El carrer de Ponent és un dels eixos principals de la urbanització Ca n'Hosta de Riells i Viabrea (la Selva). El paviment presenta grans esquerdes, forats, i, en alguns punts, la vegetació envaeix la calçada. Ca n'Hosta no té enllumenat públic i la majoria de cases no disposen de connexió a la xarxa de clavegueram. La situació de precarietat en què es troba la via pública fa que molts veïns hagin deixat de circular-hi. "Quan vull marxar sempre passo per Breda, no vull fer malbé el cotxe", diu en Carles, que viu a Residencial Riells II.
Ca n'Hosta està situada a la serra de Sant Llop, sobre el torrent de Valljuïga. L'any 1996 tots els habitatges eren de segona residència, però el 2022 ja hi havia censades 55 persones, una població molt reduïda per a una extensió de 288.460 metres quadrats d’urbanització.
En Mateo, un veí de Ca n'Hosta, explica que hi ha una gran quantitat de propietaris que no es fan càrrec de la seva parcel·la i que hi ha propietats que han estat embargades pels bancs. Això ha dificultat l'acord entre veïns per regularitzar la urbanització i dotar-la dels serveis més essencials.
"No podem fer res si els veïns no es posen d'acord"
Josep maria bagot, alcalde de riells i viabrea
L'alcalde de Riells i Viabrea, Josep Maria Bagot, explica que la urbanització, construïda a la segona meitat del segle passat, mai va ser aprovada pel Departament d’Urbanisme i que, per tant, es troba en un estat d'al·legalitat.
Bagot afirma que sempre fa falta la iniciativa privada dels veïns per posar en condicions una urbanització i que es pugui recepcionar per l'Ajuntament. És el cas de la urbanització Ordenació Riells i Viabrea, que va ser regularitzada segons el mecanisme establert en el pla d’ordenació municipal (POUM).
A Ordenació Riells i Viabrea es va fer un projecte a partir de les condicions que estipula la llei, una regularització que va començar el 2008 i ha acabat aquest 2023. "El procés sempre ha estat en marxa, però amb la crisi econòmica entremig i la pandèmia les coses es van alentir", declara l'alcalde.
En aquest procés es va fer una reparcel·lació i es va marcar un sistema de pagament per distribuir les despeses de les reformes de condicionament. Des del consistori, governat per Esquerra Republicana, es va fer que el promotor de les obres fos l'ajuntament i no els veïns. Això va permetre un fraccionament de les quotes en tres anys i, a més, s’hi va sumar una ajuda pública per finançar-ho.
"No estem obligats per llei a col·laborar en aquests procediments, però nosaltres sempre vam dir que estaríem al seu costat", afirma Bagot. Les urbanitzacions de Riells i Viabrea constitueixen la major part del territori urbanitzat del municipi, totes estan delimitades al Pla General vigent i de les quals se n'ha anat desenvolupant el planejament (plans parcials) al llarg dels anys.
Les diferent urbanitzacions del municipi es van construir al llarg de la segona meitat del segle XX com a complexos de segona residència, una estructura que n'ha dificultat el manteniment i en la qual, en alguns casos, s’hi van fer edificis sense l'existència de cap planejament que els regulés.