22
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
18:18h
Dilluns passat, 19 de febrer, l'Ajuntament de Ripoll advertia que la presència d'arsènic impedia que es pogués utilitzar l'aigua de l'aixeta ni per cuinar ni beure. La situació, que també afecta Campdevànol, no és nova al Ripollès ni en moltes altres comarques del país. De fet, aquest perillós contaminant natural esdevé un maldecap en cada sequera, ja que el descens del cabal de rius i aqüífers en fa augmentar la concentració.
La situació només es va resoldre quan va ploure i la presència d'arsènic va tornar a baixar per sota el llindar legal. Ara bé, en aquell moment, l'aleshores alcalde Jordi Munell ja va explicar que la solució definitiva implicava instal·lar un sistema de filtratge específic a la planta potabilitzadora, que capta aigua del Freser i dona servei a Ripoll i Campdevànol.
Un any i mig després, les millores no s'han executat i la situació s'ha tornat a repetir. La manca de pluges de la tardor i l'hivern ha situat la concentració d'arsènic en 14 micrograms per litre, clarament per sobre del límit legal. Més enllà de prohibir l'ús de l'aigua ni per beure ni per cuinar -sí que es permet per a higiene personal- i esperar que plogui les setmanes vinents, la solució passa per una rehabilitació integral d'una potabilitzadora "molt envellida", segons denuncia Oriol Lázaro, alcalde de Campdevànol.
El projecte no és barat i costa 1,5 milions d'euros. Un milió l'aporta l'Agència Catalana de l'Aigua mentre que la resta se l'hauran de repartir els ajuntaments de Ripoll i Campdevànol -que ja té la partida inclosa en el pressupost 2024. "Anteriors governs haurien pogut accedir a subvencions que es van perdre. És indignant", s'exclama Lázaro per una obra que creu que arriba en molt retard.
En aquest sentit, una vegada es pugui licitar el projecte, les obres s'allargaran uns nou mesos. "En el millor dels casos no tindrem la potabilitzadora reformada fins d'aquí a un any", admet l'alcalde de Campdevànol que, en conseqüència, preveu que el problema de l'arsènic serà recurrent mentre la sequera es mantingui.
Des de la secretaria de Salut Pública, s'han emès requeriments a la gestora de l'aigua -l'empresa municipal Somarsa-, reclamant que adequï els sistemes de tractament de la potabilitzadora. Així mateix, segons expliquen a Nació, es farà un seguiment de la incidència i controls de l’aigua fins que quedi resolta.
És el cas de la Vall de Ribes, un territori de muntanya molt ric en minerals i que ha estat explotat des de temps immemorials. "Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX el conjunt de la comarca va viure una explotació molt intensa", explica Agustí Dalmau, arxiver i historiador local. "El Ripollès es va foradar com un formatge", assenyala.
No només es va treure carbó -que va motivar la construcció del tren-, guix o ciment. També es buscava or i plata, ferro, antimoni, pirita o calcopirita, entre altres. Tant a Ribes de Freser com a Queralbs hi havia desenes de mines, però són les de can Paloca, a la zona de Ventolà, dedicades bàsicament a extreure arsènic.
La pluja erosiona les roques i provoquen que els diversos materials arribin als rius. "L'aigua que ve de Núria és molt dura i rica en minerals", assenyala Dalmau. De fet, Ribes de Freser ha patit històricament el problema de l'arsènic, fins que el 2013 es va instal·lar un sistema de filtratge a una de les dues potabilitzadores del municipi, que precisament capta aigua procedent de Queralbs.
Tot i això, l'estiu del 2022 el problema de l'arsènic va reaparèixer a la població. "Quan el cabal és molt baix, el filtratge no funciona", explica l'alcaldessa Mònica Sanjaume. "Tradicionalment, no teníem un problema de manca d'aigua, però cada vegada va a més i no descartem que ens passi aquest mateix estiu", admet en declaracions a Nació.
Un cas molt semblant al del Ripollès es produeix al Pallars Sobirà, per la presència de vetes d'arsènic a les roques. En aquest cas, les afectacions han estat molt més puntuals deixant sense aigua potable els pobles de Lladorre (2020) i Isil (2022).
Fora de la serralada, destaca el cas de Santa Coloma de Queralt i altres municipis de la Baixa Segarra que ho arrosseguen des del 2006. Des del consistori expliquen que s'hi sumen altres elements com nitrats, sulfats i calç, fet que provoca que faci més de 15 anys que no poden beure aigua de l'aixeta. En aquest cas, la solució definitiva és la connexió amb la xarxa del CAT, amb l'aigua del minitransvasament de l'Ebre.
