbanització d'alt standing Sa Riera Living, a Begur, en què es van edificar 52 habitatges en un bosc a tocar de la platja. La constructora Sorigué i el fons d'inversió Stoneweg S.A, amb seu central a Suïssa, van aconseguir tirar endavant el projecte tot i les protestes locals d'organitzacions com SOS Costa Brava. Les entitats ecologistes calculen que aquesta operació immobiliària, que tindrà "un impacte ambiental enorme", ha transformat Sa Riera "per sempre més". Un altre cas recent és el projecte d'urbanització a Aigua Xelida, a Palafrugell, que permetrà la construcció de quinze habitatges en una zona boscosa propera a la costa.