Rissagues, seixes o meteotsunamis. Diverses denominacions per un mateix fenomen marítim i atmosfèric. Un augment sobtat del nivell del mar que pot provocar danys als vaixells i a les infraestructures portuàries així com inundacions a les zones del seu entorn.
Les rissagues de Menorca
Les rissagues o seixes no són un fenomen exclusiu de les Illes Balears. Ara bé, a Menorca -i especialment al port de Ciutadella- són on es produeixen amb més freqüència i més intensitat. El 2006, per exemple, se'n va registrar una de quatre metres que va produir importants danys a embarcacions.
Normalment, les rissagues són de vora un metre. Aquest dimecres se'n van produir fins a cinc, la major amb un augment del nivell del mar d'1 metre i quaranta centímetres. Tot plegat, ha provocat inundacions en alguns locals d'oci i restauració, així com desperfectes en un pantalà. La ràpida actuació de treballadors i propietaris va evitar que cap embarcació quedés afectada.
A la nit, també se'n va registrar una a la localitat mallorquina d'Alcúdia, que no va provocar danys materials i només va obligar a retirar alguns elements de terrasses. Tot plegat, en una jornada en què les seixes també havien estat notícia a Catalunya, en punts com Sitges (el Garraf) -com mostra el vídeo de Gori Masip, meteoròleg en formació- o Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Això sí, amb una intensitat molt menor.
S'estan produint #seixes a la costa del #Garraf. Oscil•lacions del nivell del mar a causa de variacions sobtades de la pressió atmosfèrica. Aquí una d'elles en el moment de pujada: pic.twitter.com/lEd5GfsDVS
— Gori Masip (@meteo_garraf) June 19, 2024
L'Agència Estatal de Meteorologia, que dimecres va activar l'alerta taronja per rissagues, per aquest dijous mantenia l'avís, però amb nivell groc. El físic Agustí Jansà, ara ja jubilat, va ser delegat de l'AEMET a les Illes Balears i és un dels màxims coneixedors del fenomen. "Vam identificar molt bé la situació meteorològica que el provocava i això va permetre establir uns avisos que funcionen molt bé", explica a Nació.
Un fenomen atmosfèric
A diferència de les marees -causades per la força gravitatòria de la Lluna- o els tsunamis -vinculats a terratrèmols-, les seixes o rissagues són un fenomen atmosfèric i es produeixen per les oscil·lacions brusques de la pressió atmosfèrica. “Són una variació brusca de nivell del mar coincidint amb un anticicló potent o una depressió molt profunda”, explica Santi Segalà, cap de Predicció del Meteocat.
#ULTIMAHORA. Una rissaga d'1,40 m. afecta al port de Ciutadella, els locals de la zona i algunes barques del Club Nàutic.
— RTVEBalears (@RTVEBalears) June 19, 2024
L'@AEMET_Baleares ha activat l'alerta taronja fins demà dematí.
Més a @rne i @La1_tvepic.twitter.com/jijoeZ1qEq
Ara bé, amb la pressió no n'hi ha prou, ja que per cada hectopascal correspon a una variació del nivell d'1 centímetre. "Són necessaris mecanismes d'amplificació", explica Agustí Jansà. El primer és el que vincula la pertorbació atmosfèrica amb la resposta marítima i aquest fet situa Ciutadella, orientat cap al sud-oest, com una de les zones més exposades.
Inicialment, el nivell de l'aigua baixa -deixant zones poc profundes seques- i, al cap de poc temps, el mar torna amb molta força arrossegant embarcacions, infraestructures portuàries i provocant inundacions. Ara bé, el factor geogràfic també és clau per augmentar-ne els efectes. “Una cala petita orientada cap a una direcció pot tenir una seixa pronunciada i una de propera, pràcticament ni nocar-ho”, apunta el responsable del Meteocat.
"La ressonància que es produeix en el port és la segona amplificació", apunta Jansà. D'aquesta manera, un moviment que seria de 3 o 4 centímetres pot arribar a 2 o 3 metres. En aquest sentit, el port de Ciutadella torna a ser un blanc perfecte per la seva forma estreta i allargada. "En poques zones hi ha unes condicions tan òptimes per a la formació de rissagues", explica l'exdelegat de l'AEMET.
D'on prové el mot de rissaga? Té, com no podia ser d'altra manera, origen menorquí. "Es tracta d'una deformació de ressaca, per referir-se a la retirada de les aigües", explica Agustí Jansà a Nació.
El mot rissaga ha fet fortuna i s'ha expandit més enllà de Menorca i de les Illes. "Fins i tot apareix en algunes publicacions internacionals", apunta l'exresponsable de l'AEMET. De fet, el Meteocat l'utilitza de manera indistinta juntament amb seixa.
Aquesta segona denominació és la més tradicional al Principat. Ara bé, no té pas un origen català. El va "importar" l'històric meteoròleg Eduard Fontseré, fundador i director del Servei Meteorològic de Catalunya (1921-1939). Aquestes oscil·lacions també es produïen al llac Léman -entre Suïssa i França- i rebien el nom de sèches. El pare de la meteorologia al nostre país -que també va contribuir a l'explicació del fenomen- ho va catalanitzar com a "seixes".
De fet, tal com destaca Agustí Jansà, es tracta d'un fenomen que es produeix arreu del món, però que de manera molt local té un comportament intens, en zones tan dispars com els grans llacs americans, punts de Croàcia o el Japó. Aquest factor local provoca que tingui múltiples denominacions com marrobbio a Itàlia, però que en els darrers anys hagi pres força en un context més global el mot meteotsunami.