Tres municipis del Baix Montseny han unit forces per recuperar la memòria històrica del camp d’aviació d’Alfou, un espai amb un important valor patrimonial que es va utilitzar durant la Guerra Civil que es troba en el terme municipal de Cardedeu. Els ajuntaments de Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu i Llinars del Vallès han fet la primera reunió de treball per impulsar-ne el projecte de museïtzació i senyalització amb la finalitat de formar part de la senyalització dels Espais de la Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.

La seu d'una unitat d'elit

El camp d’aviació d’Alfou era un equipament militar que actuava com a base permanent de la unitat aèria republicana. Les instal·lacions d’aquest aeròdrom consistien en un espai destinat a l’enlairament d’avions, que alhora, també era una pista d’aterratge. Al voltant de l'esplanada hi havia refugis destinats per a la protecció dels treballadors de l’aeròdrom en cas que hi hagués un atac enemic. 

Segons va explicar l'historiador i especialista en l’aviació durant la guerra civil, David Gesalí, al Banc de la Memòria Democràtica, l’aeròdrom es va construir sencer entre l’hivern i la primavera de 1938 i consistia en dues pistes que mesuraven uns 900 metres des del nord que s’obrien uns 30 graus cap al sud.

Els militars, que necessitaven un espai on instal·lar-se, van requisar dos masos com a casernes: Can Jofre i el de Can Morató entre els quals van construir un refugi antiaeri. Alhora, disposaven de sis refugis elementals que es conserven encara, en diferents estats, una barraca que els servia de polvorí i una petita caserna per a l’informador, que ja no existeixen.

El camp d’aviació d’Alfou va constituir el nucli del grup d’atac lleuger independent número 28, format per dues esquadrilles equipades amb avions Grumman G-23 “Delfin”. Van ser els únics aparells que van donar suport a les tropes terrestres durant els primers dies de l’ofensiva de l’Ebre. Aquest grup, integrat per pilots veterans i procedents de diversos orígens, va ser una unitat d’elit comandada pel capità La Calle, conegut per la seva participació en la defensa de Madrid.

L’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, el passat 2021, ja va elaborar una recreació històrica digital i en 3D d'aquest equipament militar republicà, que ajuda a fer-se una idea de la seva magnitud. L'encarregat d'impulsar-la va ser l’arqueòleg Jordi Nogués, vinculat al Servei d'Atenció als Museus i al Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, un centre que custodia part del patrimoni arqueològic de les comarques gironines.

Una reunió i un pla de futur

Sant Antoni de Vilamajor, Cardedeu i Llinars s'han trobat per definir les línies d’actuació comunes que es faran tant al camp d’aviació com als refugis, amb la voluntat de preservar i fer valdre aquest patrimoni compartit entre els tres municipis. La reunió és fruit del conveni de col·laboració signat el maig de 2022 entre els ajuntaments, amb l’objectiu de fomentar l’estudi, la documentació i la difusió del camp d’aviació d’Alfou i de les restes documentals, històriques i patrimonials que s’hi conserven. 

La voluntat dels consistoris és formar part de la senyalització dels Espais de la Memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat, integrar el camp d'aviació dins la xarxa i reforçar-ne la protecció, el reconeixement i la divulgació històrica. De moment, hi ha instal·lats tres senyalitzacions en aquest espai que marquen els límits del camp: un a Sant Antoni de Vilamajor, al carrer Montnegre, darrere les parcel·les de l’avinguda del Bosc; un altre al barri de Pla Morató de Llinars del Vallès; i un tercer a Cardedeu, a l’avinguda dels Països Catalans, just al costat d’un dels refugis conservats.