A finals d'hivern va emergir per primera vegada des de la construcció de Sau la part superior del vell pont medieval. El termòmetre (popular) de la sequera estava a l'1%, el govern espanyol apostava per portar aigua en vaixells des de la dessalinitzadora de Sagunt, els pagesos engreixaven la revolta europea amb els efectes locals de les restriccions mentre que els hotelers exigien un estiu amb piscines plenes. En una tempesta perfecta que amenaçava Catalunya d'arribar a la fallida hídrica, el Govern va convocar eleccions. Tres mesos després la situació ha canviat radicalment: els embassaments freguen el 40%, les limitacions d'aigua s'han reduït al mínim i l'executiu -en funcions- ja comença a pensar en les futures crisis hídriques. Aquesta és l'anatomia d'una sequera (quasi) superada.
De "situació catastròfica" a un estiu amb embassaments (mig) plens
"Sortim d'una situació catastròfica". Patrícia Plaja, portaveu del Govern, ha fet aquest dimarts la primera roda de premsa sense el lema "L'aigua no cau del cel". Les precipitacions que van començar a inicis de març, van viure un punt àlgid el 29 d'abril -el dia més plujós dels dos darrers anys i mig- i van culminar la setmana passada han permès augmentar les reserves dels embassaments del 14 a quasi el 40%.
El mínim històric es va produir la primera setmana de març. Els 90 hm3 al sistema Ter-Llobregat deixaven només tres mesos per declarar l'emergència 2, que hagués obligat a ampliar mesures contundents com la reducció de la pressió d'aigua a més municipis metropolitans. Mentrestant, el debat era d'on i a partir de quin dia havien d'arribar vaixells amb aigua potable.
La pitjor crisi hídrica de la història contemporània va tenir un pes a l'hora de convocar eleccions. Tanmateix, les pluges del març i abril van evitar que la sequera convertís la campanya en una "guerra de l'aigua". De fet, l'executiu va poder arribar a derogar l'emergència pocs dies abans dels comicis. Ara, l'augment sostingut de les reserves -ja s'acosten als 240 hm3- ha permès superar l'excepcionalitat i afrontar l'estiu amb unes restriccions mínimes.
Una tardor habitual deixaria Catalunya a tocar de la normalitat
Catalunya ha encadenat tres anys extremament secs. Aquesta primavera ha estat un punt d'inflexió i una tardor normal deixaria el sistema Ter-Llobregat a tocar de la normalitat. No en va, les actuals reserves quasi serien suficients per eliminar totes les restriccions el setembre -per passar d'alerta a prealerta a l'estiu calen 300 hm3, però a la tardor només 240-.
"Esperem no tenir una quarta tardor sense pluja, però encara que passés, hi hauria marge", ha assegurat aquest dimarts David Mascort. De fet, ha anunciat que no s'afluixarà la producció de recursos hídrics alternatius. "Com menys aigua agafem del Ter, millor", ha reblat el conseller d'Acció Climàtica. El pla de sequera estableix que les dessalinitzadores es mantindran al màxim -ho estan des de l'agost de 2022- mentre es mantingui l'escenari d'alerta. "Sempre seguirem les consignes de producció que estableixi l'ACA", apunten des d'Aigües Ter Llobregat, l'ens públic que les gestiona.
Més enllà sistema Ter-Llobregat, la situació continua sent complicada a l'Alt Empordà -els 12 municipis que depenen de l'embassament de Darnius-Boadella tot just han passat d'emergència 2 a 1- i crítica al Camp de Tarragona. Els pantans de Siurana i Riudecanyes continuen caient i ja freguen un míser 2%. El Govern aposta per fer remuntar l'aigua de l'EDAR de Reus: "Farem l'obra per la via d'urgència des del mateix departament, però és evident que no és una solució per a demà mateix", ha explicat Mascort a preguntes de Nació.
"L'aigua que ha caigut del cel" ha permès superar el pitjor d'aquesta sequera, però el Govern en funcions manté el discurs que no es frenarà cap projecte. "Accelerarem tot el que es pugui. No farem com el 2008, quan després de la crisi hídrica es va aturar tot", ha assegurat el conseller Mascort, criticant tant el govern liderat per José Montilla -ERC en formava part- com per Artur Mas.
Aquestes són les principals obres que el Govern té en marxa o projecte:
- Construcció de sis nous pous al tram final del Besòs (1,1 milions d'euros) per aportar més recurs per a les futures dues noves potabilitzadores (que costaran 150 milions).
- Alt Empordà: connexió de la depuradora de Figueres amb la Muga per aportar-hi aigua regenerada i la instal·lació de 12 dessalinitzadores mòbils així com pous a Peralada (4,4 milions d'euros).
- Sondejos per construir nous pous profunds a les capçaleres del Ter i el Freser.
- Connexió d'emergència de Vallirana (Baix Llobregat) i nou municipis de l'Anoia i el Bages a la xarxa ATL (14,7 milions d'euros).
- Inici de les obres de millora de la potabilitzadora de Cardedeu (130 milions d'euros) i Abrera (6 milions).
Tanmateix, la major part d'aquestes obres aporten una quantitat de nous recursos limitats. En aquest sentit, el sistema Ter-Llobregat mantindrà la vulnerabilitat mentre no entri en funcionament l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes, que passarà de produir un màxim de 20 a 80 hm3. En aquesta qüestió, Mascort ha reiterat les crítiques contra el govern espanyol per l'endarreriment en licitar-la. "No hi ha manera que se'n surtin. Esperem que l'última proposta de conveni que han redactat sigui el bo", ha assenyalat.
Mentrestant, la dessalinitzadora flotant del port de Barcelona és un projecte que caldrà veure si s'acaba executant. L'augment de reserves en va rebaixar la prioritat, però també va impedir que s'adjudiqués per la via d'urgència. En un context de provisionalitat, a l'espera que s'acabi de desencallar la legislatura, tampoc sembla que desperti entusiasme ni a dins ni a fora del Govern.
Cronologia d'una sequera que ha portat Catalunya al límit de la fallida hídrica
L'Agència Catalana de l'Aigua va activar el setembre de 2021, per primera vegada, el pla especial de sequera aprovat un any i mig abans. Aquesta ha estat la cronologia dels principals esdeveniments d'una crisi que han situat el país al límit de la fallida hídrica.