Durant tota la crisi hídrica, el consum del turisme ha estat font de polèmica. Sense dades específiques -només hi ha un estudi del gremi d'hotels de Barcelona-, aquest sector no ha tingut restriccions específiques i, en general, s'ha tractat com un ús domèstic més. Ara, a les portes de l'estiu i de les eleccions, el Govern acaba d'aprovar un decret llei que per primera vegada limita el consum d'aigua als turistes. En emergència, per exemple, cada plaça hotelera només podrà gastar 100 litres per persona i dia. Una limitació que només serà obligatòria en aquells municipis que faci tres mesos que incompleixin la dotació màxima.
La diferència amb el consum màxim per habitant
El consum d'aigua per municipis està limitat en el pla de sequera. En alerta són 250 litres per habitant i dia, 230 en excepcionalitat, 210 en preemergència, 200 en emergència -com passa actualment al sistema Ter-Llobregat- i 180 en emergència 2 -en 12 municipis de l'Alt Empordà-.
Aquestes quantitats es calculen per població estacional -a Castell-Platja d'Aro se li computen 13.000 habitants al gener i 60.000 a l'agost, per exemple- i tenen en compte tots els usos (també el turístic) i no només l'estrictament domèstic. Al sistema Ter-Llobregat, per exemple, aquesta xifra se situa en 166 litres (fa un any era de 188).
Ara, el nou decret del Govern entra per primera vegada en la quantitat màxima que pot gastar cada turista allotjat en hotels o altres establiments. Concretament, s'han dictat aquests màxims, en un decret que ara haurà de convalidar la diputació permanent del Parlament:
- Excepcionalitat: 115 litres / plaça turística i dia
- Emergència 1: 100 litres / plaça turística i dia
- Emergència 2: 90 litres / plaça turística i dia
Només serà obligatori per als municipis incomplidors
Aquestes dotacions màximes per al sector turístic no seran obligatòries per a tothom. Més enllà que un municipi les pugui assumir -el pla de sequera ho permet-, el Govern només les farà complir en aquells municipis que acumulin tres mesos superant el consum màxim per habitant i dia, sigui quin sigui l'escenari del pla de sequera.
Piscines privades obertes al públic com a refugi climàtic
L'altre gran element del decret aprovat pel consell executiu aquest dimarts és establir el sistema per facilitar l'obertura de les piscines que requereixin el reompliment d'aigua -prohibit en emergència per sequera-. En aquest sentit, caldrà que es donin d'alta com a refugis climàtics en un cens vinculat als plans municipals d'emergència per sequera. Un fet que afectarà tant les piscines públiques com aquelles privades que s'obrin a la ciutadania. Es tracta de clubs esportius, comunitats de veïns o establiments turístics -hotels i càmpings- que hi permetin l'accés amb entrada. "No estem parlant de la piscina d'una família", ha assegurat la portaveu Patrícia Plaja.
Per ser considerat refugi climàtic l'ajuntament ha de considerar que l'equipament serveix per "amortir els efectes de temperatures molt elevades". A més, caldrà que el reompliment d'aigua sigui el mínim imprescindible per garantir la qualitat sanitària i que es compensi l'aigua consumida amb altres mesures d'estalvi.
El decret també regula la instal·lació de dessalinitzadores privades, precisament reclamades pel sector turístic per omplir piscines. Entre altres, regula els requisits per autoritzar-ho, que inclouen que serveixi per mantenir l'activitat econòmica i els llocs de treball així com un pla d'estalvi d'aigua.
Les sancions passaran de mensuals a trimestrals
El decret llei que modifica el pla de sequera també inclou canvis en les sancions a municipis i empreses que gasten més aigua de la permesa. Concretament, es passarà d'expedients mensuals a trimestrals. "Ens permet tenir en compte l'evolució del consum al mateix temps que es redueix la càrrega administrativa", ha explicat Patrícia Plaja. Això sí, fins ara, el centenar llarg d'expedients oberts fins ara només fan referència al sobreconsum del setembre de 2023.
Concretament, segons fonts de l'ACA, s'han iniciat 140 expedients. D'aquests, només se n'han tancat una vintena, ja que els ajuntaments han optat per pagar la sanció.
A més, es proposa un model que sancioni concretament l’excés del consum i no els danys i, per tant, s’eliminen els imports sancionadors dels danys (indemnització). La infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la infracció greu, amb multa d’entre 10.000 i 50.000 euros; i la infracció molt greu, amb multes fins a 150.000 euros.