Barcelonava complir per primera vegada l'any passat els límits de contaminació. De fet, l'ajuntament de la capital catalana celebra que siguin les millors dades d'ençà que hi ha registres. Ara bé, la gran majoria de les estacions encara superen els nous límits legals que la Unió Europea ha fixat per al 2030. "Queda molta feina per fer", admet la tinent d'alcaldia Laia Bonet que ha celebrat el bon funcionament d'un còctel de mesures entre les quals "la zona de baixes emissions ha estat clau".
Per fi es compleix el límit de NO2
L'òxid de nitrogen (NO2) és un dels principals contaminants que afecten les ciutats i la salut dels seus ciutadans. Està molt vinculat al trànsit i, de fet, l'Eixample era l'únic punt de Barcelona -i de Catalunya- que el 2022 encara va situar-se per sobre dels límits legals.
L'any passat va ser el primer que totes les estacions -tant les situades en carrers amb molt trànsit com les que mesuren la contaminació de fons- van quedar per sota dels 40 micrograms per metre cúbic. "Anem en la bona direcció. És la millor qualitat de l'aire d'ençà que es mesura", ha destacat Laia Bonet en la presentació de l'informe de qualitat de l'aire de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. Això sí, ha assegurat que "no es poden endur pel cofoisme, ja que queda molta feina per fer".
Per explicar aquestes dades -que consoliden la millora que es va produir durant la pandèmia-, el govern municipal destaca com a "política clau" la consolidació de la zona de baixes emissions. De fet, l'any passat ja van circular més vehicles amb etiqueta ECO que amb la groga -vehicles que tindran l'accés prohibit a partir del 2028-.
Més enllà de la ZBE, Bonet assegura que les dades "són fruit de moltes accions i polítiques dels darrers anys". En aquest sentit, assenyala la descarbonització del transport públic, la generalització de la ciutat 30, la pacificació de carrers i l'impuls de la bicicleta. Si el 2018 bona part de l'àrea compresa per la zona de baixes emissions hi havia nivells de contaminació elevats, ara s'ha reduït a carrers com Aragó, València i Mallorca, així com les Rondes i els principals accessos a la ciutat.
Així s'ha reduït l'impacte sobre la salut dels veïns de Barcelona
La contaminació és la segona causa de risc de mort al conjunt del món, per davant del tabaquisme. En aquest sentit, la millora de la qualitat de l'aire també suposa una millora en la salut. "Respirem un aire molt més net, però hem de continuar treballant", admet la regidora Marta Villanueva.
Les dades de l'Ajuntament de Barcelona indiquen que l'impacte sobre la salut s'ha reduït un 32% en el període 2020-2023 respecte al 2018-2019. Concretament, la xifra de morts atribuïbles a la contaminació s'han reduït de 1.900 (13%) a 1.300 (8%). També s'han reduït significativament els casos d'asma infantil (de 1.100 a 800) i de càncers de pulmó (170 a 120) vinculats a una mala qualitat de l'aire. "Si es compleixen els futurs límits legals, es reduiria un 38% més", apunta Marc Rico, de l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
El camí cap als nous límits de 2030
La Unió Europea ja ha aprovat els nous límits per al 2030 que, en general, rebaixen a la meitat els actuals. A l'espera que el Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats transposin la directiva, administracions com Barcelona han de començar a pensar en aquesta clau si no es volen trobar en una situació d'incompliment generalitzat.
Evolució dels límits de contaminació
"El que hem fet fins ara és el punt de partida", assenyala Laia Bonet, que no es mulla sobre quin tipus de noves mesures s'han de prendre, però reclama consens. De moment, la Generalitat ha marcat el camí amb l'aprovació in extremis del nou pla de qualitat de l'aire. A banda d'apostar per la generalització de les zones de baixes emissions, marca uns objectius de contaminació per al 2025 i 2027 que se situen a mig camí dels llindars europeus per a final de dècada.
A continuació, consulta l'informe complet sobre la qualitat de l'aire 2023 a Barcelona.