També Caldes de Malavella va patir molts anys per la presència d'arsènic així com de fluor, fet que es va disparar durant la sequera del 2006-2008. Per solucionar-ho, es va instal·lar un sistema de filtratge de l'arsènic, consistent en la dosificació de clorur fèrric per fer-lo precipitar i uns filtres de sorres per eliminar-lo, així com la connexió amb un ramal del sistema Ter-Llobregat per reduir la presència de fluor.
L'Argentera, al Baix Camp, també ha patit històricament la presència d'arsènic, que alguns anys va arribar a quadruplicar el límit permès. De nou, com passa a la Vall de Ribes, es tracta d'una zona amb un passat miner i, precisament, l'aigua es captava d'una zona -com indica el topònim- on s'havia extret plata.
Concretament, segons l'Organització Mundial de la Salut, pot suposar un major risc de càncer a la pell, els pulmons, la bufeta i els ronyons, neuropatia perifèrica, canvis a la pell com la hiperqueratosi i canvis en la pigmentació, així com malalties vasculars perifèriques.
L'OMS va fixar ja el 1993 la concentració de 10 micrograms per litre -el límit de detecció amb les tècniques disponibles-, però legalment no es va començar a aplicar fins a l'aprovació d'un reial decret el 2003. En la darrera revisió del contaminant per part de l'OMS, realitzada el 2022, es va decidir mantenir malgrat que anteriorment havia expressat la conveniència de rebaixar-lo.
Les recomanacions, en casos com els de Ripoll, és de no beure ni cuinar així com tampoc donar-ne als animals. En canvi, està permès utilitzar-la per la higiene personal així com per netejar. Es tracta d'una situació que impacta tant als veïns com a establiments de restauració i d'alimentació, que han hagut de passar a comprar aigua embotellada.
Segon episodi al Ripollès en dos anys
L'agost del 2022 bona part del Ripollès es va quedar sense poder beure aigua a causa de l'arsènic. La concentració d'aquest mineral, considerat carcinogènic per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va superar el límit legal de 10 micrograms per litre durant diverses setmanes.La situació només es va resoldre quan va ploure i la presència d'arsènic va tornar a baixar per sota el llindar legal. Ara bé, en aquell moment, l'aleshores alcalde Jordi Munell ja va explicar que la solució definitiva implicava instal·lar un sistema de filtratge específic a la planta potabilitzadora, que capta aigua del Freser i dona servei a Ripoll i Campdevànol.
Un any i mig després, les millores no s'han executat i la situació s'ha tornat a repetir. La manca de pluges de la tardor i l'hivern ha situat la concentració d'arsènic en 14 micrograms per litre, clarament per sobre del límit legal. Més enllà de prohibir l'ús de l'aigua ni per beure ni per cuinar -sí que es permet per a higiene personal- i esperar que plogui les setmanes vinents, la solució passa per una rehabilitació integral d'una potabilitzadora "molt envellida", segons denuncia Oriol Lázaro, alcalde de Campdevànol.
Campdevànol i Ripoll no poden ni cuinar amb l'aigua de l'aixeta. Foto: Hugo Fernández
El projecte no és barat i costa 1,5 milions d'euros. Un milió l'aporta l'Agència Catalana de l'Aigua mentre que la resta se l'hauran de repartir els ajuntaments de Ripoll i Campdevànol -que ja té la partida inclosa en el pressupost 2024. "Anteriors governs haurien pogut accedir a subvencions que es van perdre. És indignant", s'exclama Lázaro per una obra que creu que arriba en molt retard.
En aquest sentit, una vegada es pugui licitar el projecte, les obres s'allargaran uns nou mesos. "En el millor dels casos no tindrem la potabilitzadora reformada fins d'aquí a un any", admet l'alcalde de Campdevànol que, en conseqüència, preveu que el problema de l'arsènic serà recurrent mentre la sequera es mantingui.
Des de la secretaria de Salut Pública, s'han emès requeriments a la gestora de l'aigua -l'empresa municipal Somarsa-, reclamant que adequï els sistemes de tractament de la potabilitzadora. Així mateix, segons expliquen a Nació, es farà un seguiment de la incidència i controls de l’aigua fins que quedi resolta.
L'arsènic, un mineral present a la Vall de Ribes
Per què hi ha arsènic a l'aigua del Freser? No es tracta de cap font de contaminació artificial, sinó de la presència d'aquest mineral a les muntanyes aigües amunt. De fet, en una tesi doctoral de la Facultat de Geologia de la UB s'assenyala com els factors determinants per la presència d'arsènic als aqüífers catalans la sequera així com la presència d'antigues mines.És el cas de la Vall de Ribes, un territori de muntanya molt ric en minerals i que ha estat explotat des de temps immemorials. "Entre finals del segle XIX i inicis del segle XX el conjunt de la comarca va viure una explotació molt intensa", explica Agustí Dalmau, arxiver i historiador local. "El Ripollès es va foradar com un formatge", assenyala.
