06
de febrer
de
2024, 19:16
Actualitzat:
07
de febrer,
10:18h
Pocs dies després de l'entrada en vigor de l'emergència per sequera continuen baixant les reserves dels embassaments, que ja se situen al 15,5%. A l'espera d'una primavera plujosa, el Govern prepara solucions d'emergència, com la possible arribada de vaixells amb aigua potable. De moment, ja s'ha assegurat l'opció de la infrautilitzada dessalinitzadora de Sagunt, però ho voldria combinar amb un segon origen -sempre ha assegurat que és prioritària l'opció de l'aigua del minitransvasament de l'Ebre, des del port de Tarragona-.
Ara bé, el que està clar és que sortirà molt car. El mateix conseller d'Acció Climàtica va admetre fa setmanes que se situaria entre 4 i 10 euros al metre cúbic. Per comparar-ho: captar aigua del Ter no passa de 0,055 euros. En canvi, l'operativa marítima és relativament senzilla i el principal repte és tancar un contracte amb una naviliera que, com a mínim, hi destini dos vaixells durant un període prolongat.
Es tracta d'un cost molt elevat si es compara tant amb les opcions convencionals -captar aigua del Ter (0,005 euros) o del Llobregat (0,20)-, però també amb els recursos hídrics alternatius que Catalunya ha desenvolupat els darrers anys: la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (3 euros) o la regeneració a la depuradora del mateix municipi (0,60 euros).
Experts com David Saurí, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, alerten precisament que és una alternativa molt cara. "Duplicar o triplicar el preu de l'aigua és inassumible per a moltes famílies i molts negocis", explica a Nació. "L'aigua més cara és la que no es té", afirma sovint Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
El cost del metre cúbic d'aigua transportada dependrà tant de la distància fins al port de Barcelona com del seu origen. En aquest sentit, una de les combinacions més cares és precisament la que planteja el Ministeri de Transició Ecològica: dessalinització i vaixell. Ara bé, serà el mateix govern espanyol -a través de l'empresa pública Acuamed- la que sufragui el cost de produir aigua a la planta de Sagunt mentre que la Generalitat -posteriorment els usuaris a través de la factura- assumiria el transport.
"Caldrà fer una bona negociació comercial", apunta Martín, que també és capità de marina mercant. En aquest sentit, l'acord haurà d'incloure una data d'inici i una de finalització, independentment de si a causa de l'evolució de les reserves dels pantans cal demorar o aturar l'operació. "Aquests vaixells sempre tenen feina, mai estan aturats", adverteix.
El transport es faria amb els denominats quimiquers, molt més petits que els petroliers. S'utilitzen per transport qualsevol mena de líquid, tant productes químics com vi, llet o aigua. El degà de la Facultat de Nàutica explica que no tenen bodegues, sinó uns tancs hermètics d'acer inoxidable que eviten qualsevol contacte amb l'exterior.
L'element clau és la neteja prèvia al transport, primer amb aigua salada a pressió i, posteriorment, amb productes específics per evitar que quedin partícules enganxades al tanc. Tot plegat, ho ha de certificar una inspecció a càrrec de pèrits d'avaries. Episodis com el de 1995 a Mallorca, quan el primer vaixell va haver de tirar aigua per la contaminació per dissolvent, Martín considera que ara són impossibles, ja que no es tractava d'un buc amb el tanc d'acer inoxidable sinó una bodega convencional.
Precisament en l'última gran sequera la factura dels vaixells va ascendir a 17 milions d'euros -sumant transport i obres-. Tot i que només van arribar dos bucs a Barcelona -un de Tarragona i l'altre de Marsella-, la factura es va disparar segons fonts d'Acció Climàtica precisament per pagar a la naviliera totes les setmanes que s'havia contractat l'operatiu. El tercer vaixell ja no va arribar perquè les pluges del maig del 2008 van permetre que els embassaments es reomplissin a marxes forçades.
Els experts també assenyalen com a element crític la quantitat total que es podria transportar. La ministra Teresa Ribera ho quantificava en 7 hm3 des de juny fins a final d'any -Sau, al 3,5%, en té uns 6- i, segurament, si els dos vaixells combinessin dos ports diferents la quantitat podria fregar els 8,5. "És una espècie de pegot necessari, però no serviria per revertir la sequera", assenyala Saurí. "És bastant ineficient, perquè s'aconsegueix poca aigua i és molt cara", afegeix Xavier Sánchez, professor de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Ara bé, el que està clar és que sortirà molt car. El mateix conseller d'Acció Climàtica va admetre fa setmanes que se situaria entre 4 i 10 euros al metre cúbic. Per comparar-ho: captar aigua del Ter no passa de 0,055 euros. En canvi, l'operativa marítima és relativament senzilla i el principal repte és tancar un contracte amb una naviliera que, com a mínim, hi destini dos vaixells durant un període prolongat.
