La pluja evita la guerra de l'aigua aquest 12-M

Fa dos mesos les reserves del sistema Ter-Llobregat havien baixat fins a 90 hm3. Mai abans els embassaments havien estat tan buits, malgrat tenir les dessalinitzadores i les plantes de regeneració d'aigua a ple rendiment. Mentre es començaven a descomptar els dies per entrar a emergència 2, tot apuntava a una campanya electoral que es podia convertir en una autèntica guerra de l'aigua, no només entre partits sinó també entre territoris. Al final, va tornar a caure l'aigua del cel i el tema pràcticament ha desaparegut de l'arena política. Sortosament, iniciatives com el debat organitzat per la Cimera Social de l'Aigua aquest dimecres van servir per posar sobre la taula com preparar-se per a les sequeres que vindran.

Sense emergència, però amb protestes dels pagesos

Les precipitacions del 29 d'abril -el dia més plujós dels dos darrers i mig- va obligar a canviar l'emplaçament de diversos mítings electorals. I amb un terreny ja xop, les reserves dels embassaments es van enfilar molt ràpid.

Si aquell dia hi havia 116 hm3 al sistema Ter-Llobregat, aquest dijous ja superem els 159. Tot plegat va permetre que dimarts el Govern anunciés la fi de l'emergència per sequera. Partits com la CUP i els comuns han parlat de precipitació i electoralisme, però la realitat és que amb aquestes dades, la setmana vinent no només s'hauria pogut sortir de l'emergència sinó també de l'excepcionalitat.

Mentrestant, tornen les mobilitzacions dels pagesos, amb tractors davant del Departament d'Acció Climàtica, però també al Baix Ter i Tarragona. Consideren que malgrat passar d'emergència a excepcionalitat, no es garanteixen les collites. De nou, torna la denúncia de restriccions als camps mentre hi ha una amnistia quasi total per a les piscines.

Els transvasaments, paraula prohibida

Les mobilitzacions contra pla hidrològic nacional (PHN) del govern d'Aznar van donar pas a la nova cultura de l'aigua. Ja fa 20 anys es parlava de deixar només d'augmentar l'oferta i començar-ho a fer la demanda. S'ha apostat de manera clara pels recursos alternatius -reutilització, regeneració i, en menor grau, recuperació d'aqüífers-, mentre els transvasaments han esdevingut un tabú (electoral).

Ho admet Josep Sabaté, portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre: "Ara ja no se'n pot dir transvasament i passa a ser una interconnexió de xarxes". Les precipitacions dels darrers dos mesos, precisament, han provocat que s'hagi reduït la pressió de sectors econòmics i mediàtics per tal d'allargar el minitransvassament de l'Ebre.

Entre els partits, només ho defensen la dreta i la ultradreta -PP, Cs i Vox-, mentre que el PSC no ho descarta de manera rotunda. "Som contraris als transvasaments, sens dubte, també el del Ter. Però en una situació d'emergència, si el Govern ho hagués plantejat, nosaltres hi podríem donar suport", explica la socialista Sílvia Paneque en declaracions a Nació. "Es tracta d'aprofitar l'aigua "sobrant" del CAT i portar-la a la xarxa Ter-Llobregat", afegeix.

S'hauria mantingut ferm en la decisió de descartar aquest projecte si avui hi hagués 75 hm3 als embassaments? Això és un exercici de política ficció. Però el conseller David Mascort aprofitava l'anunci la derogació de l'emergència per treure pit: "Amb l'actual planificació s'ha tancat per sempre la porta al transvasament de l'Ebre".

I què passarà amb la dessalinitzadora flotant del port de Barcelona?

Font d'Acció Climàtica van admetre dimarts passat que no s'havia signat el contracte per adquirir la dessalinitzadora flotant del port de Barcelona, la proposta estrella per "blindar-se" per un possible agreujament de la sequera a la tardor o a la primavera del 2025.

Tot i això, el conseller David Mascort assegura que el projecte es manté i que servirà com a "element de seguretat". Ara bé, què passarà si hi ha un canvi al Palau de la Generalitat? El PSC i Junts no van rebre el projecte amb entusiasme -des de l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, es va lamentar no conèixer el projecte i qüestionar-se si això podria afectar inversions més estructurals-.

En el debat temàtic d'aquest dimecres, el socialista Jordi Riba va evitar mullar-se clarament. "L'element clau és que cal garantir l'abastament. I ja analitzarem si és necessari o no", va explicar. "Francament ho desconec. Em cau una mica foraster", va arribar a dir la diputada Anna Feliu (Junts), assegurant que com a alcaldessa de l'Albi (les Garrigues) no és una qüestió que domini.

Mentre la CUP s'hi oposa clarament -com també a les dessalinitzadores mòbils de l'Alt Empordà i a les futures grans instal·lacions de la Tordera II i Foix-, el representant dels comuns va afegir un nou element que expressa més dubtes sobre si acabarà sent una realitat. "No ha passat pel consell d'administració del port", assegura Lluís Mijoler, que també és alcalde del Prat. "La solució és clarament millor que portar vaixells amb aigua dessalada", afegeix el republicà Eugeni Villalbí.