20
de març
de
2024, 19:50
Actualitzat:
20:31h
La manca de pressupostos complica la gestió d'un govern, però no el paralitza. I l'exemple més evident és amb la gestió de la sequera. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l'intent frustrat d'aconseguir suports per als comptes, va destacar que destinaven 1.045 milions d'euros a la gestió de la crisi hídrica.
D'aquests, segons Acció Climàtica, només se'n perdrà un per la convocatòria d'eleccions mentre que en 80 milions més l'execució serà més difícil. A més, s'atura la reestructuració del cànon de l'aigua i la possible flexibilització de les sancions als ajuntaments. En canvi, no es modifica el calendari de les noves dessalinitzadores, ja que és una inversió que assumirà l'empresa estatal Acuamed a partir de fons europeus.
També destaca un paquet de 175 milions en inversions locals d'abastament i potabilització, així com 150 més en actuacions d'urgència -previstes per a exercicis posteriors-. En aquest apartat, segons Acció Climàtica, s'hi inclouen les dues noves plantes potabilitzadores al Besòs o actuacions en els pous de la Muga, l'Onyar, el Ter i el Llobregat.
El projecte amb una inversió més gran de tots els pressupostos és la modernització de la potabilitzadora de Cardedeu, que tracta tota l'aigua procedent del transvasament del Ter. Són 131 milions d'euros que no cauran i que són especialment importants en un context en què la reducció de reserves d'aigua en posa en ric la qualitat.
També es mantindran obres emblemàtiques com la reparació de la gran fuita de la canonada d'ATL a Badalona -amb 41 milions d'euros previstos- així com els 15 per connectar un total de 10 municipis a la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat. Precisament, aquest dimarts el Govern va aprovar-ne la contractació per la via d'urgència.
A més, hi ha dues partides que es poden complicar. La primera és la nova ampliació de la potabilitzadora Central Besòs que tenia un total de 34,5 milions d'euros consignats als pressupostos 2024. "Demanarà gestions administratives addicionals per fer-la possible a temps i no arriscar perdre els 300 litres per segon que aporta l'obra", assenyalen les fonts consultades.
Fora dels 1.045 milions, també es complica una partida de 50 d'ajuts per la sequera a la pagesia (d'un total de 160). Des del departament s'assegura que hauran d'estudiar com fer-ho efectiu "perquè no es poden permetre que cap pagès plegui" per la crisi hídrica.
També es pretenia ampliar a més col·lectius la tarifa social del cànon de l'aigua, que bonifica el 100% del cànon per als usuaris del primer tram i del 50% per als usuaris de la resta de trams.
També estava inclosa en la llei d'acompanyament el treball realitzat amb les entitats municipalistes per flexibilitzar el règim sancionador als ajuntaments, un dels motius de polèmica amb l'oposició.
En aquest sentit, s'han previst dues noves plantes dessaladores, amb un cost total de 500 milions d'euros. La caiguda dels pressupostos no afectarà aquest capítol, ja que aniran a càrrec de l'empresa estatal Acuamed, amb fons europeus Next Generation.
La voluntat és licitar l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes -que passaria de 20 a 80 hm3- enguany, començar les obres el 2025 i inaugurar-se el 2028. El calendari de Foix, en canvi, amb una producció màxima de 20 hm3, aniria un any després i seria una realitat el 2029, quatre anys abans del previst inicialment.
Les dessalinitzadores, una vegada construïdes, es traspassarien a la Generalitat i les explotaria l'empresa pública Aigües Ter Llobregat.
D'aquests, segons Acció Climàtica, només se'n perdrà un per la convocatòria d'eleccions mentre que en 80 milions més l'execució serà més difícil. A més, s'atura la reestructuració del cànon de l'aigua i la possible flexibilització de les sancions als ajuntaments. En canvi, no es modifica el calendari de les noves dessalinitzadores, ja que és una inversió que assumirà l'empresa estatal Acuamed a partir de fons europeus.
