07
de febrer
de
2024, 10:09
Actualitzat:
18:13h
El Cercle d'Economia s'ha afegit aquest dimecres al debat sobre les polítiques contra la sequera. I ho ha fet donant veu a la interconnexió de les xarxes d'aigua a Catalunya. L'acte s'ha fet sota el títol Gestió de l’aigua a Catalunya, estem fent el que cal?, que ha tingut com a protagonistes Montse Termes, del Màster en Economia, Regulació i Competència als Serveis Públics de la Universitat de Barcelona i assessora de Cetaqua-Centre Tecnològic de l'Aigua, i Carles Conill, president de la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins i membre de l'Observatori Intercol·legial de l'Aigua de Catalunya.
Conill ha explicat com la interconnexió suposaria, segons l'Observatori, que l'aigua que no s'utilitza del minitransvament de l'Ebre a Tarragona (1,5 metres cúbics per segon, que no arriba a l'1% de l'aigua que passa sota el pont de Tortosa) arribi a Barcelona. I hi aniria a través dels 62 quilòmetres de canonada del Vendrell a Olèrdola. Ha admès que la proposta no té ara per ara el consens del territori, i per això ha reclamat que el Govern convoqui els partits i les entitats ambientalistes. Fins ara, tots els partits ebrencs estan en contra de la interconnexió, un projecte que sí que ha trobat suport entre les grans organitzacions empresarials, des de Foment del Treball a la Cambra de Comerç.
Carles Conill ha defensat la denominada "nova cultura de l'aigua" de la Generalitat sorgida del rebuig al pla Hhdrològic dels anys del govern de José María Aznar. Una nova política basada en les dessalinitzadores i la regeneració. Aquesta, la regeneració, "ha estat el gran èxit de la política hidràulica d'aquests anys" i el que ha evitat que la situació de sequera fos molt més greu. Ha explicat com el canvi climàtic ha afectat l'ús dels recursos: "Fa falta aigua per produir aliments i s'han de produir més aliments amb menys".
Montse Termes ha matisat el missatge de Conill, tot dient que és important tenir en compte totes les veus, tot recordant que la connexió històrica entre el Ter i el Llobregat ha generat protestes del territori i ara aquest cas és vist com un "mal precedent". També ha proposat que des de la política es facin contrapartides als sectors que es poden sentir afectats. Termes ha defensat la importància de la planificació perquè "ens hem allunyat molt del que volíem fer". Ha reflexionat sobre la possible viabilitat que l'aigua regenerada es pugui emprar per injectar els aqüífers, convertint-los també en una mena de dipositoris. "Suposaria no dependre tant de l'aigua de la pluja", ha afirmat l'experta. Termes ha insistit en la planificació "insuficient": "Sabem el que hem de fer, però hem fet tard".
"Hem de construir infraestructures", ha dit Termes, "s'ha d'invertir". Sobre la demanda, ha recordat que més de 600 municipis dels 900 que té Catalunya han evidenciat les seves mancances d'aigua i ha subratllat la "poca eficiència de les xarxes de distribució locals", sigui per fugues o altres factors. "El nivell d'eficiència de les xarxes municipals d'aigua és ara d'un 50% i això no pot ser", ha dit. També s'ha referit a la necessitat que locals i hotels avancin en una major racionalització de l'ús, així com un esforç en l'educació i la conscienciació.
Un dels presents ha preguntat per quins països serien un referent de bona política de l'aigua, com és el cas del que ha dut a terme Israel. Conill ha esmentat el cas de Singapur, que té un sistema de "quatre aixetes": dessalinitzadores, regeneració, alguns embassaments i una canonada que, per si de cas, els connecta amb Malàisia. També s'ha plantejat el tema del transvasament del Roine, un projecte que havia defensat primer Jordi Pujol i després Artur Mas. "El Roine és pantalla passada", ha dit Conill, si s'avança en la interconnexió.
"Gestionar el que ens ve serà complicat", ha afirmat Carles Conill, qui ha coincidit amb el que ha declarat el conseller Mascort sobre el recurs de dur aigua amb vaixells: "No és una mesura estructural".
