Europa necessita una política energètica comuna

La Fundació Renovables proposa les bases per una estratègia que mantingui la Unió Europea al capdavant de la transició energètica: “No pot haver-hi tantes desigualtats entre països”

Europa ha de desenvolupar una política energètica comuna, segons la Fundació Renovables
Europa ha de desenvolupar una política energètica comuna, segons la Fundació Renovables | envato elements
16 de maig de 2024, 12:00
Actualitzat: 12:00h

El projecte europeu s'ha basat tradicionalment en una unió més econòmica que política. També en un cert lideratge de les polítiques ambientals que, tanmateix, ha estat insuficient per afrontar la magnitud del repte climàtic. En aquest context, la Fundació Renovables aposta per tal que Europa assumeixi una política energètica comuna (PEC), tal com té en àmbits com l'agricultura. “No pot haver-hi tantes desigualtats entre països. La col·laboració és molt més productiva”, assegura Ismael Morales, responsable de Polítiques Climàtiques de l'entitat.

Les bases de la política energètica comuna

La Fundació Renovables és el principal think tank estatal sobre transició energètica i aplega representants del sector privat, del món de la recerca i també de les administracions -en són vocals, per exemple, la directora general d'Energia i el director de L'Energètica-.

Poques setmanes abans de les eleccions europees -“les més importants de la història", segons els responsables de la Fundació Renovables-, l'entitat ha publicat un informe que proposa les bases per crear una política energètica comuna amb l'objectiu que la Unió Europea continuï liderant la lluita contra el canvi climàtic en l'àmbit global i que deixi de dependre de les decisions dispars de cada estat membre.

En aquest sentit, malgrat les polítiques diferenciades, des del think tank s'identifiquen riscos i desafiaments comuns: limitar la dependència de recursos fòssils i minerals crítics així com garantir la seguretat del subministrament. La compra agregada de gas és, segons la Fundació Renovables, un camí que mostra la importància d'unificar esforços en aquest àmbit.

Crítiques a l'aposta per l'hidrogen verd

Destaquen que no es parteix de zero: “Hi ha una base excel·lent amb directives com la de renovables, la d'eficiència i la de greenwashing", assegura Fernando Fernando, president del think tank. Tot i això, es mostra crític amb les llacunes que obren la porta a tecnologies contaminants. “Cal excloure el gas natural i la nuclear com a fonts sostenibles", apunta.

Un altre dels elements crítics és com s'està promocionant l'hidrogen verd. “Estem apostant per l'oferta sense tenir en compte la demanda real en un marc d'un capitalisme concessional molt vinculat a subvencions”, afirma el president de la fundació. No només considera que és un error bàsic, sinó que anticipa que "acabarem magnífics monuments funeraris de projectes d'hidrogen verd en un futur”.

En clau estatal, els responsables de l'entitat no entenen que l'aposta per l'electricitat renovable -ja representa més d'un 50%-, no vingui acompanyada de prioritzar l'electrificació. El raonament és clar: si no hi ha una substitució del mode energètic, continuarem depenent dels combustibles fòssils. “És apostar més pel passat que pel futur”, conclou Fernando.

Com hauria de ser una política energètica comuna?

Aquestes són les bases d'una futura política energètica comuna, segons la Fundació Renovables.

  • Definició i compliment d'objectius energètics vinculants que incloguin la demanda amb renovables, l'eficiència energètica, l'electrificació de la demanda -un fet que no inclouen la majoria dels plans estatals- i l'erradicació gradual dels combustibles fòssils.
  • Desenvolupament d'instruments per complir els objectius: implantar polítiques fiscals verdes, ajudes directes i programes industrials.
  • Exigència en la transposició de les directives energètiques i reforçar-ne el compliment.
  • Creació d'una Agència de l'Energia Europea que coordini iniciatives i supervisi el compliment dels plans energètics.
  • Aposta per l'electrificació de la demanda i el desenvolupament de gasos renovables, com l'hidrogen verd -amb més garanties que actualment- i el biogàs.
  • Governança i transferència: enfortir organismes de control, limitar la influència dels lobbies energètica i combatre el greenwashing.
  • Reforma dels mercats energètics per garantir un accés just i transparent al recurs, limitar la concentració i fomentar la competència.
  • Aposta per la mobilitat sostenible, la rehabilitació d'edificis i el desplegament massiu de renovables com a elements claus d'una transició energètica completa.

 

Arxivat a