Quant costarà transportar l'aigua en vaixell?
Tant dilluns en la roda de premsa conjunta de David Mascort i Teresa Ribera, com aquest dimarts després del consell executiu, la Generalitat ha evitat estimar el cost de portar aigua en vaixells. Això sí, el conseller fa setmanes ho va quantificar en una forquilla entre els 4 i els 10 euros per metre cúbic, un fet que validen els experts consultats per aquest mitjà.Cost del m3 d'aigua segons origen
Es tracta d'un cost molt elevat si es compara tant amb les opcions convencionals -captar aigua del Ter (0,005 euros) o del Llobregat (0,20)-, però també amb els recursos hídrics alternatius que Catalunya ha desenvolupat els darrers anys: la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (3 euros) o la regeneració a la depuradora del mateix municipi (0,60 euros).
Experts com David Saurí, professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, alerten precisament que és una alternativa molt cara. "Duplicar o triplicar el preu de l'aigua és inassumible per a moltes famílies i molts negocis", explica a Nació. "L'aigua més cara és la que no es té", afirma sovint Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua.
El cost del metre cúbic d'aigua transportada dependrà tant de la distància fins al port de Barcelona com del seu origen. En aquest sentit, una de les combinacions més cares és precisament la que planteja el Ministeri de Transició Ecològica: dessalinització i vaixell. Ara bé, serà el mateix govern espanyol -a través de l'empresa pública Acuamed- la que sufragui el cost de produir aigua a la planta de Sagunt mentre que la Generalitat -posteriorment els usuaris a través de la factura- assumiria el transport.
El més complicat: contractar la naviliera
Més enllà del cost, és un operatiu molt complicat? Agustí Martín, degà de la Facultat de Nàutica de l'UPC, respon negativament. Coincidint amb diverses declaracions públiques del conseller Mascort, assenyala que l'element crític és trobar una naviliera que pugui noliejar almenys dos vaixells durant un període relativament llarg de temps."Caldrà fer una bona negociació comercial", apunta Martín, que també és capità de marina mercant. En aquest sentit, l'acord haurà d'incloure una data d'inici i una de finalització, independentment de si a causa de l'evolució de les reserves dels pantans cal demorar o aturar l'operació. "Aquests vaixells sempre tenen feina, mai estan aturats", adverteix.
El transport es faria amb els denominats quimiquers, molt més petits que els petroliers. S'utilitzen per transport qualsevol mena de líquid, tant productes químics com vi, llet o aigua. El degà de la Facultat de Nàutica explica que no tenen bodegues, sinó uns tancs hermètics d'acer inoxidable que eviten qualsevol contacte amb l'exterior.
L'element clau és la neteja prèvia al transport, primer amb aigua salada a pressió i, posteriorment, amb productes específics per evitar que quedin partícules enganxades al tanc. Tot plegat, ho ha de certificar una inspecció a càrrec de pèrits d'avaries. Episodis com el de 1995 a Mallorca, quan el primer vaixell va haver de tirar aigua per la contaminació per dissolvent, Martín considera que ara són impossibles, ja que no es tractava d'un buc amb el tanc d'acer inoxidable sinó una bodega convencional.
La factura del 2008: 17 milions d'euros
Més enllà del cost de l'aigua -sigui dessalinitzada o d'un riu- i del transport, també hi ha el vinculat a adequar les infraestructures. Al port de Barcelona es reaprofita les utilitzades el 2008, però els treballs per deixar-ho a punt costen uns 4 milions d'euros i podrien estar finalitzats en poques setmanes.Precisament en l'última gran sequera la factura dels vaixells va ascendir a 17 milions d'euros -sumant transport i obres-. Tot i que només van arribar dos bucs a Barcelona -un de Tarragona i l'altre de Marsella-, la factura es va disparar segons fonts d'Acció Climàtica precisament per pagar a la naviliera totes les setmanes que s'havia contractat l'operatiu. El tercer vaixell ja no va arribar perquè les pluges del maig del 2008 van permetre que els embassaments es reomplissin a marxes forçades.
Els experts també assenyalen com a element crític la quantitat total que es podria transportar. La ministra Teresa Ribera ho quantificava en 7 hm3 des de juny fins a final d'any -Sau, al 3,5%, en té uns 6- i, segurament, si els dos vaixells combinessin dos ports diferents la quantitat podria fregar els 8,5. "És una espècie de pegot necessari, però no serviria per revertir la sequera", assenyala Saurí. "És bastant ineficient, perquè s'aconsegueix poca aigua i és molt cara", afegeix Xavier Sánchez, professor de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).