DEBAT

Eines per a una transició energètica justa amb el territori

«El desplegament de renovables ha d’integrar també l’esforç pel desenvolupament local i la lluita contra el despoblament»

Els autors proposen eines per aconseguir una transició energètica justa amb el territori
Els autors proposen eines per aconseguir una transició energètica justa amb el territori | Disseny d'Aleix Pérez
Jaume Moya i Joan Pons
16 de gener de 2025, 15:40
Actualitzat: 15:45h

La nostra societat té un consens molt majoritari i transversal entorn de la necessitat d’actuar contra el canvi climàtic i al fet que, amb aquest objectiu, la transició energètica i la descarbonització esdevenen imprescindibles. Això no obstant, quins són els principals esforços perquè aquests reptes s’encarin des de la sostenibilitat i l’equitat i com desplegar-los combinant urgència i justícia, és un debat molt menys pacífic.

Amb l’objectiu de cercar acords, que donin respostes alhora eficients i justes, l’entitat REDS-SDSN Spain, amb el suport del Projecte EUDEMON i INSTA-Serveis Jurídics Ambientals, va desenvolupar al llarg de l’any 2023 un procés de participació i cocreació. La participació d’una seixantena d’entitats, empreses i administracions d'arreu de l’Estat, al llarg de quatre sessions conjuntes i moltes més reunions i diàlegs bilaterals, va fer-ho possible, reunint visions compartides i assolint àmplies enteses. Full d’aquest treball va néixer el full de ruta “Renovables amb el Territori” que reuneix 53 propostes perquè el desplegament de les renovables al territori s’impliqui en el desenvolupament local, generin ocupació, sigui respectuós amb el medi ambient i el patrimoni i inclogui processos de participació ciutadana i llicència social efectius.

Moltes de les propostes d’aquest full són bones pràctiques, adreçades especialment a les administracions i a les impulsores d’instal·lacions, però d’altres van en la línia de projectes de modificació i desplegament legislatiu. En aquesta segona categoria, l’equip impulsor les ha presentat al Ministeri de Transició Ecològica i, evidentment -i d’acord amb les competències autonòmiques-, n’ha fet una adaptació a cada realitat autonòmica, traslladant-les també a cada govern i parlament respectiu.

D’aquesta manera, el passat 20 de novembre, vam portar a la comissió de Transició Ecològica del Parlament de Catalunya un recull de les principals mesures que considerem seria adient adaptar al país. Per una banda, la reducció de la possibilitat d'expropiacions a l'hora de desenvolupar projectes renovables, ja que la instal·lació de les centrals eòliques i fotovoltaiques ofereixen un major rang d’alternatives de localització, la declaració d’interès públic per possibilitar l’expropiació del terreny acostuma a generar rebuig al territori i pot esdevenir abusiu. Limitar-ho a casos excepcionals, sota condicions específiques, promouria eines de diàleg i participació en benefici de tothom.

També obrir la participació en l'accionariat de les plantes a la ciutadania i ajuntaments. D’acord amb la directiva europea que promou incrementar la participació local de la ciutadania en els projectes d'energia renovable, i anant més enllà de les previsions introduïdes pel DL 24/2021, s’impulsaria que una part dels beneficis romanguessin al territori. Ampliar els terminis de l’oferta, convertir-la en un veritable incentiu per a les promotores, fixar un mínim obligatori de finançament participatiu i eliminar el requisit d’empadronament, per un altre vincle local més flexible, són recomanacions factibles. En la mateixa línia, obrir-la progressivament en cercles concèntrics -municipi, comarca, vegueria, demarcació, nació-, facilitar mecanismes de finançament a ciutadania i administracions locals i reforçar el paper de l’Energètica pública de la Generalitat en l’entrada de capital públic a la titularitat dels projectes renovables.

Amb el propòsit de facilitar la recerca de la llicència social en el desplegament de les renovables, tampoc són poques les mesures apuntades. Dissenyar i seguir un protocol de comunicació permanent i veraç amb el teixit social del territori, enfortir el paper de les oficines comarcals de transició energètica (especialment en la vessant social), incrementar el personal públic i els recursos a les administracions locals i inhabilitar períodes vacacionals per a les fases administratives d'informació i consulta pública, són les més destacades.

El respecte al medi ambient i el paisatge també són objecte de preocupació. El repte de defensar (o de fer créixer) la riquesa de la biodiversitat també ens porta a reivindicar la minimització de la contaminació acústica i lumínica, la preservació i restauració dels elements d'arquitectura tradicional afectats -que són alhora patrimoni arquitectònic i refugi i hàbitat de la fauna-, compassar els períodes d'instal·lació als cicles de la biodiversitat local i dissenyar un protocol de parada obligatòria d'aerogeneradors en moments crítics per a l'avifauna i els quiròpters. L’extensa experiència ja viscuda en aquest marc al llarg dels darrers anys, suggereix també el desenvolupament d’una plataforma de dades obertes per al mapatge dels impactes sobre la biodiversitat de les plantes renovables. Alhora, el patrimoni històric també és susceptible de veure’s afectat, per la qual cosa la creació d’un protocol per harmonitzar la seva conservació i visibilitat amb la instal·lació de centrals energètiques pot ser una altra bona eina de respecte i equitat.

El desplegament de renovables ha d’integrar també l’esforç pel desenvolupament local i la lluita contra el despoblament. En aquesta línia, enfortir l'emprenedoria local vinculada a l'operació i manteniment de les plantes i establir un fons de desenvolupament local a càrrec de les empreses i amb visió i gestió supramunicipal (d’acord amb objectius mancomunats o comarcals) són altres mesures incloses en el full.

Finalment, incentivar la selecció de llocs degradats per a l’aprofitament renovable és una mesura que, malgrat estar recollida legalment, no té prou incidència. Per la qual cosa, aquesta priorització, que acostuma a comportar càrregues i dificultats extres, ha d’acompanyar-se d'incentius, per exemple en forma de prioritats en la tramitació administrativa (en la línia de la “matriu d’excel·lència” que es va proposar al País Valencià dins de l’assoliment de criteris de prioritat energètica). El foment de mesures de convivència entre aprofitament agrari i ramader i energètic i la investigació i desenvolupament de fórmules com l’agrofotovoltaica i el suport a les comunitats energètiques locals, entre d’altres, també engruixen aquest capítol.

Totes aquestes propostes seran presentades i debatudes el pròxim 21 de gener al port de Tarragona en la jornada “Eines per a una transició energètica justa amb el territori”, convocada i organitzada conjuntament des de L’Energètica, REDS-SDSN Spain, Eudemon project, Insta-Serveis Jurídics Ambientals, APPORT i el mateix Port de Tarragona.

* Jaume Moya i Matas és advocat i responsable del Projecte EUDEMON | Joan Pons Solé és ambientòleg especialitzat en dret ambiental, soci d'INSTA-Serveis Jurídics Ambientals.

Arxivat a