L'Ajuntament de la Pobla de Lillet ha rebut una subvenció de 40.000 euros de la Diputació de Barcelona per instal·lar un tancat a la zona de la Roca del Catllaràs amb l'objectiu de protegir el gall fer (Tetrao urogallus), una espècie en perill d'extinció a Catalunya i que es pot trobar en alguns indrets dels Pirineus i el Prepirineu, com és el cas de l'Alt Berguedà. Segons ha detallat el regidor Medi Ambient i Sostenibilitat del municipi, Toni Mampel, l'acció té dues missions principals: incentivar el creixement de les espècies arbustives que fan de refugi i donen aliment al gall fer; i evitar la sobrepastura que comporta la presència de grans herbívors com el cérvol.
Com en el conjunt del territori català, la presència del gall fer al Catllaràs ha anat en retrocés els darrers anys. És per aquest motiu que s'han implementat diferents mesures per protegir els terrenys on s'ha localitzat, també a la comarca, a través, per exemple, de la col·locació de tanques o la senyalització dels filats electrificats. En el cas de l'espai on ara es vol actuar al municipi de la Pobla, la principal amenaça detectada és l'alta presència de cérvols, un mamífer de grans dimensions que arrasa amb moltes plantes i arbustos per alimentar-se. "No podem parlar de sobrepoblació sense que s'hagi determinat, però és cert que hi ha cérvol, i bastant", afirma al respecte el regidor. Així, un cop estigui instal·lada la tanca, s'aprofitarà per reforçar la presència i creixement d'arbustos de ginebró i nabius, els quals "proporcionen tant aliment com protecció a l’hora de la cria de les femelles, durant la primavera".
I és que la segona dificultat que troben els galls i les gallines per a la seva subsistència és justament la manca de recer durant l'època de cria. "Si no tenen una zona tupida on amagar-se, els és més difícil que la reproducció vagi bé", comparteix Mampel, que assegura que "animals com la marta o la fagina es poden menjar la posta". Així mateix, un tercer vector que influeix negativament en la persistència del gall fer és el canvi climàtic i la sequera que pateix Catalunya els últims anys, provocant que "cada cop faci més calor en aquestes zones altes, fent que es morin alguns exemplars de pi negre, del qual depenen molt". "Tot se suma a la problemàtica", ha lamentat el regidor, que també posa sobre la taula la possibilitat d'estudiar altres propostes per afavorir la conservació d'aquesta espècie com limitar les intervencions forestals en certes zones d'interès.
La col·locació de la tanca, que serà de fusta d'acàcia i permetrà el pas inferior d'animals més petits com el senglar o el cabirol, arrencarà a la tardor. Per això, l'Ajuntament licitarà els treballs durant l'estiu. El projecte s'ha treballat i consensuat amb el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat i amb l'associació Paisatges Vius. De fet, està en la línia de la iniciativa PeriFer, liderada per l'entitat, per a la protecció del gall fer. En total, es tancarà un espai d'entre 1,5 i 2 hectàrees, tot i que no es descarta que, més endavant, la Generalitat pugui ampliar aquesta zona.
Vetllar la flora amenaçada
La mateixa regidoria ha executat enguany una altra acció per a preservar, en aquest cas, plantes i orquídies a la zona del Catllaràs. L'actuació ha consistit en la instal·lació d'un tancat electrificat i temporal, entre els mesos de maig i juliol, per incentivar-ne el creixement i floració. En concret, s'ha protegit la mollera alcalina del Prat Gespador on, entre altres exemplars, s'hi troba l’escurçonera nana (Scorzonera humilis). Aquesta, tal com assenyala Toni Mampel, "només s’ha trobat en tres localitzacions de Catalunya", convertint aquest paratge berguedà en un "hàbitat clau per la seva conservació", i afegint que "també hi ha pocs exemplars en el conjunt de la regió mediterrània". "El nostre deure és protegir-la", ha sentenciat.
Amb menys risc, però d'interès per ser preservada, en aquesta mollera s'hi poden trobar les sabatetes de la mare de déu (Cypripedium calceolus) i tres tipus diferents d'orquídies, totes amb floració a la primavera. D'aquesta manera, l'objectiu de retirar el tancat al juliol serà que, "un cop les plantes puguin fructificar, ens interessa que el pastor torni a pasturar per conservar l’espai i distribuir les llavors". Cal posar en relleu que, en aquest cas, també s'ha topat amb el desafiament humà a l'hora de vetllar per les plantes, pel fet que s'han detectat accions incíviques com la circulació motoritzada fora de pistes o la celebració d'una festa rave, a finals de 2023.
Aquesta actuació també ha estat finançada mitjançant una subvenció de 10.000 euros, en aquest cas provinent de la Generalitat de Catalunya. La implementació s'ha fet amb el suport de Forestal Catalana, que també participarà en la retirada del filat el mes vinent.