El riu Freser, amb molt poc cabal, al seu pas per Campdevànol. Foto: Hugo Fernández
No només es va treure carbó -que va motivar la construcció del tren-, guix o ciment. També es buscava or i plata, ferro, antimoni, pirita o calcopirita, entre altres. Tant a Ribes de Freser com a Queralbs hi havia desenes de mines, però són les de can Paloca, a la zona de Ventolà, dedicades bàsicament a extreure arsènic.
La pluja erosiona les roques i provoquen que els diversos materials arribin als rius. "L'aigua que ve de Núria és molt dura i rica en minerals", assenyala Dalmau. De fet, Ribes de Freser ha patit històricament el problema de l'arsènic, fins que el 2013 es va instal·lar un sistema de filtratge a una de les dues potabilitzadores del municipi, que precisament capta aigua procedent de Queralbs.
Tot i això, l'estiu del 2022 el problema de l'arsènic va reaparèixer a la població. "Quan el cabal és molt baix, el filtratge no funciona", explica l'alcaldessa Mònica Sanjaume. "Tradicionalment, no teníem un problema de manca d'aigua, però cada vegada va a més i no descartem que ens passi aquest mateix estiu", admet en declaracions a Nació.
Un problema que va molt més enllà del Ripollès
La presència d'arsènic a l'aigua -i després en els aliments- no és un problema específic del Ripollès. De fet, en diversos punts del Pirineu i de la resta de Catalunya ha estat un dels contaminants naturals que han fet anar de corcoll a les administracions locals.Un cas molt semblant al del Ripollès es produeix al Pallars Sobirà, per la presència de vetes d'arsènic a les roques. En aquest cas, les afectacions han estat molt més puntuals deixant sense aigua potable els pobles de Lladorre (2020) i Isil (2022).
Fora de la serralada, destaca el cas de Santa Coloma de Queralt i altres municipis de la Baixa Segarra que ho arrosseguen des del 2006. Des del consistori expliquen que s'hi sumen altres elements com nitrats, sulfats i calç, fet que provoca que faci més de 15 anys que no poden beure aigua de l'aixeta. En aquest cas, la solució definitiva és la connexió amb la xarxa del CAT, amb l'aigua del minitransvasament de l'Ebre.
També Caldes de Malavella va patir molts anys per la presència d'arsènic així com de fluor, fet que es va disparar durant la sequera del 2006-2008. Per solucionar-ho, es va instal·lar un sistema de filtratge de l'arsènic, consistent en la dosificació de clorur fèrric per fer-lo precipitar i uns filtres de sorres per eliminar-lo, així com la connexió amb un ramal del sistema Ter-Llobregat per reduir la presència de fluor.
L'Argentera, al Baix Camp, també ha patit històricament la presència d'arsènic, que alguns anys va arribar a quadruplicar el límit permès. De nou, com passa a la Vall de Ribes, es tracta d'una zona amb un passat miner i, precisament, l'aigua es captava d'una zona -com indica el topònim- on s'havia extret plata.
El primer contaminant identificat com a cancerigen
L'arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones. En aquest sentit, segons expliquen fonts del Departament de Salut consultades per Nació, els problemes es poden produir si hi ha una exposició perllongada -anys- a través del consum d'aigua.Concretament, segons l'Organització Mundial de la Salut, pot suposar un major risc de càncer a la pell, els pulmons, la bufeta i els ronyons, neuropatia perifèrica, canvis a la pell com la hiperqueratosi i canvis en la pigmentació, així com malalties vasculars perifèriques.
L'OMS va fixar ja el 1993 la concentració de 10 micrograms per litre -el límit de detecció amb les tècniques disponibles-, però legalment no es va començar a aplicar fins a l'aprovació d'un reial decret el 2003. En la darrera revisió del contaminant per part de l'OMS, realitzada el 2022, es va decidir mantenir malgrat que anteriorment havia expressat la conveniència de rebaixar-lo.
Les recomanacions, en casos com els de Ripoll, és de no beure ni cuinar així com tampoc donar-ne als animals. En canvi, està permès utilitzar-la per la higiene personal així com per netejar. Es tracta d'una situació que impacta tant als veïns com a establiments de restauració i d'alimentació, que han hagut de passar a comprar aigua embotellada.