Una de les imatges més clàssiques de les redaccions dels diaris era el fum provocat per periodistes que enllaçaven una cigarreta rere l'altre. Quan estudiava a la UAB -no fa tant temps-, els passadissos estaven dominats per una boira sospitosa i sembla que fos ahir que es pogués fumar a bars i restaurants.
El tabac era i és un problema de salut pública. Malgrat que el sector va fer tota la pressió i més per evitar-ho, progressivament es van prendre mesures per tal que fumar deixés de ser normal en qualsevol circumstància. Ara bé, actualment hi ha un factor que suposa un major risc de morir que el tabac: la contaminació atmosfèrica.
Hi posa xifres el darrer informe "L'estat de l'aire al món", realitzat per l'Institut d'Efectes sobre la Salut amb la col·laboració d'Unicef, amb dades del 2021.
- 2n factor de risc de mort (només per darrere de la hipertensió).
- 8,1 milions de morts al planeta.
- Més de 700.000 morts en menors de 5 anys, el 15% del total (segon factor de risc per darrera malnutrició).
- Provoca el 48% dels morts per malaltia pulmonar obstructiva crònica i el 30% per infeccions respiratòries de vies baixes.
Contaminants com les partícules fines (PM25) poden arribar a multiplicar-se per quatre en països del Sud global. Tanmateix, el problema de la pol·lució afecta la pràctica totalitat de regions, també a Catalunya.
De fet, la Unió Europea va aprovar recentment, després de molta estira-i-arronses, rebaixar a la meitat els límits dels principals contaminants -uns nous nivells que encara lluny de les recomanacions de l'OMS-.
Entraran en vigor el 2030, però si ho fessin avui mateix: el 75% dels catalans respirarien aire contaminat i l'incompliment seria generalitzat a l'àrea metropolitana de Barcelona, segons les dades de l'informe d'Ecologistes en Acció.
El nou pla de qualitat de l'aire -que el Govern va presentar un mes abans de les eleccions i va anunciar que s'aprovaria en forma de decret- encara no és una realitat. "És qüestió de setmanes", em diuen des d'Acció Climàtica. El mateix dia que transcendien aquestes dades, Barcelona celebrava una oda a la combustió sense filtres al districte amb més pol·lució de la ciutat. I és que, malgrat totes les evidències, ens continuem prenent la contaminació com si fos una broma.
Un estiu sense una calor excepcional?
Dijous a la nit va començar l'estiu astronòmic. Com serà? Càlid, com no podia ser d'altra manera. Però la bona notícia és que els models estacionals -a llarg termini i amb una fiabilitat baixa- descarten per ara repetir els valors tan extrems dels estius 2022 i 2023.
- Santi Segalà, cap de Predicció del Meteocat: "Després de dos anys tant per sobre de la mitjana, és difícil que es produeix un tercer estiu així".
I la precipitació? Un juliol -el període més sec- normal, un agost més sec que la mitjana i un setembre amb una anomalia positiva. Tot plegat, la setmana on el Govern ha reduït encara més les restriccions.
- De "situació catastròfica" a un estiu amb aigua: anatomia d'una sequera superada
- Per què la capçalera del Ter té més restriccions d'aigua que Barcelona?
- La Baells, primer embassament del Ter-Llobregat en superar el 50%
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- Desenes de peregrins morts a la Meca -algunes fonts parlen de 1.080- per les temperatures extremes que afecten l'Aràbia Saudita (llegit a The New York Times).
- Sentència judicial històrica al Regne Unit: s'hauran d'avaluar l'impacte futur en els projectes d'extracció de combustibles fòssils (llegit a The Guardian).
- Per què el rebuig a l'ecologisme és un dels motors de vot per a l'extrema dreta de Le Pen? (llegit a Le Monde).
- El 80% dels ciutadans reclama als governs mesures més contundents per frenar el canvi climàtic, segons l'enquesta climàtica més gran mai feta (llegit a El País).
🙏 Gràcies per llegir-me! Ens retrobem la setmana vinent!