[impactesequera]
La sequera del 2008 va situar en el seu punt més àlgid els embassaments al 19,8% (actualment estan al 25,2%). Amb aquesta situació, el Govern presidit per José Montilla va intentar totes les solucions per evitar arribar a l'escenari de les restriccions domèstiques. La més mediàtica va ser el transvasament d'aigua amb vaixells fins al port de Barcelona, just ara fa 15 anys. La primera nau va atracar el 13 de maig procedent de Tarragona i, vuit dies després, ho va fer la segona i última des de Marsella. Un maig extremadament plujós va omplir els embassaments fins a quasi el 50% i va permetre avortar l'operació.
 

Aigua procedent de Tarragona i Marsella

L'ús de vaixells era una solució d'emergència mentre no s'executava la interconnexió d'urgència de les xarxes del Consorci d'Aigua de Tarragona (CAT) –el minitransvasament de l'Ebre- amb les d'Aiguës Ter-Llobregat. L'operatiu havia de garantir una aportació mensual de 2,6 hm3 –un terç del consum de la ciutat de Barcelona-, que es podien complementar amb fins a quatre viatges diaris amb tren.

Es va optar per dos orígens, Tarragona i Marsella. En el primer cas es tractava d'aigua procedent de pous de l'entorn de la ciutat així com de Reus, fet que va generar controvèrsia en ambdós municipis. Arran de l'aprovació de la interconnexió de xarxes, representants del govern espanyol van apuntar la possibilitat d'utilitzar també aigua de l'Ebre, fet que oficialment no es va arribar a produir.

El 13 de maig de 2008 –just després d'un llarg episodi de pluges i amb els pantans al 28%- va arribar el primer vaixell a Barcelona. Amb la presència d'un centenar de periodistes, va atracar el Southern Defender, un vaixell de 145 metres d’eslora i amb bandera panamenya. Portava 20.000 m3 d'aigua i havia de servir només com a prova per avaluar el funcionament d'una instal·lació que s'havia adequat d'urgència en menys de tres mesos.

[noticia]256198[/noticia]
Vuit després, el 21 de maig de 2008, va arribar el segon i últim vaixell (tot i que estava previst que ho fes el 15 de maig). El Norient Solar, havia salpat de Marsella amb 36.000 metres cúbics d'aigua procedent del Roine, mentre les demandes per transvasar aquest riu occità continuaven per part de CiU, aleshores a l'oposició. Aquell carregament sí que es va injectar a la xarxa de distribució, en un moment on els embassaments continuaven augmentant i ja superaven el 33%.
 

El tercer vaixell ja no va arribar

L'arribada del tercer vaixell, també procedent de Marsella, ja es va cancel·lar. L'Ajuntament de Barcelona així com el sector turístic feia dies que insistien a evitar una fotografia que ja havia fet la volta al món i que consideraven que danyava la imatge de la ciutat. A les portes de la temporada d'estiu, havia estat especialment dura la premsa britànica, amb portades als diaris de paper i reportatges de la BBC.

Mentrestant, les pluges no cessaven i els embassaments continuaven augmentant reserves fins a quasi el 50%. I és que Catalunya va viure un mes extremament plujós, amb registres entre 200 i 300 litres. En algunes comarques, de fet, va ser el maig amb més precipitació d'ençà que hi havia dades.

Tot plegat va provocar no només l'aturada de la portada d'aigua amb vaixells, sinó també la cancel·lació el 5 de juny de l'autorització per allargar el minitransvament de l'Ebre fins a la xarxa d'ATLL a través d'una interconnexió d'urgència. 

[noticia]256401[/noticia]
També es van alleugerir les restriccions: el Govern va tornar a permetre el reg de jardins i al reompliment de piscines, malgrat que en mantenia altres com la neteja de carrers o les fonts ornamentals. L'objectiu de l'executiu encapçalat per José Montilla era evitar una altra situació d'emergència, abans de la posada en servei de la dessalinitzadora del Prat, prevista per al segon semestre de 2009.
 

Vaixells a Mallorca i a Cadaqués

El projecte per portar aigua a Barcelona va ser tant curt com mediàtic i va quedar molt lluny del volum per salvar Mallorca de la sequera del 1995. La coneguda com a operació Vaixell la va promoure el president balear Gabriel Cañellas (PP) i el socialista Josep Borrell, aleshores ministre d'Obres Públiques.

Es tractava de transferir aigua del minitransvasament de l'Ebre des de Tarragona al port de Palma. Va començar l'1 de juny de 1995 i es va allargar fins al 30 de novembre de 1997. Les cròniques periodístiques expliquen que va costar 4.500 milions de les antigues pessetes –27 milions d'euros- que van assumir els ajuntaments de Palma i Calvià. L'impacte econòmic de la mesura va fer que no s'acabés de pagar fins al 2006.

L'operació Vaixell va començar amb un fail dels que fan època. El primer viatge estava previst a l'abril i, de fet es va omplir una embarcació. Però la bodega estava acabada de pintar, fet que va provocar la contaminació de l'aigua per un dissolvent i que s'haguessin de tirar al mar 30.000 metres cúbics.
 
Menys coneguda és la portada d'aigua amb vaixell fins a Cadaqués, entre els anys 1967 i 1969. Els pous de la Font Vella van quedar buits, l'aqüífer es va salinitzar i, a més, les aigües residuals que s'abocaven al mar van acabar afectant els pocs recursos hídrics que quedaven.

[noticia]256383[/noticia]
El consistori llogava una embarcació que portava aigua procedent d'un pou de Sant Pere Pescador. Però la factura era inassumible: quatre milions de pessetes de l'època per quatre mesos, el doble de la recaptació del servei municipal d'aigua. La solució va arribar  a inicis dels 70 amb la connexió amb els pous de Castelló d'Empúries i Empuriabrava que bombaven l'aigua fins a Cadaqués.