L'anunci de la Generalitat d'instal·lar una gran dessalinitzadora al port de Barcelona per abordar l'emergència per sequera ha provocat "sorpresa, decepció i preocupació" a l'Ajuntament de Barcelona. Aixì ho ha expressat la primera tinent d'alcaldia barcelonina, Laia Bonet, que ha retret al Govern que presenti mesures rellevants sense discutir-les prèviament amb la resta de municipis en espais com el grup de treball creat a la capital catalana pel que fa a l'emergència hídrica. Els retrets del govern Collboni tenen l'origen en la presentació del decret de la Generalitat d'aquesta setmana. Aquesta nova norma permet omplir piscines privades si reben la condició de refugis climàtics, però deriva als ajuntaments la necessitat de donar-los aquesta consideració. Això no ha agradat al consistori barceloní, que s'ho ha trobat del no-res i ara ha de decidir com gestiona les sol·licituds dels operadors privats com els hotels. I la gota que ha fer vessar el got ha estat l'anunci de la dessalinitzadora, que tampoc coneixien prèviament malgrat ubicar-se al port barceloní. El contacte "ha saltat pels aires", s'ha queixat Bonet.
En aquest sentit, la mà dreta de l'alcalde Jaume Collboni ha retret al Govern català que estigui duent a terme actuacions "més pròpies d'un partit en campanya que d'una administració". Segons la tinent d'alcaldia socialista, fins fa poc hi havia una relació fluïda pel que fa a les grans decisions de la sequera entre l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i altres administracions com l'Àrea Metropolitana de Barcelona. "Aquest contacte existia fins fa pocs dies, i fa pocs dies va començar el període electoral", ha deixat anar Laia Bonet. En aquest sentit, ha reclamat que es recuperi la negociació i conversa prèvia amb totes les administracions abans de fer grans anuncis.
La proposta de la dessalanitzadora flotant a Barcelona que ha presentat el Govern va acompanyada també de dotze infraestructures més capaces de convertir l'aigua salada en aigua dolça, aquestes en format mòbil i instal·lades al nord de la Costa Brava. En el cas de la dessaladora barcelonina, però, s'ha concretat que tindrà un cost de 100 milions d'euros i que té capacitat per produir 14 hm3 l'equivalent al 6% del consum de l'àrea metropolitana. A més, està previst que estigui operativa a partir de l'octubre.
La tinent d'alcaldia apunta que aquesta opció sembla més lògica que dependre de portar aigua en vaixells, com s'havia arribat a plantejar en escenaris avançats de sequera, però protesta pel moviment de la Generalitat, poc explicat i amb possibles conseqüències a mig termini. "No sabem si el que farà serà posar en crisi les inversions estructurals" en clau d'emergència hídrica pels "escenaris de futur", ha expressat Bonet en referència al cost de 100 milions d'euros de la instal·lació que arribarà a la costa barcelonina i que planteja un ús de cinc anys abans que el Govern es plantegi vendre-la.
A més, sobre la nova possibilitat que s'ha obert amb les piscines privades, la representant de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aclarir quina posició tindrà definitivament sobre la possibilitat de declarar refugis climàtics les instal·lacions hoteleres: "No improvisarem". Així, ha deixat la porta oberta a negociar aquest plantejament, però ha lamentat que la Generalitat hagi delegat aquestes eines de manera idèntica a tots els municipis del país, sense atendre a les diferències territorials i de capacitat administrativa. El que sí que ha defensat Laia Bonet és que declarant les piscines públiques com a refugis climàtics s'arribarà a cobrir les necessitats bàsiques de la població barcelonina durant l'estiu.