25
de juliol
de
2023, 13:37
Actualitzat:
27
de juliol,
10:49h
La recollida selectiva avança molt a poc a poc a Catalunya. El 2022 es va tancar amb un 45,3% de residus, la xifra més alta, però lluny dels objectius del país i dels que marca la Unió Europea. Més enllà de la mitjana, la fotografia comarcal i municipal ensenya dues realitats molt diferenciades: molt bons resultats de les zones interiors on han apostat per sistemes eficients -especialment el porta a porta- i xifres discretes a les àrees metropolitanes -especialment de Barcelona i Tarragona-, així com a les poblacions més turístiques.
El gran taló d'Aquil·les de la recollida selectiva a Catalunya són les ciutats mitjanes i les àrees metropolitanes. En aquest sentit, la separació dels residus als 23 municipis més grans de 50.000 habitants se situa en un 37,9%, clarament per sota la mitjana del país. En els darrers cinc anys, només han augmentat 3,5 punts, segons dades de l'Agència Catalana de Residus.
El canvi d'estadístíca -enguany s'ha eliminat del recompte les runes domèstiques- els fa retrocedir uns tres punts, però aquest fet no aigualeix l'èxit del model d'aquesta comarca de l'interior del Camp de Tarragona.
Tradicionalment, separaven un 48-50% dels residus fins que van fer una prova pilot el 2018 tant de porta a porta com de contenidors intel·ligents. Una vegada es va aplicar al conjunt de la comarca, les dades es van disparar i es van situar clarament al capdavant de Catalunya.
Osona (69,10%) i el Berguedà (67,15%) repeteixen un any més al podi de les comarques que més reciclen. Tanmateix, tot apunta que l'any vinent seran superades pel Lluçanès. La comarca més jove del país -constituïda enguany- va arribar a separar selectivament el 72,31% de la brossa generada. Com que l'any passat encara no era una comarca oficial, no apareix a les estadístiques (malgrat que l'hem posat al gràfic).
En contraposició, dues comarques turístiques com la Val d'Aran (27,13%) i la Cerdanya (33,82%) se situen a la cua de la separació selectiva. El territori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) així com el Baix Penedès (37,66%) i el Tarragonès (39,01) completen el TOP-5 de comarques que menys reciclen.
Albons, Corçà i Verges, tots al Baix Empordà, se situen entre el 90 i el 92% de recollida selectiva. De la resta del país només es cola al TOP-5 Sant Quirze de Safaja, al Moianès, amb un 91,46%. Matadepera, amb més de 9.000 habitants, continua sent la població més gran que més recicla, quasi un 90%.
A la banda contrària, el municipi que té el dubtós honor de ser el que realitza menys recollida selectiva és Fígols, un micropoble del Berguedà -comarca que, curiosament, se situa al capdavant del rànquing-. Destaquen fins a quatre poblacions molt turístiques de la Cerdanya, amb un importantíssim parc de segons residències: Das, Isòvol, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya.
% recollida selectiva per comarques (2022)
El gran taló d'Aquil·les de la recollida selectiva a Catalunya són les ciutats mitjanes i les àrees metropolitanes. En aquest sentit, la separació dels residus als 23 municipis més grans de 50.000 habitants se situa en un 37,9%, clarament per sota la mitjana del país. En els darrers cinc anys, només han augmentat 3,5 punts, segons dades de l'Agència Catalana de Residus.
% recollida selectiva per municipis (2022)
Les comarques que més reciclen
La Conca de Barberà repeteix per segon any consecutiu com la comarca líder en recollida selectiva. En aquesta ocasió amb un 77,24%, més de 30 punts per sobre la mitjana catalana i vuit més que Osona, que ocupa el segon lloc en el rànquing.El canvi d'estadístíca -enguany s'ha eliminat del recompte les runes domèstiques- els fa retrocedir uns tres punts, però aquest fet no aigualeix l'èxit del model d'aquesta comarca de l'interior del Camp de Tarragona.
Tradicionalment, separaven un 48-50% dels residus fins que van fer una prova pilot el 2018 tant de porta a porta com de contenidors intel·ligents. Una vegada es va aplicar al conjunt de la comarca, les dades es van disparar i es van situar clarament al capdavant de Catalunya.
Les 10 comarques amb major recollida selectiva (2022)
Osona (69,10%) i el Berguedà (67,15%) repeteixen un any més al podi de les comarques que més reciclen. Tanmateix, tot apunta que l'any vinent seran superades pel Lluçanès. La comarca més jove del país -constituïda enguany- va arribar a separar selectivament el 72,31% de la brossa generada. Com que l'any passat encara no era una comarca oficial, no apareix a les estadístiques (malgrat que l'hem posat al gràfic).
Les 10 comarques amb pitjor recollida selectiva (2022)
En contraposició, dues comarques turístiques com la Val d'Aran (27,13%) i la Cerdanya (33,82%) se situen a la cua de la separació selectiva. El territori de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (38,06%) així com el Baix Penedès (37,66%) i el Tarragonès (39,01) completen el TOP-5 de comarques que menys reciclen.
Els municipis que més separen
Com era d'esperar, els municipis amb una major recollida selectiva són els que apliquen a consciència el model porta a porta. Vilablareix (Gironès), amb quasi el 93% de separació, va ser pioner també en aplicar una taxa justa, és a dir, els veïns paguen més o menys en funció del seu comportament ambiental. Es dona la circumstància que es tracta del municipi on l'actual conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va ser alcalde fins a l'any 2021.Els 10 municipis amb millor recollida selectiva (2022)
Albons, Corçà i Verges, tots al Baix Empordà, se situen entre el 90 i el 92% de recollida selectiva. De la resta del país només es cola al TOP-5 Sant Quirze de Safaja, al Moianès, amb un 91,46%. Matadepera, amb més de 9.000 habitants, continua sent la població més gran que més recicla, quasi un 90%.
A la banda contrària, el municipi que té el dubtós honor de ser el que realitza menys recollida selectiva és Fígols, un micropoble del Berguedà -comarca que, curiosament, se situa al capdavant del rànquing-. Destaquen fins a quatre poblacions molt turístiques de la Cerdanya, amb un importantíssim parc de segons residències: Das, Isòvol, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya.