Una de les mesures estrella de la llei espanyola de canvi climàtic era l'establiment de les zones de baixes emissions (ZBE). Malgrat que havien d'estar en vigor l'1 de gener de 2023, finalment es va acabar establint una pròrroga de 18 mesos. El temps ha passat i el que s'ha produït ha estat una desobediència generalitzada: només 7 de les 23 grans ciutats catalanes han limitat l'accés als cotxes més contaminants, fet que al conjunt de l'Estat ascendeix a 19 de 151.
Una pròrroga de 18 mesos que ha servit de poc
La principal zona de baixes emissions de Catalunya és la denominada ZBE Rondes Barcelona. No només abasta la capital catalana, sinó l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs així com part de Cornellà i d'Esplugues de Llobregat. Va entrar en vigor l'1 de gener de 2020, però no es va acabar de desplegar del tot fins al juliol de 2022 -la pandèmia va endarrerir alguns dels tràmits-.
També va anar per feina Sant Cugat del Vallès -va arrencar el maig de 2021- així com Sant Joan Despí -gener de 2022-. En aquest cas es tractava de la primera ZBE específica d'un municipi menor de 50.000 habitants -tampoc arriben a aquest topall ni Sant Adrià ni Esplugues-.
La llei de canvi climàtic preveia que havien d'estar en vigor l'1 de gener de 2023. Veient l'incompliment generalitzat, el reglament que les desenvolupava -aprovat el desembre de 2022-, va incloure una pròrroga de 18 mesos -realment era un període pensat per adaptar les existents, però a la pràctica els municipis incomplidors ho van assumir com una moratòria-.
"Ha estat una interpretació molt laxa del decret", assenyala Dídac Navarro d'Ecologistes en Acció. Tanmateix, aquest any i mig tampoc ha servit per fer els deures. A Catalunya, tot just es van activar el dia que vencia la pròrroga quatre noves ZBE -la que comparteixen Gavà i Viladecans així com les del Prat i Cerdanyola-. Sant Boi, per la seva banda, va ajornar a última hora l'entrada en vigor i ho ha deixat per aquest setembre.
Incompliment a les ciutats de l'arc metropolità i a les capitals de demarcació
A l'àrea metropolitana de Barcelona les ZBE han avançat a un bon ritme. A banda de Sant Boi, només quedarà pendent Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet i Badalona, ciutat que s'ha mostrat molt bel·ligerant contra el projecte.
Tampoc han avançat a bon ritme a les denominades ciutats de l'Arc Metropolità: Sabadell, Terrassa, Granollers, Mollet de Vallès i Vilanova i la Geltrú així com a les capitals de demarcació. De fet, Lleida i Tarragona no preveuen completar-ne el desplegament abans del 2027 i el 2028, respectivament.
La majoria d'aquestes ciutats neguen que estiguin cometent cap incompliment, malgrat que la llei de canvi climàtic és clara: les ZBE havien d'estar en funcionament abans del 2023. "L'única obligació legal era fer una previsió i una planificació de la ZBE abans d'aquest termini", assegura Sonia Orts, regidora de Mobilitat de Tarragona. A Reus, per la seva banda, la regidora Dolors Vázquez afirma que s'han "automarcat" iniciar-ne el desplegament el 2025 i que estan complint escrupolosament els terminis marcats pels ajuts europeus.
Des del Departament d'Acció Climàtica es recorda que el control del compliment depèn al Ministeri de Transició Ecològica, però Ecologistes en Acció lamenta que no hi hagi cap instrument sancionador. Això sí, estudien iniciar reclamacions administratives i fiscalitzar si s'han utilitzat fons europeus destinats a ZBE a altres projectes.
"Als ajuntaments els hi costa molt aplicar aquestes polítiques", admet Mireia Boya, directora general de Qualitat de l'Aire, però també fa un mea culpa assumint que el pla de qualitat de l'aire porta mig any de retard. En declaracions a Nació, assenyalen que encara espera aprovar-lo com a decret abans de l'agost. De fet, alguns municipis com Girona assenyalen que van intentar coordinar la seva ZBE amb aquest pla que encara no ha vist la llum.
Precisament, part de l'endarreriment és fruit de les negociacions sobre les zones de baixes emissions. Els ajuntaments de l'Arc Metropolità van pressionar per endarrerir la prohibició d'entrada per part dels vehicles amb etiqueta groga. Primer es va passar del 2026 al 2027 i, finalment, al 2028.
Part dels municipis de 20.000 també haurien d'aplicar ZBE ja
Només 7 de les 23 ciutats catalanes de més de 50.000 habitants han posat en marxa les ZBE. Al conjunt de l'Estat, segons la campanya Clean Cites, el compliment se situa en un míser 19 de 151.
Tanmateix, el reglament també inclou aquelles ciutats entre 20.000 i 50.000 habitants, sempre que en la seva zona s'hagin produït superacions dels llindars de contaminació.
La llista és un dels annexos del futur pla de qualitat de l'aire i inclou 38 ciutats catalanes. D'aquestes, només tres tenen zones de baixes emissions activades: Esplugues i Sant Adrià de Besòs -en el marc de la ZBE Rondes de Barcelona- i Sant Joan Despí.
- Amposta
- Banyoles
- Barberà del Vallès
- Calafell
- Cambrils
- Castellar del Vallès
- Esparreguera
- Esplugues de Llobregat*
- Figueres
- Les Franqueses del Vallès
- Igualada
- Manlleu
- Martorell
- Molins de Rei
- Montcada i Reixac
- Olesa de Montserrat
- Olot
- Palafrugell
- Ripollet
- Salou
- Salt
- Sant Adrià de Besòs*
- Sant Andreu de la Barca
- Sant Feliu de Guíxols
- Sant Feliu de Llobregat
- Sant Joan Despí*
- Sant Just Desvern
- Sant Pere de Ribes
- Sant Quirze del Vallès
- Sant Vicenç dels Horts
- Santa Perpètua de Mogoda
- Sitges
- Tortosa
- Valls
- El Vendrell
- Vic
- Vilafranca del Penedès
- Vila-seca
Finalment, la resta de ciutats entre 20.000 i 50.000 habitants també hauran d'aplicar ZBE a finals del 2025 com a part de l'Acord per la millora de la qualitat de l'aire, un compromís voluntari del Govern amb el món municipalista i altres agents.