El discurs de Carles Conill és el que propugnen des de fa mesos els col·legis professionals, que han tornat a proposar interconnectar el sistema Ter-Llobregat i el del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), alimentat amb els recursos del minitransvasament de l'Ebre. De fet, és membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, que va proposar el desembre la interconnexió, intentant evitar el concepte transvasament. El sistema -asseguren els col·legis i ha recordat Conill- hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.
Conill ha explicat com la interconnexió suposaria, segons l'Observatori, que l'aigua que no s'utilitza del minitransvament de l'Ebre a Tarragona (1,5 metres cúbics per segon, que no arriba a l'1% de l'aigua que passa sota el pont de Tortosa) arribi a Barcelona. I hi aniria a través dels 62 quilòmetres de canonada del Vendrell a Olèrdola. Ha admès que la proposta no té ara per ara el consens del territori, i per això ha reclamat que el Govern convoqui els partits i les entitats ambientalistes. Fins ara, tots els partits ebrencs estan en contra de la interconnexió, un projecte que sí que ha trobat suport entre les grans organitzacions empresarials, des de Foment del Treball a la Cambra de Comerç.
Carles Conill ha defensat la denominada "nova cultura de l'aigua" de la Generalitat sorgida del rebuig al pla Hhdrològic dels anys del govern de José María Aznar. Una nova política basada en les dessalinitzadores i la regeneració. Aquesta, la regeneració, "ha estat el gran èxit de la política hidràulica d'aquests anys" i el que ha evitat que la situació de sequera fos molt més greu. Ha explicat com el canvi climàtic ha afectat l'ús dels recursos: "Fa falta aigua per produir aliments i s'han de produir més aliments amb menys".
Montse Termes ha matisat el missatge de Conill, tot dient que és important tenir en compte totes les veus, tot recordant que la connexió històrica entre el Ter i el Llobregat ha generat protestes del territori i ara aquest cas és vist com un "mal precedent". També ha proposat que des de la política es facin contrapartides als sectors que es poden sentir afectats. Termes ha defensat la importància de la planificació perquè "ens hem allunyat molt del que volíem fer". Ha reflexionat sobre la possible viabilitat que l'aigua regenerada es pugui emprar per injectar els aqüífers, convertint-los també en una mena de dipositoris. "Suposaria no dependre tant de l'aigua de la pluja", ha afirmat l'experta. Termes ha insistit en la planificació "insuficient": "Sabem el que hem de fer, però hem fet tard".
"Hem de construir infraestructures", ha dit Termes, "s'ha d'invertir". Sobre la demanda, ha recordat que més de 600 municipis dels 900 que té Catalunya han evidenciat les seves mancances d'aigua i ha subratllat la "poca eficiència de les xarxes de distribució locals", sigui per fugues o altres factors. "El nivell d'eficiència de les xarxes municipals d'aigua és ara d'un 50% i això no pot ser", ha dit. També s'ha referit a la necessitat que locals i hotels avancin en una major racionalització de l'ús, així com un esforç en l'educació i la conscienciació.
Les quatre aixetes de Singapur
Un dels presents ha preguntat per quins països serien un referent de bona política de l'aigua, com és el cas del que ha dut a terme Israel. Conill ha esmentat el cas de Singapur, que té un sistema de "quatre aixetes": dessalinitzadores, regeneració, alguns embassaments i una canonada que, per si de cas, els connecta amb Malàisia. També s'ha plantejat el tema del transvasament del Roine, un projecte que havia defensat primer Jordi Pujol i després Artur Mas. "El Roine és pantalla passada", ha dit Conill, si s'avança en la interconnexió."Gestionar el que ens ve serà complicat", ha afirmat Carles Conill, qui ha coincidit amb el que ha declarat el conseller Mascort sobre el recurs de dur aigua amb vaixells: "No és una mesura estructural".
El discurs de Carles Conill és el que propugnen des de fa mesos els col·legis professionals, que han tornat a proposar interconnectar el sistema Ter-Llobregat i el del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), alimentat amb els recursos del minitransvasament de l'Ebre. De fet, és membre de l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua de Catalunya, format pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, que va proposar el desembre la interconnexió, intentant evitar el concepte transvasament. El sistema -asseguren els col·legis i ha recordat Conill- hauria de ser reversible i poder-se regular de forma transparent amb un sistema de compensacions ambientals i garanties territorials.