Carlos Manuel Herrera Maliani és el destacat biòleg i ecòleg evolutiu reconegut amb el Premi Ramon Margalef d'Ecologia. Durant tota la seva carrera investigadora s’ha dedicat a explorar les interaccions entre plantes i animals en els ecosistemes mediterranis, vinculat a l'Estació Biològica de Doñana -institut del Consejo Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) fundat a Sevilla el 1965 per l'ornitòleg, ecòleg i conservacionista José Antonio Valverde, mentor seu i director de tesi-. Hi va fer el doctorat i ara és investigador emèrit.
A principis de la dècada de 1970, Carlos M. Herrera va analitzar des d’una perspectiva innovadora la composició i estructura de dues comunitats de passerells al sud de la península Ibèrica. Per valorar la influència de factors clau com l'estacionalitat i l'antropització en els ocells, va estudiar la vegetació que els donava suport i els insectes de què s’alimentaven. Com a conclusió, va precisar com les fases climàtiques -època de pluges i estiu càlid i sec- afecten les comunitats d'ocells, ja que determinen l’abundància d’aliment; sia per la possibilitat de trobar aglans, els granívors; o els insectívors que aprofiten la presència d’insectes voladors en moments específics. També va observar aspectes subordinats, com la duresa del sòl en època seca dificulta trobar cucs a les merles. La importància del seu estudi rau en què les conclusions són aplicables no només a la conca mediterrània, sinó també a altres sistemes ecològics. Amb aquest estudi va obtenir el doctorat en Biologia a la Universitat de Sevilla, on s’havia llicenciat.
En estudiar els visitants de les flors d’espígol, Herrera va descobrir que les abelles i les vespes transferien més pol·len que les mosques i les papallones, tot i que aquestes darreres solien desplaçar-se entre flors més distants. Les conclusions d’aquest estudi es van recollir en un influent article de 1987 titulat Components of pollinator "quality": comparative analysis of a diverse insect assemblage, publicat a la revista Oikos.
Herrera va demostrar que els patrons ecològics no depenen només de processos adaptatius, sinó que també estan modelats per factors històrics, limitacions filogenètiques i processos de selecció. En la flora llenyosa del sud-oest d'Andalusia, aquests factors expliquen bona part de la variació dels trets vitals i reproductius de les plantes. Això significa que, més enllà de l'adaptació, les diferències entre les espècies actuals responen a la seva història evolutiva i a les condicions ambientals passades, com l'edat de les línies evolutives i la diversificació de les espècies al llarg del temps. Les seves conclusions es van publicar el 1992 a l'article Historical effects and sorting processes as explanations of contemporary ecological patterns: character syndromes in Mediterranean woody plantsa The American Naturalist, un dels seus articles més rellevants.
Les plantes presenten dues divergències bàsiques respecte als animals. D'una banda, la capacitat de fotosintetitzar, diferència fisiològica fonamental. De l'altra, la limitada mobilitat quan són adultes, cosa que els imposa restriccions en dues fases crítiques del cicle reproductiu sexual: la pol·linització i la dispersió de llavors. Per superar aquestes limitacions, les plantes han desenvolupat mecanismes per utilitzar els animals com a vectors. Aquesta capacitat d'explotar el moviment animal s'ha considerat un dels factors responsables de la gran diversificació i èxit ecològic de les angiospermes, plantes que produeixen llavors. Herrera descriu com les interaccions mutualistes entre plantes i animals, tant en la pol·linització per insectes com en la dispersió de llavors per vertebrats, es relacionen amb processos evolutius en el capítol Seed dispersal by vertebrates, del llibre de 2002, Plant-Animal Interactions. An Evolutionary Approach, del qual en va ser coeditor. Un manual essencial per a l'estudi de l'ecologia de les interaccions planta-animal, no només per la cobertura exhaustiva, sinó també pel camí que obre a nova recerca.
Tot i que Teofrast ja havia identificat fa més de dos mil anys la reiteració de mòduls com fulles, flors, fruits i llavors en les plantes, mai no s'havia aprofundit com ho fa Herrera en el seu llibre Multiplicity in Unity (2009). En aquesta obra, el Premi Ramon Margalef 2024 examina la variació vegetal originada per les interaccions mutualistes i antagonistes amb els animals, amb un èmfasi especial en l'impacte dels insectes herbívors. El llibre s'ha convertit en un text de referència per a l'estudi de les relacions planta-animal i per aquells que investiguen la variació intraespecífica en les plantes.
Entre els més de cent treballs publicats per Herrera en revistes científiques, un dels seus estudis més innovadors ha revelat com els “microbis pol·linitzadors” -llevats i altres microorganismes presents en el nèctar- poden influir en el comportament dels pol·linitzadors animals, modificant la composició del nèctar i millorant l'eficàcia en la dispersió del pol·len. La seva recerca també ha estat molt influent en els camps de l'ecologia genètica i epigenètica. Les contribucions científiques de Carlos M. Herrera Maliani li han valgut nombrosos reconeixements i li han permès assessorar diverses institucions internacionals.
Convençut del potencial de la ciència per millorar la qualitat de vida, tant de manera tangible -com en l'àmbit de la salut-, com de manera intangible -en la preservació de l'entorn-, Herrera combina el seu treball com a naturalista, comunicador científic i conservacionista. Ha escrit nombrosos articles de divulgació, especialment per a la revista Quercus. Pioner en l’estudi de les interaccions ecològiques i un dels científics més citats en aquest camp, ara ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga la Generalitat de Catalunya i que enguany celebra el 20è aniversari. Per commemorar-ho, la Setmana Margalef ha programat activitats de dilluns a dijous amb Carlos M. Herrera com a gran protagonista, però també amb intervencions d'altres premiats com Jordi Bascompte, Gretchen Daily, Josep Peñuelas i Marten Scheffer, guanyador del 2023.