El 2023 va ser de llarg l'any més càlid d'ençà que hi ha registres -i segurament dels últims 120.000 anys-. La temperatura del conjunt del planeta es va situar 1,45 graus per sobre l'era preindustrial -malgrat que alguns registres com l'europeu de Copernicus el va estimar en 1,48-, en un escenari on el Niño va forçar a l'alça els registres ja extrems. Ara bé, l'any passat no és cap excepció. L'Organització Meteorològica Mundial adverteix que és quasi segur que aquest rècord se superarà en els pròxims cinc anys. "Estem jugant a la ruleta russa", adverteix António Guterres, secretari general de l'ONU.
Superar el +1,5 és molt probable
Si l'any passat la Terra es va quedar a les portes d'arribar al temut escalfament d'1,5 ºC, tot apunta que se superarà en els anys vinents. L'OMM, l'agència de Nacions Unides sobre meteorologia i clima, estima en un 80% les possibilitats que això passi entre el 2024 i el 2028, segons un informe fet públic aquest dimecres.
En aquest sentit, pronostica que en aquest període l'escalfament anual se situarà entre 1,1 i 1,9 ºC més respecte al període 1850-1990 i que hi ha un 86% de possibilitats que se superi el rècord del 2023.
El 2015 la probabilitat de superar els 1,5 que marca l'Acord de París per als cinc anys següents era quasi zero, dos anys després se situava en un 20% mentre que el 2023 ja arribava al 66%.
Des de l'OMM, tanmateix, s'adverteix que superar un any aquest valor no vol dir incomplir l'Acord de París, ja que es tracta de llindars a llarg termini, no puntuals. De fet, des del juliol del 2023 cada mes ha estat superat de manera consecutiva i el darrer any natural s'ha situat 1,63 ºC per sobre l'era preindustrial, segons les dades de Copernicus.
"Darrere d'aquestes estadístiques s'amaga la desolada realitat que estem molt lluny d'assolir els objectius establerts a l'Acord de París", afirma Ko Barrett, secretari general adjunt de l'OMM. "Hem de fer més urgentment per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, o pagarem un preu cada cop més alt en costos econòmics, milions de vides afectades per un clima més extrem i danys importants al medi ambient i a la biodiversitat", afegeix.
"Necessitem sortir de l'autopista cap a l'infern climàtic"
L'estudi de l'Organització Meteorològica Mundial s'ha publicat coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient i la celebració a Bonn de la Conferència sobre Canvi Climàtic. També amb un discurs d'António Guterres, secretari general de l'ONU, que des del Museu d'Història Natural de Nova York ha volgut reclamar una acció climàtica més ambiciosa abans de la cimera del G-7, que se celebrarà a Itàlia del 13 al 15 de juny.
"Estem jugant a la ruleta russa amb el nostre planeta", ha advertit Guterres, que ha enumerat algunes de les dades fetes públiques avui per Copernicus i per l'Organització Meteorològica Mundial.
May 2024 was the hottest May in history, marking 12 straight months of hottest months ever.
— António Guterres (@antonioguterres) June 5, 2024
Our planet is telling us something, but we don't seem to be listening.
It’s time to mobilise, act & deliver.
It's #ClimateAction crunch time. pic.twitter.com/7IIy5mJaxg
"Necessitem una rampa de sortida de l'autopista cap a l'infern climàtic. I la bona notícia és que tenim el control de la roda. La batalla per limitar l'augment de la temperatura a 1,5 graus es guanyarà o es perdrà a la dècada de 2020, sota la vigilància dels líders d'avui", ha afegit. "Els 1,5 no són un objectiu, són un límit biofísic", ha assegurat.
Un increment de 0,26 ºC per dècada
Un altre estudi, en aquest cas el segon informe anual d'indicadors del Canvi Climàtic Global, coordinat per la Universitat de Leeds, estima en 0,26 ºC l'augment de l'escalfament per dècada, el més accelerat d'ençà que hi ha registres. En el període 2014-2023 es va situar de mitjana en 1,19 ºC, uns valors que han estat àmpliament superats en els darrers 12 mesos. L'estudi es publica a la revista Earth System Science Data (ESSD).
L'estudi també analitza quin pressupost de carboni queda per arribar de manera estable al llindar d'un escalfament d'1,5. Segons el catedràtic Pierre Friedlingstein, amb l'actual ritme d'emissions ja hi arribaríem en només cinc anys, un càlcul que concorda amb el presentat pel Global Carbon Project, coordinat pel català Pep Canadell des d'Austràlia, i presentat coincidint amb la COP28.