Ja fa setmanes que se sabia que el 2023 hauria estat l'any més càlid d'ençà que hi ha registres -i probablement dels darrers 120.000-. Tanmateix, mancava saber exactament l'abast de l'anomalia i fins a quin punt s'acostaria al temut escalfament d'1,5 ºC. Finalment, segons dades del projecte europeu Copernicus, el 2023 es va tancar amb un augment d'1,48 graus respecte a l'era preindustrial.

 

Set mesos consecutius amb rècord

El 2023 va ser un any amb dues cares. Els cinc primers mesos van ser relativament "normals". L'efecte de la Niña mantenien les temperatures globals per sota dels extrems assolits el 2020 i, sobretot, del 2016. Això no obstant, el canvi en la tendència d'aquest fenomen de variabilitat natural "va obrir les portes de l'infern", en paraules d'António Guterres, secretari general de l'ONU.
 

Evolució diària temperatures 1940-2023

Ja amb el Niño actiu, el juny es va establir un rècord mensual. Un fet que s'ha anat repetint fins a set vegades consecutives. A més, a partir del juliol, cada mes va superar el llindar dels 1,5 ºC d'escalfament respecte a l'era preindustrial (1850-1900).

El juliol i l'agost han quedat ja com els dos mesos més càlids mai registrats i, a més, el 16 i 17 de novembre van ser els dos primers dies de la història on la temperatura va ser superior a la barrera dels 2,0 ºC.

Curiosament, a Europa no va ser l'any més càlid. Tal com ha passat a Catalunya, va ser el segon: 1,02 per sobre de la mitjana del període 1991-2020 i 0,17 ºC menys que el rècord (2020). L'estiu, a més, "només" va ser el cinquè del rànquing. 

 

L'any més càlid de la història, en 10 dades

El Servei de Canvi Climàtic de projecte europeu Copernicus ha confirmat que el 2023 ha estat globalment el més càlid des que hi ha registres l'any 1850. Ara bé, quines dades cal destacar?
 

• Temperatura mitjana global: 14,98 ºC (+0,17 ºC respecte al rècord assolit el 2016).
• Anomalia de +0,60 ºC respecte al període de referència 1991-2020.
• Anomalia de +1,48 ºC respecte al període preindustrial (1850-1900).
• Probable que se superi els 1,5 ºC en 12 mesos el gener o febrer de 2024.
• Tots els dies de l'any -per primera vegada- han superat l'anomalia d'1,0 ºC respecte a l'era preindustrial.
• El 50% dels dies de l'any han superat l'escalfament d'1,5 ºC respecte a l'era preindustrial.
• Dos dies de novembre -16 i 17- van superar la barrera dels +2,0 ºC mai abans traspassada.
• Rècords mensuals en set mesos consecutius: juny-desembre.
• El juliol i agost 2023 van ser els dos mesos més càlids mai registrats.
• El setembre va assolir la màxima anomalia (+0,85 ºC) respecte al període 1850-1900.

 

Anomalia de temperatura mensual (respecte a 1990-2020)

Per Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, "els extrems observats proporcionen un testimoni dramàtic de fins a quin punt estem allunyant-nos del clima en què es va desenvolupar la nostra civilització". "Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia mentre utilitzem les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur", conclou Buontempo.
 

I el 2024 serà més càlid?

Amb un fenomen del Niño intens fins al 2024, la pregunta obligada és si el 2024 serà encara més càlid i ens obligarà a "aprendre" a viure en un escalfament superior als 1,5 ºC.

El mateix programa Copernicus apunta que aquest llindar s'assolirà en el conjunt de 12 mesos el gener o febrer de 2024. Tanmateix, també hi ha moltes opcions que sigui per primera vegada en el conjunt de l'any natural.

També ho apunta la Met Office del Regne Unit, que en una informació recollida per The Guardian, pronostica una anomalia entre els 1,34 i els 1,58 ºC respecte a l'era preindustrial.

Cal recordar que la superació puntual -en aquest cas durant un any- del llindar dels 1,5 ºC no suposa arribar al llindar marcat a l'Acord de París. En aquell cas, es tracta de fer-ho de manera permanent, fet que es podria assolir -si no hi ha una reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle- amb el canvi de dècada.
 

Rècords a la temperatura oceànica, més enllà del "Niño"

Si les temperatures de l'atmosfera han estat anormalment altes, encara ho han estat més la dels oceans, amb rècords des de l'abril fins al desembre. Evidentment, el Niño -que es forma al Pacífic equatorial- hi ha contribuït, però des del projecte Copernicus s'adverteix que el factor principal és l'escalfament global, ja que les temperatures han estat rècord en la majoria d'oceans i abans que aquest fenomen de variabilitat natural s'activés.
 

Evolució diària temperatura oceans 1979-2023

En aquest sentit, l'anomalia ha estat especialment acusada a l'Atlàntic nord, fet que ha augmentat la preocupació per l'alentiment o el col·lapse de la circulació oceànica en aquesta zona, considerat un dels punts d'inflexió climàtics claus.

Aquest 2023, de fet, també es van produir onades de calor marines a la Mediterrània -amb el rècord absolut de temperatura-, el golf de Mèxic i el Carib així com a l'Índic i al Pacífic nord.