Punt d'inflexió? La inversió mundial en renovables i emmagatzematge supera els combustibles fòssils

L'Agència Internacional de l'Energia destaca el canvi de tendència, però recorda que cal duplicar el pressupost en energies netes per acostar-se a l'objectiu de limitar l'escalfament a 1,5 ºC

Gran planta solar fotovoltaica a la Xina, el país del món que més inverteix en renovables
Gran planta solar fotovoltaica a la Xina, el país del món que més inverteix en renovables | Song Weixing / SIPA Asia via ZUMA / DPA
11 de juny del 2024
Actualitzat el 17 de juny a les 12:53h

La COP28 de Dubai va acordar una transició per deixar enrere els combustibles fòssils. Caldrà temps per veure si va ser un acord històric o una declaració més, però el fet és que el mercat energètic mundial comença a canviar. El 2024, segons l'Agència Internacional de l'Energia, serà el primer on la suma d'inversions en energies renovables i emmagatzematge, superarà la dels combustibles fòssils. És un punt d'inflexió? És possible, però continua sent insuficient per acostar-se als objectius climàtics.

La inversió en energia més gran

El 2024 serà el primer any que la inversió energètica al conjunt del planeta superi la barrera dels 3 bilions de dòlars. D'aquests, dos seran del que l'Agència Internacional de l'Energia considera tecnologies i infraestructures d'energia neta. La part més gran se l'endú les renovables -que amb més de 770.000 milions marcaran un nou rècord- que, conjuntament amb els 452.000 destinats a xarxes i emmagatzematge superen per primera vegada els combustibles fòssil (1,1 bilions de dòlars).

A banda dels 669.000 milions destinats a eficiència energètica, l'AIE també considera "energia neta", els 80.000 milions destinats a la nuclear i els 31.000 en combustibles de baixes emissions.

Inversions en milers de milions de dòlars (2015-2024)

L'informe de l'organisme mundial apunta que la fi dels préstecs barats pot anar frenant inversions per l'encariment dels costos de finançament. Tanmateix, assenyala que això s'ha compensat parcialment amb la reducció de les pressions de la cadena de subministrament i la caiguda dels preus. En aquest sentit, el preu dels panells solars han disminuït un 30% en dos anys i també s'han reduït dràsticament els de minerals i metalls clau per a la transició energètica, especialment per a les bateries.

No n'hi ha prou per acostar-se a l'objectiu dels 1,5 ºC

Un dels tractors en el canvi de tendència mundial és la Xina, on només les inversions en energia renovable quasi dupliquen les relacionades amb combustibles fòssils. En canvi, a la resta d'economies en desenvolupament, la situació és inversa. Les inversions en petroli, carbó i gas són clarament majoritàries a l'Amèrica Llatina, el sud-est asiàtic i l'Àfrica mentre que, curiosament, pugen a la Unió Europea: dels 29.000 milions del 2019 als actuals 36.000.

Per tot plegat, l'Agència Internacional de l'Energia té clar que no n'hi ha prou per acostar-se als objectius climàtics, en un context on l'ONU dona per fet que en aquest lustre se superarà per primera vegada l'escalfament d'1,5 ºC.

Concretament, a la COP28 es va acordar triplicar la capacitat renovable fins al 2030, en un context on el 30% de l'electricitat mundial ja està produïda amb fonts renovables. Això obliga a duplicar la inversió global i, a les economies en desenvolupament -excepte la Xina-, a multiplicar-les per quatre.

"Les tendències d'inversió actuals no estan alineades amb els nivells necessaris perquè el món tingui l'oportunitat de limitar l'escalfament global a 1,5 °C", apunta l'informe. En aquest sentit, les estimacions indiquen que al ritme actual es podria arribar a cobrir dos terços d'aquesta inversió, fet que suposa que calen uns 500.000 milions de dòlars addicionals anuals.

Els negocis fòssils dels Emirats Àrabs Units a la COP28

Coincidint amb l'informe de l'Agència Internacional de l'Energia, una investigació independent ha revelat que els Emirats Àrabs Units van aprofitar la COP28 per intentar quintuplicar els acords comercials sobre combustibles fòssils fins a 92.000 milions d'euros.

La investigació de Global Witness assegura que la petroliera estatal d'Abu Dhabi -l'ADNOC- va aprofitar el paper com a president de la COP28 del seu director general, el polèmic Sultan Ahmed al-Jaber, per buscar prop de 100.000 milions de dòlars en acord relacionats amb el petroli, el gas i els productes petroquímics.

Es dona la circumstància que bona part d'aquests acords es van negociar amb empreses vinculades a l'Azerbaidjan, que precisament acollirà la COP29. Aquest volum de negoci no només multiplica per cinc l'assolit el 2022 sinó que supera el dels quatre anys anteriors combinats. Un fet que, segons els investigadors, mostra "l'enorme augment" de l'activitat comercial just l'any que els Emirats Àrabs van acollir la cimera climàtica.

Es dona la circumstància que, a l'inici de la COP, la BBC ja va informar que al-Jaber havia intentat aprofitar les reunions preparatòries per tancar acords comercials, un fet que el director general de la petroliera va intentar negar.