Les repercussions socials i econòmiques de la inacció enfront de la contaminació de l'aire són molt superiors als que comportaria l'adopció de mesures ambicioses per a fer front a la pol·lució que respirem, segons un informe elaborat per l'Institut de Salut Global (ISGlobal).
La contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental que afecta la salut dels ciutadans de la Unió Europea. Els efectes negatius que ocasiona a persones de totes les edats provoquen a la regió més de 300.000 morts prematures anuals. No es pot dir que els nostres governants no sàpiguen que, especialment a les ciutats, més del 95% de la població respira aire que perjudica la seva salut; per tant, els costos derivats de les polítiques permissives amb aquesta situació són una imposició conscient per als ciutadans.
El cost de la inacció afecta la salut, els ecosistemes i l'economia. Com a despesa sanitària els experts inclouen les pèrdues de productivitat i la reducció de rendiments agrícoles, atès que es poden mesurar directament i depenen del mercat. No es poden quantificar de la mateixa manera els costos no comercials que deriven de la mortalitat prematura, la pèrdua de qualitat de vida per la malaltia, el dolor, el patiment i el malestar.
Cal considerar les dificultats per estandarditzar les mesures a tota la UE, perquè els obstacles per accedir a l'atenció sanitària poden infravalorar les conseqüències sanitàries de la contaminació. Per superar les dificultats de valorar les conseqüències, els autors suggereixen incloure la contaminació com a factor de risc en el sistema sanitari. La capacitat de mesurar la repercussió econòmica que la contaminació té sobre la salut hauria de ser crucial per informar la ciutadania i persuadir els polítics per adoptar mesures en favor de la qualitat de l'aire.
L'adopció de mesures per millorar la qualitat de l'aire comportaria l'adopció de mesures de prevenció i reducció. S'estima que de mitjana el cost d'una estratègia òptima de control de la qualitat de l'aire és d'entre el 0,01 i el 0,02% del PIB, una xifra significativament inferior al 5% del PIB que s'atribueix als danys que provoca la contaminació sobre el benestar dels ciutadans. Tanmateix, els sectors que caldria involucrar per reduir la contaminació atmosfèrica no són sempre els mateixos sectors que percebrien els beneficis; discrepància que comporta una dificultat en una economia amb governança sectorialitzada.
D'una altra banda, la posició negociadora del Consell Europeu permet que els estats membres endarrereixin fins al 2040 la consecució dels valors de qualitat de l'aire, segons la nova Directiva de Qualitat de l'Aire Ambiental. Aquesta flexibilitat es va adoptar per apaivagar els ànims d'estats membres d'Europa central i oriental. Ara bé, el retard comporta un cost social elevat en termes de morts prematures i salut precària entre altres, que afecten més els grups més vulnerables. I, justament als països centrals i orientals, la despesa derivada pot arribar al 10% del PIB.
No es pot dir que els nostres governants no sàpiguen que, especialment a les ciutats, més del 95% de la població respira aire que perjudica la seva salut
L'informe indica també que la plena adaptació de les diferents opcions en les mesures d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire comportaria un benefici net de més de 38.000 milions d'euros, fins a 20 vegades la despesa generada pel dany que podria provocar. D'aquest benefici, el 91% correspondria als efectes sobre la salut, mentre que el 9% restant s'associa a la millora dels serveis ecosistèmics i la prevenció del deteriorament que la contaminació provoca en edificis i materials.
Aquestes anàlisis econòmiques apunten que malgrat que l'acció en l'àmbit polític i dels mitjans de comunicació contra la contaminació atmosfèrica està qualificada com un cost, qualsevol acció per prevenir-la hauria de ser considerada una inversió necessària que generaria beneficis econòmics en diversos sectors. Per això és crucial canviar el discurs per a descriure amb més transparència els diferents escenaris possibles i generar més coherència entre els diferents sectors i polítiques de la mateixa Unió Europea.
Els costos econòmics d'un aire insalubre són superiors als costos de prendre mesures per millorar la qualitat de l'aire. Els retards en l'aplicació de directives més estrictes sobre la qualitat de l'aire suposaran majors costos econòmics i sanitaris per als estats membres de la UE.
Les mesures per a la millora de la qualitat de l'aire haurien de ser una prioritat no només des del punt de vista sanitari, sinó també de l'econòmic
Els beneficis serien gairebé immediats. En primer lloc, s'evitarien moltes morts a l'any per exposició a les partícules contaminants i baixaria la despesa sanitària. I com més mesures addicionals es prenguessin, més es reduirien els costos i més pujaria el PIB. Segons els càlculs de l'informe, si ens adaptem a les directrius de l'OMS de 2021, la relació entre costos i beneficis per a l'adaptació parcial proporcionaria un benefici de 6 a 1; mentre que l'adaptació plena comportaria un benefici de 28 a 1.
Les mesures preses per a la millora de la qualitat de l'aire haurien de ser una prioritat no només des del punt de vista sanitari, sinó també de l'econòmic. Però per a això cal un compromís polític fort, perquè els límits fixats actualment per la Comissió Europea són més alts. Qualsevol ajornament és incoherent des del punt de vista dels ciutadans, no només per la despesa, sinó perquè generaria encara més desigualtat entre grups depenent de la vulnerabilitat.