El Govern va reduir ahir al mínim les restriccions d'aigua a 202 municipis, entre els quals tota la regió metropolitana de Barcelona. La zona més poblada del país s'ha abastit històricament amb les aigües del Llobregat i, sobretot, amb el transvasament del Ter. Paradoxalment, els pobles del curs alt i mitjà d'aquest riu continuaran amb excepcionalitat. O dit d'una altra manera: les comarques que omplen els embassaments de Sau i Susqueda tindran més restriccions que les grans ciutats que se n'abasteixen.
Diferències a l'hora de calcular l'escenari de sequera
El sistema Ter-Llobregat inclou 202 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea urbana de Girona, la Costa Brava sud i part de la Catalunya Central. Per determinar l'escenari del pla de sequera que se'ls hi aplica -i les corresponents restriccions- només cal tenir en compte l'estat dels embassaments.
Sortir de l'excepcionalitat, per exemple, requeria superar unes reserves de 165 hm3. Una vegada assolit, el Govern tenia dos mesos per prendre la decisió i la va anunciar aquest dimarts quan el volum d'aigua envasada s'acostava als 240 hm3.
En canvi, les zones del país que no s'abasteixen d'embassaments -o d'aqüífers- calculen l'escenari del pla de sequera amb una fórmula més complexa. Es recorre a la pluviometria i a l'aplicació de l'índex SPI (sigles en anglès d'índex de precipitació estàndard). Compara la precipitació acumulada a 9, 12 i 24 mesos respecte a la mitjana històrica.
- Prealerta: SPI9 < -1,0 o SPI12 < -1,0
- Alerta SPI12 < -1,5 o SPI24 < -1,5
- Excepcionalitat SPI24 < -2,0
El Ter paga la sequera prèvia al 2024
La capçalera del Ter va acumular el 2022 i el 2023 anys molt secs, que van contribuir a buidar els embassaments de Sau i Susqueda. Tot plegat, provoca que l'ISP a 24 mesos continuï presentant, segons les dades facilitades per l'ACA, un valor molt anòmal: -2,14. D'aquesta manera, l'aplicació estricta del pla de sequera justifica continuar en excepcionalitat.
En canvi, els altres dos indicadors són molt més favorables: l'SPI12 és de -1,03 mentre que l'SPI0 -que recull amb més precisió aquesta primavera plujosa-, ja està per sota de -1, concretament -0,87. Són valors que pràcticament suposarien no requerir cap tipus de restricció, però fonts de l'ACA aclareixen que per sortir de l'excepcionalitat només es té en compte el valor a 24 mesos. Per rebaixar restriccions, per tant, caldrà baixar de -2.
Una incoherència que no s'entén ni a Osona ni al Ripollès
Fonts de l'ACA i d'Acció Climàtica van justificar ahir la decisió de no rebaixar les restriccions a la capçalera del Ter per l'aplicació del pla especial de sequera. "En els darrers dos anys, ha plogut dues desviacions estadístiques menys que la mitjana. Continua sent una anomalia brutal", van assenyalar a preguntes de Nació.
Tanmateix, la realitat és que la pluja acumulada des del març no només ha reverdit el paisatge sinó que ha fet augmentar els cabals de rius i rieres -el Ter va arribar a una punta de quasi 300 m3/s a Roda- i ha recuperat les fonts.
Ara mateix, no hi ha risc per a l'abastament en els grans municipis, que majoritàriament capten recursos superficials de rius com el Ter, el Freser o el Ges. Lluny queden restriccions en l'ús d'aigua de boca com les que van afectar poblacions com Ripoll i Campdevànol a inicis d'any per l'alta concentració d'arsènic.
"Ens sembla profundament injust", assenyala precisament l'alcalde de Campdevànol, Oriol Lázaro. "Va en la línia de com ha gestionat la sequera aquest Govern", afirma en declaracions a Nació, tot destacant que el municipi mai ha superat les dotacions permeses.
També afrontaran estiu amb tranquil·litat poblacions més petites que capten aigua de pous o cursos fluvials secundaris. És el cas de Molló, a la Vall de Camprodon, com confirma el seu alcalde Pep Coma: "No tindrem problemes, les fonts han revingut molt". "No té ni cap ni peus que tinguem els usos més restringits que a Barcelona tenint més aigua", afegeix.