Es manté la inversió més important dels pressupostos
Els 1.045 milions d'euros van més enllà de la sequera pròpiament dita. De fet, un total de 327 milions estan destinats a sanejament, és a dir, la construcció i ampliació de depuradores.També destaca un paquet de 175 milions en inversions locals d'abastament i potabilització, així com 150 més en actuacions d'urgència -previstes per a exercicis posteriors-. En aquest apartat, segons Acció Climàtica, s'hi inclouen les dues noves plantes potabilitzadores al Besòs o actuacions en els pous de la Muga, l'Onyar, el Ter i el Llobregat.
El projecte amb una inversió més gran de tots els pressupostos és la modernització de la potabilitzadora de Cardedeu, que tracta tota l'aigua procedent del transvasament del Ter. Són 131 milions d'euros que no cauran i que són especialment importants en un context en què la reducció de reserves d'aigua en posa en ric la qualitat.
Principals partides de sequera i aigua als pressupostos 2024
També es mantindran obres emblemàtiques com la reparació de la gran fuita de la canonada d'ATL a Badalona -amb 41 milions d'euros previstos- així com els 15 per connectar un total de 10 municipis a la xarxa d'Aigües Ter-Llobregat. Precisament, aquest dimarts el Govern va aprovar-ne la contractació per la via d'urgència.
Les partides que tindran més dificultats
Més enllà dels grans projectes, fonts del Departament Climàtica asseguren que s'ha perdut 1 milió d'euros que s'havia de transferir de manera directa als ajuntaments i altres ens locals en l'àmbit del sanejament.A més, hi ha dues partides que es poden complicar. La primera és la nova ampliació de la potabilitzadora Central Besòs que tenia un total de 34,5 milions d'euros consignats als pressupostos 2024. "Demanarà gestions administratives addicionals per fer-la possible a temps i no arriscar perdre els 300 litres per segon que aporta l'obra", assenyalen les fonts consultades.
Fora dels 1.045 milions, també es complica una partida de 50 d'ajuts per la sequera a la pagesia (d'un total de 160). Des del departament s'assegura que hauran d'estudiar com fer-ho efectiu "perquè no es poden permetre que cap pagès plegui" per la crisi hídrica.
S'atura la reestructuració del cànon de l'aigua
Més enllà dels comptes, hi ha molts aspectes que es regulen amb la llei d'acompanyament. Un d'aquests és el cànon de l'aigua, que el Govern pretenia reestructurar. Malgrat que en els consums més baixos la reducció podia arribar al 30%, en els trams mitjans els increments poden ser entre 2 i 4 euros en el bimensual.També es pretenia ampliar a més col·lectius la tarifa social del cànon de l'aigua, que bonifica el 100% del cànon per als usuaris del primer tram i del 50% per als usuaris de la resta de trams.
També estava inclosa en la llei d'acompanyament el treball realitzat amb les entitats municipalistes per flexibilitzar el règim sancionador als ajuntaments, un dels motius de polèmica amb l'oposició.
Es manté el calendari de les noves dessalinitzadores
La solució a mitjà termini de la sequera a Catalunya -si no hi ha un canvi de rumb- passa per multiplicar el volum de recursos hídrics alternatius, tant amb regeneració com dessalinització.En aquest sentit, s'han previst dues noves plantes dessaladores, amb un cost total de 500 milions d'euros. La caiguda dels pressupostos no afectarà aquest capítol, ja que aniran a càrrec de l'empresa estatal Acuamed, amb fons europeus Next Generation.
La voluntat és licitar l'ampliació de la dessalinitzadora de Blanes -que passaria de 20 a 80 hm3- enguany, començar les obres el 2025 i inaugurar-se el 2028. El calendari de Foix, en canvi, amb una producció màxima de 20 hm3, aniria un any després i seria una realitat el 2029, quatre anys abans del previst inicialment.
Les dessalinitzadores, una vegada construïdes, es traspassarien a la Generalitat i les explotaria l'empresa pública Aigües Ter Llobregat.